Federico Baraibar Zumárraga

De Viquipèdia
Infotaula de personaFederico Baraibar Zumárraga
Federico Baraibar idazle gasteiztarra.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1851 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de Álava.svg Diputat general d'Àlaba
1909 – 1913
← Eduardo Velasco López Cano (en) Tradueix
Escudo de Vitoria.svg Alcalde de Vitòria
1897 – 1903 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, arqueòleg, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Federico Baraibar Zumárraga (Vitòria, 1851 - 25 de febrer de 1918) va ser un escriptor, professor, etnòleg i polític basc, que entre altres càrrecs va ser el primer alcalde de la seva ciutat al segle XX (de 1897 a 1902).

Estudià Filosofia i Lletres[1] a la seva Vitòria natal i Dret a la Universitat de Saragossa. Quant a la seva faceta política també va ser president de la Diputació Foral d'Àlaba, i com a professor i escriptor va ser president de l'Ateneu de Vitòria i director de l'Institut de Vitòria

En homenatge a ell un carrer de la seva ciutat té el seu nom, igual que un institut (Instituto Federico Baraibar) Arxivat 2011-06-10 a Wayback Machine..

Obra[modifica]

La major part de les seves aportacions etnogràfiques tenen com a motiu l'entorn basc, especialment a Àlaba, sent nombroses i importants les seves aportacions dins dels camps de l'arqueologia i l'inventari de veus populars i termes propis del castellà a Àlaba.

També va fer labors de traductor a l'espanyol d'obres gregues (entre elles l'Odissea), llatines, i fins i tot de l'italià i del català.

Entretant va col·laborar en la Revista Internacional de Estudios Vascos i altres publicacions i va pronunciar importants discursos sobre obres clàssiques (Elogio fúnebre de Cervantes, 1875) o història (Una hoja de la historia oscura de Alava durante el Imperio romano, 1882).

Bibliografia (Selecció)[modifica]

  • 1922: Nuevo vocabulario de palabras usadas en Alava (Bilbao)
  • 1919: Toponimia alavesa (Vitoria)
  • 1917: Suplemente al vocabulario.. (Vitoria)
  • 1914: Lápidas de La Puebla de Arganzón y Laguardia
  • 1911: Inventario del románico en Álava. Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
  • 1908: Nombres vulgares de animales y plantas usados en Alava y no incluidos en el Diccionario de la Real Academia Española. (Madrid)
  • 1907: Palabras alavesas cuyas correspondientes etimológicas vascas no figuran en los diccionarios euskéricos. (Geuthner, París)
  • 1906: Álava durante la dominación romana. Reial Acadèmia de la Història (Madrid)
  • 1906: Lápidas romanas de Tricio
  • 1905: Palabras alavesas (Bilbao)
  • 1903: Vocabulario de palabras usadas en Alava y no incluidas en el Diccionario de la Real Academia Española (Décimo-tercia edición) ó que lo están en otras acepciones ó como anticuadas. (Madrid)
  • 1890: Estatua de mujer descubierta en las ruinas de Iruña-Veleia
  • 1883: Inscripciones romanas cerca del Ebro en las provincias de Alava y Burgos
  • 1881: Los dólmenes alaveses

Traduccions destacades[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. http://www.euskomedia.org/aunamendi/11047 Biografía de Federico Baraibar en Euskomedia

Enllaços externs[modifica]