Fela Kuti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Fela Ransome Anikulapo-Kuti 15 octubre 1938 Abeokuta (Colònia i Protectorat de Nigèria) |
| Mort | 2 agost 1997 Lagos (Nigèria) |
| Causa de mort | mort per sida |
| Altres noms | Fela |
| Grup ètnic | Iorubes |
| Formació | Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance Abeokuta Grammar School (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Músic, activista, saxofonista, líder de conjunt, cantautor, director d'orquestra, cantant i compositor |
| Ocupació | Cantant |
| Activitat | 1958 |
| Partit | Moviment del Poble |
| Gènere | Jazz, highlife i afrobeat |
| Estil | Jazz - Soul |
| Influències | |
| Instrument | Saxòfon, veu, trompeta, guitarra elèctrica, instrument de teclat, bateria i guitarra |
| Segell discogràfic | Wrasse Records JVC Barclay Records EMI |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut Remilekun Taylor |
| Fills | Femi Kuti, Seun Kuti |
| Pares | Israel Olutodun Ransome-Kuti |
| Germans | Olikoye Ransome-Kuti Beko Ransome-Kuti |
| Cronologia | |
| 1984 | pres de consciència |
| Premis | |
| Lloc web | felaproject.net |
Fela Kuti, nascut com Fela Ransome Anikulapo-Kuti (Abeokuta, 15 d'octubre de 1938 - Lagos, 3 d'agost, 1997) fou un músic nigerià, considerat el «pare de l'afrobeat».[1]
De formació autodidacta, a Londres, a mitjan anys seixanta, assoli crear un discurs musical eclèctic del jazz, del highlife ghanès i, sobretot, del soul; d'això sorgí el combinat panafricà més espectacular d'aquella conjuntura i començà a difondre la seva música amb el conjunt Koola Lobitos. El 1970, a Lagos formà successivament les orquestres Nigèria 70 i Àfrica 70, moment en què començà a actuar com a cantant; realitzà diverses gires per Àfrica amb cançons polititzades, en les que cridava a les poblacions a rebel·lar-se contra els dictadors, i arribà a fundar un diari contestatari a Lagos, Shirne, portant veu del moviment Young African Pioneers, front polític fundat per ell.
Entre 1973 i 1977 regentà a Nigèria una petita república, anomenada Kalakuta, dissolta per l'exèrcit el 1977. Llavors s'exilià a Ghana, però quan allí reinicià les seves activitats polítiques fou expulsat per orde del dictador Ignatius Kutu Acheampong. El 1980, al Caire, fundà l'orquestra Egipte-80 i reivindicà l'africanitat de l'antiga cultura de temps dels faraons, acusant els àrabs d'haver-se'n apropiat.
Tornà a Nigèria i el 1984 fou arrestat sota l'acusació de traficar amb divises; va ser alliberat el 1986. El 1989 realitzà una gira per Europa, amb la seva orquestra renovada Nigèria-88, i durant el 1992 es dedicà a propagar l'efecte alliberador de la marihuana. Ja malalt, el 1996 retornà al seu país, on morí l'any següent.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Pérez Senz, Javier; Bianciotto, Jordi. «Música clàssica». Anuaris de l'Enciclopèdia: Música 2019. enciclopèdia.cat. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana Supl. anual 1997-1998. (en castellà). Supl. anual 1997-1998, p. 85. ISBN 84-239-4368-2.