Feix de Bachmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaBachmann's bundle
Image showing Bachmann's bundle
Terminologia anatòmica

En el sistema de conducció del cor, el feix de Bachmann (també anomenat paquet de Bachmann o tracte interauricular) és una branca del tracte internodal anterior que resideix a la paret interna de l'aurícula esquerra. És una banda ampla de múscul cardíac que passa des de l'aurícula dreta, entre la vena cava superior i l'aorta ascendent .[1] El feix de Bachmann és, durant el ritme sinusal normal, la via preferent per a l'activació elèctrica de l'aurícula esquerra. Per tant, es considera que forma part del "sistema de conducció auricular" del cor.

Història[modifica]

El 1916, Jean George Bachmann va dur a terme experiments amb gossos. Va trobar que la fixació del feix muscular de fibres que connecta les aurícules provocava un retard important en la conducció.[2]

Estructura[modifica]

El feix de Bachman rep el seu subministrament sanguini de l'artèria nodal sinoauricular (dreta, esquerra o ambdues).[3]

A part del feix de Bachmann, les altres tres vies de conducció que constitueixen el sistema de conducció auricular es coneixen com a vies anterior, mitjana i posterior, que van des del node sinoauricular fins al node auriculoventricular, convergint a la regió propera al sins coronari . Els focus d'automaticitat auricular es troben dins del sistema de conducció auricular. La concentració de vies de conducció convergents a prop del sins coronari dóna lloc a una activitat d'automaticitat considerable originada en aquesta zona.

Funció[modifica]

El ritme cardíac normal s'origina al node sinoauricular, que es troba a l'aurícula dreta prop de la vena cava superior. A partir d'aquí, l'activació elèctrica s'estén per l'aurícula dreta. Hi ha almenys quatre llocs on l'activació pot passar a l'aurícula esquerra. A part del feix de Bachmann, aquests són el septe interauricular anterior, el septe interauricular posterior i el si coronari .[4] Com que s'origina prop del node sinoauricular i consta de fibres llargues paral·leles, el feix de Bachmann és, durant el ritme sinusal, la primera d'aquestes connexions que activa l'aurícula esquerra.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. James, Thomas N. American Heart Journal, 66, 4, 01-10-1963, pàg. 498–508. DOI: 10.1016/0002-8703(63)90382-X.
  2. KHAJA, AZAMUDDIN; FLAKER, GREG Pacing and Clinical Electrophysiology, 28, 8, agost 2005, pàg. 855–863. DOI: 10.1111/j.1540-8159.2005.00168.x. PMID: 16105015.
  3. van Campenhout, M. J. H.; Yaksh, A.; Kik, C.; de Jaegere, P. P.; Ho, S. Y. Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology, 6, 5, 15-10-2013, pàg. 1041–1046. DOI: 10.1161/CIRCEP.113.000758 [Consulta: free].
  4. Sakamoto, S-I; etal Journal of Cardiovascular Electrophysiology, 16, 2005, pàg. 1077–1086. DOI: 10.1111/j.1540-8167.2005.40659.x.