Felip Bens i Carrión

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelip Bens i Carrión
Felip Bens i Carrión.jpg
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1969 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, editor Modifica el valor a Wikidata

Felip Bens i Carrión (El Cabanyal, Ciutat de València, 1969) és un escriptor, periodista i editor valencià.[1][2]

Actualment escriu les columnes esportives setmanals Bombeja Agustinet!, publicades a Levante-EMV i abans a Superdeporte, i Peleando a la contra i Veles e Vents en ValenciaPlaza. Com a escriptor, ha escrit llibres dedicats al Cabanyal, al futbol i altres de ficció.[3] És fundador i membre del consell de redacció de la Revista Lletraferit.[4][5]

Ha publicat l'obra en quatre volums Historia del Llevant UD,[6][7] i entre la bibliografia dedicada al Cabanyal hi destaquen l'antologia d'arquitectura Houses From El Cabanyal,[8] i La Cuina del Cabanyal.[9] En narrativa, ha publicat Dones e altri, El cas Forlati [3] i Toronto.

Obres[modifica]

  • Les sabates de pell de puça (1993) Lo Rat Penat. ISBN 9788460457565
  • I en despertar (1996) Ajuntament de València. Coautor junt amb Sandra López i Balaguer. ISBN 8489747016
  • Senyera Valenciana: la bandera de tots (2005) Diputació de València. (Amb Andreu Tintorer i Peiró)
  • Houses from El Cabanyal/Les cases del Cabanyal (2007/2013) Drassana.
  • Historia del Llevant UD (2009-2011) Ed. L'Oronella. (Amb José Luis García Nieves)
  • La Cuina del Cabanyal (2012) Drassana.
  • El cas Forlati (2012) L'Oronella. Reeditat en 2016 en Llibres de la Drassana, afegint el subtítol L'home que volia ser Marlowe.[10]
  • València al mar (2016) Llibres de la Drassana.
  • Dones e Altri (2018) Llibres de la Drassana.
  • Toronto. L'exili de Larry Forlati (2022) Llibres de la Drassana.

Premis i reconeiximents[modifica]

  • 1993 - XII Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià (dins dels Premis literaris Ciutat de València) per I en despertar.[11]
  • 2012 - XI Premi Federic Feases de novel·la (organitzat per El Piló de Burjassot) per El cas Forlati.[12]

Referències[modifica]

  1. «Felip». Qui és Qui? ep. 25. À Punt Mèdia, 2018.
  2. «El ABCD de Felip Bens» (en castellà), 21-06-2019. [Consulta: 13 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 «"És necessari no confondre abusos amb jocs de seducció"». El Mundo, 14-02-2018. [Consulta: 18 gener 2019].
  4. «Lletraferit i CulturPlaza s'alien: Ediciones Plaza es converteix en editora de la revista cultural valenciana». ValenciaPlaza. [Consulta: 18 gener 2019].
  5. Martínez Sanchis, Francesc. Premsa valencianista: Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987). Bellaterra: UAB, 2016, p. Edició electrònica. ISBN 978-84-490-6089-2. 
  6. Añó Sanz, Vicent. Passió per l'esport: De la pràctica als grans esdeveniments. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010, p. 165. ISBN 978-84-370-8477-0. 
  7. «José Luis García y Felip Bens: "No se puede entender la historia del fútbol valenciano sin pasar por el Levante y el Gimnástico"». Levante-EMV, 12-07-2007. [Consulta: 18 gener 2019].
  8. Vara, Pilar Almenar «‘Houses from El Cabanyal'». El País [Madrid], 27-12-2013. ISSN: 1134-6582.
  9. «La cuina pròpia del Cabanyal». Vilaweb, 13-06-2015.
  10. Joan Carles Martí «Felip Bens: «Es pot escriure un valencià pròxim seguint la normativa oficial»». Levante-EMV, 10-01-2016.
  11. «Fitxa de la publicació «I en despertar». Recursos culturals de l'Ajuntament de València. Llistat de llibres.».
  12. «Felip Bens guanya el XI Premi Federic Feases de novel·la». Levante-EMV, 9-5-2012 [Consulta 12-1-2022]

Enllaços externs[modifica]