Felícia de Roucy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelícia de Roucy
Felícia de Roucy, Rainha de Aragão -The Portuguese Genealogy (Genealogia dos Reis de Portugal).png
modifica
Biografia
Naixement(es) Felicia de Roucy modifica
c. 1060 modifica
Barbastre modifica
Mort3 maig 1123 modifica (62/63 anys)
Barcelona modifica
Lloc d'enterramentPanteó de reis de Sant Joan de la Penya modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1076–1094)
Reina consort de Navarra (1076–1094) modifica
FamíliaComtat de Montdidier modifica
CònjugeSanç I d'Aragó i Pamplona modifica
FillsRamir II d'Aragó
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Fernando Sanoitz
Pedro I, Rey de Aragón y Navarre (en) Tradueix
Alfonso I, Rey de Aragón y Navarre (en) Tradueix modifica
ParesHilduin IV de Montdidier modificaQ18606694 Tradueix modifica
GermansEbles II de Roucy, Q18606609 Tradueix, Marguerite of Roucy (en) Tradueix, André of Ramerupt (en) Tradueix, Q58672942 Tradueix, Ada of Roucy (en) Tradueix, Adela of Roucy (en) Tradueix i Aelis of Roucy (en) Tradueix modifica
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085)

Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Filla d'Hilduí IV de Ramerupt i d'Adelaida de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei d'Aragó, amb qui va col·laborar en les tasques de govern.[1][2] Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb qui va tenir als infants Ferran (1071-1086), Alfons I i a Ramir II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pere I, fill del primer matrimoni de Sanç amb Isabel d'Urgell, que va morir sense descendència.

El germà de Felícia, Ebles II —mort cap a 1103—, un noble del nord de França ben relacionat amb el Papat, va impulsar la reforma gregoriana a la regió de Xampanya. En 1073 havia planejat una campanya contra Al-Àndalus i estava relacionat familiarment amb Bohemond de Tàrent, un dels promotors de la Primera Croada. Sanç Ramires va haver de conèixer en el seu viatge a Roma, amb motiu de la infeudació del regne d'Aragó a la Santa Seu, en 1068, al magnat xampanyès i arran d'aquest coneixement va poder acordar-se el matrimoni de la seva germana Felícia amb el monarca aragonès.[3]

Referències[modifica]

  1. Martín Romano García, Archivo antroponímico de Romano García, Asunción (Paraguay), 2008.
  2. Lema Pueyo (2008), pág. 37.
  3. Ubieto Arteta (1981), pág. 81 [ Historia de Aragón.

Bibliografia[modifica]