Felip VI d'Espanya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Felip de Borbó i Grècia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip VI d'Espanya
Felipe VI 2015 (cropped).jpg
Felip VI, el 2015
Rei d'Espanya
Coronació 19 de juny de 2014
Hereu Elionor de Borbó i Ortiz
Dades biogràfiques
Naixement Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia
30 de gener de 1968 (1968-01-30) (47 anys)
Madrid
Casa reial Casa de Borbó Casa de Borbó [1][2]
Fills
Pares Joan Carles I d'Espanya
Sofia de Grècia
Honors Legió d'Honor
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Signatura

Escut d'armes de Felip VI d'Espanya

Felip VI, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), és l'actual rei d'Espanya. És el tercer fill dels Reis Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grècia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou batejat amb els noms de Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia. Va iniciar els seus estudis el setembre de 1973 al Col·legi de Santa María de los Rosales de Madrid, allà cursaria tot la seva educació obligatòria i el batxillerat.[3]

El 22 de novembre de 1975 esdevenia oficialment hereu a la Corona amb la proclamació del seu pare com a rei, fet totalment oficialitzat amb l'obtenció del títol de Príncep d'Astúries i els altres lligats a l'hereu espanyol, el 22 de gener de 1977.[3]

El 3 de maig de 1981 és condecorat amb el collar de l'Orde del Toisó d'Or i el 3 d'octubre del mateix anys fa el seu primer discurs oficial durant el lliurament dels Premis Príncep d'Astúries a Oviedo, que havien estat creats l'any anterior. De setembre de 1984 a juny de 1985 va realitzar un curs preuniversitari en el Lakefield College School, a Canadà. El 30 de gener de 1986 compleix la majoria d'edat i jura la Constitució davant els membres de les Corts.[3] L'11 d'octubre de 1985 va jurar bandera com a cadet de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on va rebre formació militar fins al juliol de 1988, per després continuar-los a l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.[3]

Inicia els seus estudis de Dret a la Universidad Autónoma de Madrid el 1988 i es llicencia el 1993.[3] Aquell any inicia un màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Whool of Foreign Service de la Universitat de Georgetown, el qual finalitza el 1995.[3]

Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la inauguració dels quals desfilà com a banderer de la selecció espanyola.

El 22 de maig de 2004 es va casar amb la periodista asturiana Letizia Ortiz Rocasolano, amb la qual ha tingut dues filles: el 31 d'octubre de 2005 la princesa Elionor i el 29 d'abril de 2007 la Infanta Sofia.

En néixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de gener de 1977 els títols de Príncep de Girona, Príncep d'Astúries, Príncep de Viana i els altres títols històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics (duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer), amb el tractament d'Altesa Reial. El 30 de gener de 1986, en fer divuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals.

El 2 de juny de 2014, el seu pare anuncià la seva intenció d'abdicar la corona en Felip, qui va ser proclamat rei com Felip VI (segons l'antiga numeració de la Corona d'Aragó seria Felip V),[3] el 19 de juny després que el Consell de Ministres va regular d'urgència la llei orgànica d'abdicació.[4]

Ús dels títols d'hereu[modifica | modifica el codi]

El Príncep Felip i Vicente Álvarez Areces

El príncep Felip ostentà des del 21 de gener de 1977 els títols tradicionals vinculats a l'hereu de la corona, com afirma el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977), on només consta el de Príncep d'Astúries i la fórmula «y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España». Altrament, durant el seu període com a príncep, va utilitzar els altres títols, alguns dels quals no es feien servir oficialment des de feia segles. Pel que fa al títol de Príncep de Viana, vinculat a l'antic regne de Navarra, el va ostentar normalment durant les seves visites a la comunitat foral, on presidia els Premis Príncep de Viana.[5]

Pel que fa als títols de l'antiga Corona d'Aragó, en resposta a una invitació del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol el 21 d'abril de 1990, Felip va realitzar una vista oficial a Catalunya, on va visitar les ciutats de Girona, Cervera i Balaguer, i on utilitzà els títols vinculats a cada localitat.

