Felandri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Oenanthe».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Felandrí
Oenanthe aquatica

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Eudicots
Clade: Asterids
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Oenanthe
Espècies

O. aquatica
O. conioides
O. crocata
O. fistulosa
O. fluviatilis
O. javanica
O. javanica ssp. javanica
O. javanica ssp. stolonifera
O. lachenalii fenoll aquàtic
O. laciniata
O. peucidanifolia
O. pimpinelloides
O. sarmentosa
O. silaifolia

Els felandrins o fenolls aquàtics, Oenanthe són un gènere de plantes dins la família apiàcia. La majoria de les seves espècies creixen en sòls empantanats, en aiguamolls o en l'aigua.

Diverses espècies són extremadament verinoses, especialment O. crocata, el seu verí és una oenantotoxina. Les fulles se les poden menjar els ramats sense patir danys, però les tiges, i especialment les arrels, són molt més verinoses. Amb una arrel n'hi ha prou per matar una vaca i també es coneixen casos mortals en els humans,[1] i es consideren particularment perilloses pel fet que s'assemblen a plantes cultivades (com l'api).[2]

L'espècie O. javanica, coneguda com a «api xinès» o «julivert xinès» és comestible i creix a l'Àsia, Itàlia i Índia.

El nom científic Oenanthe deriva del grec: oinos vi i anthos flor, donat que les seves flors fan olor de vi.[3]

Ganyota sardònica[modifica | modifica el codi]

Uns científics de la Universitat del Piemont Est a Itàlia sostenen que han identificat la planta Oenanthe crocata com la planta responsable de produir la ganyota sardònica o el riure sardònic.[4][5] Possiblement aquesta era la planta utilitzada en els sacrificis rituals que feien els fenicis a Sardenya.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Information Sheet: 31 Hemlock Water Dropwort (Oenanthe crocata)» (pdf). Centre for Ecology and Hydrology, 2005. [Consulta: 28 setembre 2011]. «Oenanthe crocata [...] is the most toxic plant in Britain to both humans and animals.»
  2. Wright, John. Hedgerow. Bloomsbury, 2010, p. 171. ISBN 978-1-4088-0185-7. 
  3. «Dropwort, Hemlock Water». A Modern herbal. Botanical.com. [Consulta: 5 febrer 2008].
  4. «News Scan Briefs: Killer Smile» (en anglès). Scientific American, agost 2009.
  5. G. Appendino, F. Pollastro, L. Verotta, M. Ballero, A. Romano, P. Wyrembek, K. Szczuraszek, J. W. Mozrzymas, and O. Taglialatela-Scafati «Polyacetylenes from Sardinian Oenanthe fistulosa: A Molecular Clue to risus sardonicus». Journal of Natural Products, 72, 5, 2009, pàg. 962–965. DOI: 10.1021/np8007717. PMC: 2685611. PMID: 19245244.
  6. Owen, James «Ancient Death-Smile Potion Decoded?». National Geographic News, 02-06-2009 [Consulta: 18 octubre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]