Felandri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Oenanthe».
Infotaula taxonòmicaFelandri
Oenanthe
Oenanthe aquatica - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-228.jpg
Oenanthe aquatica
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Apiales
Família Apiaceae
Gènere Oenanthe
Linnaeus, 1753
Espècies
Modifica dades a Wikidata

Els felandrins o fenolls aquàtics, Oenanthe són un gènere de plantes dins la família apiàcia. La majoria de les seves espècies creixen en sòls empantanats, en aiguamolls o en l'aigua.

Diverses espècies són extremadament verinoses, especialment O. crocata, el seu verí és una oenantotoxina. Les fulles se les poden menjar els ramats sense patir danys, però les tiges, i especialment les arrels, són molt més verinoses. Amb una arrel n'hi ha prou per matar una vaca i també es coneixen casos mortals en els humans,[1] i es consideren particularment perilloses pel fet que s'assemblen a plantes cultivades (com l'api).[2]

L'espècie O. javanica, coneguda com a «api xinès» o «julivert xinès» és comestible i creix a l'Àsia, Itàlia i Índia.

El nom científic Oenanthe deriva del grec: oinos vi i anthos flor, donat que les seves flors fan olor de vi.[3]

Ganyota sardònica[modifica]

Uns científics de la Universitat del Piemont Est a Itàlia sostenen que han identificat la planta Oenanthe crocata com la planta responsable de produir la ganyota sardònica o el riure sardònic.[4][5] Possiblement aquesta era la planta utilitzada en els sacrificis rituals que feien els fenicis a Sardenya.[6]

Referències[modifica]

  1. «Information Sheet: 31 Hemlock Water Dropwort (Oenanthe crocata)» (pdf). Centre for Ecology and Hydrology, 2005. [Consulta: 28 setembre 2011]. «Oenanthe crocata [...] is the most toxic plant in Britain to both humans and animals.»
  2. Wright, John. Hedgerow. Bloomsbury, 2010, p. 171. ISBN 978-1-4088-0185-7. 
  3. «Dropwort, Hemlock Water». A Modern herbal. Botanical.com. [Consulta: 5 febrer 2008].
  4. «News Scan Briefs: Killer Smile» (en anglès). Scientific American, agost 2009.
  5. G. Appendino, F. Pollastro, L. Verotta, M. Ballero, A. Romano, P. Wyrembek, K. Szczuraszek, J. W. Mozrzymas, and O. Taglialatela-Scafati «Polyacetylenes from Sardinian Oenanthe fistulosa: A Molecular Clue to risus sardonicus». Journal of Natural Products, 72, 5, 2009, pàg. 962–965. DOI: 10.1021/np8007717. PMC: 2685611. PMID: 19245244.
  6. Owen, James «Ancient Death-Smile Potion Decoded?». National Geographic News, 02-06-2009 [Consulta: 18 octubre 2009].

Enllaços externs[modifica]