El Príncep de Girona va visitar l'Ajuntament de Girona, i davant del ple, presidit per l'alcalde, Joaquim Nadal, i el president de la Generalitat, va elogiar la tradició pactista de Catalunya perquè «és la llibertat amb responsabilitat» i «una de les nostres fonts jurídiques, socials i humanes més exemplars per establir un clima de convivència». També va visitar la Universitat de Girona, el Monestir de Montserrat i el Parlament de Catalunya, on va afirmar que «Catalunya és el que els catalans volen que sigui».

El 22 d'abril visità Cervera, on va ser rebut amb les salves d'honor dels trabucaires de Solsona a la plaça de la universitat, i on visità l'ajuntament, en presència de l'alcalde de Cervera, Joan Salat, va dirigir-se als catalans dient que «no només no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sinó que també entre tots l'hem d'enfortir». El mateix dia visità també Balaguer, i en el seu ajuntament també va pronunciar un discurs en presència de l'alcalde, Miquel Aguilà, en el qual va elogiar la tradició catalana que «combina l'arrelament amb l'universalisme», en referència a l'expansió mediterrània catalana medieval.

No visità aleshores la ciutat de Montblanc, a causa d'una polèmica local, que la va impossibilitar. Realitzaria la visita de rigor el 1996, acompanyat per l'alcalde, Andreu Mayayo, va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, i també va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on va contemplar les tombes reials.[6]

Regnat[modifica | modifica el codi]

Reis d'Espanya
Borbons absolutistes
Família Bonaparte
Borbons constitucionals
Casal de Savoia
Primera República
Restauració borbònica
Segona República
Dictadura franquista
Segona Restauració Borbònica

El rei Felip VI va ser coronat el 19 de juny de 2014 en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució davant de les màximes autoritats polítiques i institucionals del país. Després va anar en comitiva pels carrers de la capital espanyola fins al Palau Reial de Madrid, on va celebrar una recepció oficial.[4] En el discurs d'inauguració del seu regnat va abordar diferents temes sensibles que en el moment de la coronació estaven a l'ordre del dia. El principal fou respondre al repte sobiranista de Catalunya que pretenia celebrar un referèndum d'autodeterminació. Així, tot adreçant-se als diputats, va expressar que "la unitat no vol dir uniformitat", deixant clar doncs que a Espanya hi ha diferents "pobles" als quals "s'ha de respectar" i que tenen llengües pròpies que, a més, "s'han de promoure".[7] En aquest sentit, va remarcar que Espanya és un país que històricament ha estat i segueix estant divers i que això és el que fa la força i unitat. Tanmateix, parlava d'Espanya com si fos una nació, passant per alt l'article 2 del títol preliminar que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions"[8] que integren Espanya. El President de la Generalitat de Catalunya va qualificar el discurs de "res de nou",[9] a més de no haver aplaudit, juntament amb el lendakari Urkullu, en la clausura final. El President Mas, de fet, va argumentar que s'hagués esperat que el rei hagués parlat de les nacions que componen l'estat espanyol i no de "la nació" tal com ho va fer. En aquest sentit, la premsa mateixa es feia ressò de les dues paraules[10] en gallec, castellà, català i basc que va pronunciar Felip VI al final del discurs "muchas gracias, moltes gràcies, Eskerrik asko, moitas grazas",[11] que va qualificar de minses i pobres davant l'expectativa d'un discurs proporcionalment pronunciat en les diverses llengües de l'estat espanyol. Felip VI també va fer referència a l'escàndol de corrupció que envolta la seva família, com el cas Nóos, responent que assumia el paper d'una "monarquia renovada" i adaptada als nous temps, que ha d'escoltar la ciutadania. Durant la cerimònia es varen detenir manifestants que en paral·lel es manifestaven al carrer per la celebració d'un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia i, per consegüent, la substitució d'aquesta per una república.[12] De fet, el dia abans es va anunciar que tot tipus de manifestació d'aquesta mena, així com l'exhibició de la bandera republicana espanyola, quedaven prohibides al·legant temes de "seguretat".[13] En l'àmbit internacional, la premsa es feia ressò de la coronació posant, precisament, èmfasi en aquests temes, d'una part la corrupció que assetja la família del rei i, per tant, aquesta voluntat de "renovació"; i la voluntat de Catalunya i el País Basc d'esdevenir països.[14][15]

