Felip Vilaró i Carbonell

De Viquipèdia
Infotaula de personaFelip Vilaró i Carbonell
Biografia
Naixement1888 Modifica el valor a Wikidata
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1938 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFrancesc Vilaró i Carbonell Modifica el valor a Wikidata
ParentsNúria Boltà Vilaró (neta) Modifica el valor a Wikidata

Felip Vilaró i Carbonell (Palafrugell, Baix Empordà, 11 de desembre de 1887 – Mataró, Maresme, 11 d'octubre de 1945) fou un músic i compositor, fill de l'organista de Palafrugell Josep Vilaró i Pou, de qui va rebre les primeres nocions de solfeig i piano. Va tenir una germana, Consol, i un germà més gran, destacat músic i compositor, en Francesc.

L'any 1907 va estrenar les que probablement són les seves primeres sardanes de les més de cinquanta que va compondre: Lluny de ma terra, Estiuada i La Marinada.

L'any 1908 substitueix temporalment Trifon Bonany en la direcció de la Coral La Taponera, de Palafrugell, i al cap de poc temps va passar a residir a Arbúcies, on el seu germà Francesc havia estat nomenat organista. En aquesta localitat va contraure matrimoni amb Joaquima Riera i Vilà el dia 30 de desembre de 1914. El 5 de desembre de 1916 naixia, encara a Arbúcies, la que va ser la seva única filla, Mercè Vilaró i Riera.

Fou instrumentista de piano, violí, fiscorn i trombó en les següents formacions, de les quals en va ser també director: Cobla-orquestra La Farnense (Santa Coloma de Farners, 1923-1924) i Cobla-orquestra La Principal de Manresa (1924-1925). Després del seu breu pas per aquesta darrera formació va crear l'Orquestrina Vilaró, també a Manresa, on va dirigir el Cor de l'Ateneu Manresà entre 1927 i 1932.

El 25 de novembre de 1932 estrena al Teatre Conservatori de Manresa l'obra El Pastor del Cadí, sarsuela catalana amb text de Lluís Mas i Pons. Aquell mateix any perd el concurs-oposició al càrrec de primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, que va guanyar Miquel Blanch i Roig. Aquesta podria ser una de les raons per les quals marxa a Mataró, on a partir del mes de febrer de 1933 dirigeix l'Agrupació de Cantaires de l'Ateneu Popular de Mataró, de la qual en formarà part la seva esposa Joaquima a partir del mes de maig d'aquell any, quan el matrimoni s'estableix definitivament a la capital del Maresme.

El 9 de gener de 1935 és nomenat Mestre director de l'Orfeó Mataroní.

Una anècdota personal:

Segons explica el propi Felip Vilaró en una entrevista publicada a la pàgina 5 del Diari de Mataró de 24 de desembre de 1935:

"Una vegada, Juli Garreta, em va trobar darrere del fiscorn d'una cobla (possiblement La Farnense), a Palafrugell i em va preguntar:

— Vos sou el de la sardana «Per què estàs trista?» (estrenada l'any 1917)... Doncs fareu coses grosses!, em va dir, donant-me la mà. I parlant, parlant, vam acabar davant d'un piano. Juli Garreta va asseure-s'hi i va tocar de memòria aquella sardana meva"

Durant la seva etapa mataronina va ser autor d'algunes peces musicals de La Passió i Els Pastorets.

L'any 1936 té registrades a la Societat General d'Autors aquestes tres peces, allunyades de la música més habitual seva: El Caminante y la Luna (foxtrot), Lo que oí a unos soldaditos de plomo (one-step) i Éxtasis (foxtrot).

Aquest mateix any 1936 va emmalaltir. En data indeterminada a finals dels anys 30 mor la seva esposa Joaquima, i al cap de poc temps es torna a casar, amb una noia d'Arbúcies, Josepa Martí i Rifà, la qual va morir ben aviat, el 27 de novembre de 1942.

Degut a la malaltia va haver de deixar la seva activitat musical, essent substituït en la direcció de l'Orfeó Mataroní per Enric Torra i Pòrtulas.

Va morir a Mataró el dia 11 d'octubre de 1945, poc temps abans de fer els 58 anys.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]