Felip Pere de Borbó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSa Altesa Reial
Felip Pere de Borbó
Infant d'Espanya
Infante Philip Peter Gabriel of Spain (detail).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juny 1712 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1719 Modifica el valor a Wikidata (7 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMonestir d'El Escorial 
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBorbó
ParesFelip V d'Espanya
Maria Lluïsa de Savoia
GermansFerran VI d'Espanya, Lluís I d'Espanya i Felip Lluís de Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles III d'Espanya (germà consanguini)
Francesc de Borbó i Farnese (germà consanguini)
Maria Anna Victòria d'Espanya (germana consanguínia)
Felip I de Parma (germà consanguini)
Maria Teresa Rafaela de Borbó (germana consanguínia)
Lluís Antoni d'Espanya (germà consanguini)
Maria Antònia d'Espanya (germana consanguínia) Modifica el valor a Wikidata

Felip Pere de Borbó i de Savoia (Madrid, 7 de juny de 1712–ídem, 30 de desembre de 1719)[1] va ser un infant d'Espanya mort prematurament.

Biografia[modifica]

Va ser el tercer dels fills de Felip V d'Espanya i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia, després del naixement del primogènit Lluís Felip (1707) i Felip Lluís (1709),[2] mort també prematurament al cap de pocs dies de néixer.

Ja abans del seu naixement, per evitar qualsevol tipus de problema amb l'embaràs, en remembrança de la mort de l'infant Felip el 1709, es va fer portar per part de l'abat del monestir de Silos va portar el bàcul relíquia de Domènec de Silos i el va presentar a la reina. Felip Pere va néixer a Madrid el 7 de juny de 1712, i des del moment en què neix la seva criança va ser complicada, perquè per a la seva lactància van ser necessàries fins a vuit dides manxegues.[3]

Mort[modifica]

Finalment, l'infant va morir amb set anys el 30 de desembre de 1719, el seu cos va ser conduït al Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial el mes de gener de 1720.[1] El rei Felip V va ordenar posar la següent inscripció en llatí com a epitafi: «Raptus est ne malitia mutaret intellectum ejus».[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bermejo, Damián. Descripción artística del real monasterio de S. Lorenzo del Escorial (en castellà). Imprenta de Rosa Sanz: Madrid, 1820, p. 164. 
  2. Pericot, Lluís (Director). Història de España (en castellà). Tom V. Barcelona: Instituo Gallach, 1983, p. 63. 
  3. 3,0 3,1 Zavala, José María. La maldición de los Borbones: de la locura de Felipe V a la encrucijada de Felipe VI (en castellà). Madrid: Penguin Random House, 2006.