La data de la seva accessió al tron va ser controvertida i considerada com un insult a la població de Xàtiva: exactament el 19 de juny del 1707 el seu predecessor Felip V d'Espanya va ordenar a les seves tropes incendiar la ciutat i deportar la població a La Manxa.[16]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

El rei Felip VI és descendent directe d'importants governants de diversos països europeus. És descendent de la reina Victòria I del Regne Unit a través de la seva àvia Victòria Eugènia; de Lluís XIV de França a través de la Casa de Borbó; de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, membre de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic; del rei Pau I de Grècia i de la Casa de Savoia d'Itàlia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
9. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan Carles I d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
1. Felip VI d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jordi I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
12. Constantí I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Olga de Rússia
 
 
 
 
 
 
 
6. Pau I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic III de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
13. Sofia de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Victòria del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
3. Sofia de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
14. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Thyra de Dinamarca
 
 
 
 
 
 
 
7. Frederica de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem II de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria Lluïsa de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Fruit del matrimoni amb Letizia Ortiz Rocasolano van néixer dues filles:


Precedit per:
Joan Carles I
Rei d'Espanya
Escut d'Espanya

19 de juny de 2014-present
Succeït per:
en el càrrec

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Felip VI d'Espanya - lloc web oficial
  2. La versió catalana de la pàgina oficial de la Família Reial dóna la forma Borbón, però l'ús oficial en català, segons la norma admesa generalment, és Borbó. Vegeu: Casa de Borbó.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Redacció. «Felipe VI, las fechas clave del futuro rey» (en castellà). La Vanguardia, 02/06/2014 [Consulta: 3 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 Juan Ruiz Sierra. «El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"». [Consulta: 19 de jun de 2014].
  5. Ramírez de Ganzua, Carmen. «El Rey en Navarra: 'He llevado con orgullo el título de Príncipe de Viana'». El Mundo, 10/06/2015.
  6. Bustos, Clara Isabel de. «Los habitantes de Montblanc se echaron a la calle para saludar la visita oficial del Príncipe de Asturias». ABC, 09/09/1996.
  7. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/felip-espanya-una-gran-nacio-que-crec-que-estimo-admiro-3314938 [enllaç sense format]
  8. http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/constitucio.pdf [enllaç sense format]
  9. http://www.324.cat/noticia/2430013/politica/Artur-Mas-afirma-que-continua-en-el-wait-and-see-despres-del-discurs-de-Felip-VI [enllaç sense format]
  10. http://www.cadenaser.com/catalunya/articulo/espanya-unida-i-diversa-cabem-tots/csrcsrpor/20140619csrcsrcat_6/Tes [enllaç sense format]
  11. http://www.quien.com/realeza/2014/06/19/minuto-a-minuto-asi-es-la-proclamacion-de-felipe-vi [enllaç sense format]
  12. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/unes-300-persones-manifesten-centre-madrid-favor-republica-3315384 [enllaç sense format]
  13. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/policia-impedira-exhibir-banderes-republicanes-desfilada-reial-amb-laval-dun-informe-ladvocacia-lestat-3313107
  14. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/coronacio-felip-premsa-europea-3315048 [enllaç sense format]
  15. http://www.324.cat/noticia/2430053/societat/La-premsa-internacional-destaca-els-reptes-independentistes-del-regnat-de-Felip-VI-i-lausteritat-de-la-proclamacio [enllaç sense format]
  16. Partal, Vicent. «Avui parle de Xàtiva». El Punt Avui, 19 de juny de 2014 (2014-06-19)= [Consulta: 19 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]