Felip Lorda i Alaiz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelip Lorda i Alaiz
Felipe M Lorda Alaiz (1968).jpg
Felip Lorda (1968)
Nom original (ca) Felip Lorda Alaiz
Biografia
Naixement 5 juliol 1918
Almacelles (Segrià)
Mort 23 agost 1992 (74 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

3 abril 1992 – 23 agost 1992 (mort en el càrrec)Joan Ferran i Serafini →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

18 novembre 1982 – 6 abril 1992

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Secretari segon del Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 4 abril 1988
← nou càrrecLuís Andrés García Sáez →
  Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

23 gener 1978 – 2 febrer 1979
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

2 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
Formació Universitat de Madrid
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític, crític literari, professor d'universitat, assagista, periodista radiofònic, traductor i professor de llengua
Ocupador Universitat d'Amsterdam (–1977)
Universitat de Barcelona
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol (1962–)
Partit dels Socialistes de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Felip Maria Lorda i Alaiz (Almacelles, Segrià, 5 de juliol de 1918 - Barcelona, 23 d'agost de 1992) fou un crític literari i polític català.

Biografia[modifica]

Durant la guerra civil espanyola va lluitar en l'exèrcit republicà, raó per la qua qual a la fi del conflicte fou internat en un camp de concentració a França. El 1945 es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Madrid i en 1968 es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona.[1]

El 1948 marxà a l'exili als Països Baixos, on treballà com a periodista radiofònic, i de 1950 a 1955 va estar adscrit al Servei d'Espanyol de la BBC a Londres. També fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la universitat d'Amsterdam fins al 1977. Es casà amb l'escriptora Josefina Vidal.

Fou membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), i el 1970 organitzà a Amsterdam el segon Col·loqui Internacional sobre el Català. Traduí prop d'un centenar de llibres de caràcter literari i d'assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d'inspiració marxista. Va ser Premi Nacional de Traducció en Bèlgica i els Països Baixos.

El 1962 es va afiliar al PSOE i a la UGT d'Amsterdam, on hi va presidir la Casa del Pueblo. A més de treballar per a l'expansió del partit i el sindicat en l'exili neerlandès, va mantenir un contacte directe amb els dirigents de la Federació Catalana del PSOE. Va tornar a Espanya en 1977.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Lleida i fou vicepresident de la Comissió Cultural i membre de la Comissió d'Assumptes Exteriors del Congrés dels Diputats. També fou Representant del grup socialista a l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa.

Secretari nacional de política cultural del PSC i de 1981 a 1987 fou secretari general de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT de Catalunya. El 1982-1986 fou membre del Patronat de la Universitat de Barcelona per la UGT i de la junta directiva del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona. També és membre d'Amnistia Internacional.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988 fou diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. Fou Secretari Segon del Parlament de Catalunya (1980-1988), membre de la Diputació Permanent (1980-1988) i secretari de la Comissió de Política cultural (1980-1984), secretari segon de la Comissió de Reglament i de la Comissió de Govern Interior (1980-88) i vicepresident de la Comissió de control parlamentari de l'actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les empreses filials (1980-1984).[2]

Fou designat Senador pel Parlament de Catalunya per a representar la Generalitat al Senat en 1985, 1988 i 1989. Durant aquests anys fou Membre de la Comissió de Política Cultural del Senat d'Espanya.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Durendes, Laura. Felip Lorda: socialista i humanista. Ed. Fundació Rafael Campalans. Col. Memòria, 1. Barcelona, 2001. ISBN 84-607-3544-3