Feliciano Beobide Udaquiola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFeliciano Beobide Udaquiola
Biografia
Naixement9 juny 1888 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Lesaka (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLexaka Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic Modifica el valor a Wikidata

Feliciano Beobide Udaquiola (1888 Tolosa - Lesaka 1956). Va ser fill d'un confiter de Lesaka, d'aquí el seu sobrenom "Lexaka". Els seus estudis musicals van anar a càrrec d'Eduardo Mocoroa especialitzant-se en la tècnica del violí i el piano a la seva ciutat.

El 1915 va ser nomenat director de la Banda Municipal de Lekeitio i el 1922 es trasllada per desenvolupar aquest càrrec a la Banda de Tolosa, on dirigeix també l'Acadèmia Municipal. Alguns dels seus papers més importants van ser com a cofundador i director de l'Editorial de Música Basca. Aquesta editorial va tindre un paper cabdal amb la publicació d'un gran nombre de música de banda d'aquell moment.

Durant la Guerra Civil espanyola va ser desterrar a Irisarri (França), on es va dedicar a l'ensenyament musical en diferents centres de la zona. Des de 1948 va dirigir la Banda de Elizondo, on va crear l'Acadèmia musical, dirigint les dues fins a la seva mort. Altre fet rellavant va ser que a Santesteban va fundar també una acadèmia de música, a més és el fundador de l'Agrupació d'Acordionistes del Bidasoa, formació amb la qual va oferir nombrosos concerts per Euskal Herria, Catalunya i França.

Com a compositor cal destacar la seva música per a banda. El matís predominant a la seva obra és caràcter popular i festiu; un exemple d'això es fa palès en les seves composicions de cercaviles, havaneres, valsos, fandangos, etc. Gran part de la seva obra es va publicar sota la forma d'arranjaments per a piano i acordió en els quaderns "Negua" i "Udara", els quals es van recollir posteriorment com "Col·lecció d'aires populars harmonitzats i arreglats per F. Beobide".

Entre les seves obres cal esmentar: "Carnaval de Tolosa", "Zortziko del Korpus", "Zortziko de Sant Joan", "Gora Uzkudun", "Altza Gastiak", "Lesaka", "Emon, Emon" etc. Va compondre també música per a banda de txistu, per a cor i instrument, així com repertori eclesiàstic.[1]

Referències[modifica]

  1. «Eresbil.».