Felipe Garín Ortiz de Taranco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelipe Garín Ortiz de Taranco
Bust de Felipe Garin Ortiz de Taranco als jardins del Real de València.JPG
Biografia
Naixement Felipe María Garín Ortiz de Taranco
14 febrer 1908
València
Mort 7 juny 2005 (97 anys)
València
  President Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

Activitat
Ocupació Historiador de l'art, catedràtic d'universitat i historiador
Ocupador Universitat de València
Família
Fills Felipe Garín Llombart
Modifica les dades a Wikidata

Felipe Garín Ortiz de Taranco (València 14 de febrer de 1908 - 7 de juny de 2005[1]) fou un artista, investigador i acadèmic de l'art espanyol.

Biografia[modifica]

Va ser president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i finalista del Premi Príncep d'Astúries de Belles Arts en la seua edició de 1988. El seu dens currículum, els seus nombrosos càrrecs acadèmics, artístics i docents, i l'amplitud dels seus coneixements li van convertir en un referent en el món de l'art en la seua ciutat natal. Es va llicenciar en Dret, i es va doctorar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid, amb la qualificació final d'excel·lent Cum Laude. Advocat en l'Il·lustre Col·legi de València des de 1931, a l'acabar la guerra va ser anomenat catedràtic d'Història i Teoria de l'Art en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València (des de 1942 fins a 1968) i va ser director de la mateixa fins a 1951.

Va obtindre, per oposició, la càtedra d'Història de l'Art de la Universitat de La Laguna; posteriorment va passar, per concurs de mèrits, a la de València. Va ser President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des de 1974, membre fundador i delegat per al Regne de València de l'Associació Espanyola d'Orientalistes i Director de la revista Arxiu de l'Art Valencià. Col·legiat distingit del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències del districte universitari de València i Cap del Servici d'Informació Artística, Arqueològica i Etnològica del districte universitari de València, va ser també President de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de València. També va ser, així mateix, membre de la susdita Reial Acadèmia de Sant Carles; de l'Acadèmia de Cultura Valenciana; de l'Institut Alfons el Magnànim; i de l'Asociacionne Culturale Italo-Hispánica Cristoforo Colombo, de Trento (Itàlia)

Així mateix, va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid; de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid; de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona; de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla; de la Reial Acadèmia Hispanoamericana de Cadis; de l'Acadèmia de Belles Arts Vélez de Guevara d'Ecija (Sevilla) ; i de la The Hispanic Society of Amèrica, dels Estats Units. Entre els nombrosos guardons rebuts destaquen: la Medalla d'Or al mèrit cultural atorgat pel Ministeri de Cultura, la Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, Premi Nacional de Literatura i Critica d'Art, Premi Porca Reig del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Medalla d'Or del Circule de Belles Arts de València, Medalla d'Or de la Universitat Politècnica de València i Medalla de la Facultat de Belles Arts de València.

Va publicar nombrosos llibres i monografies artístiques, entre elles, Aspectes de l'arquitectura gòtica valenciana, Lloa i elegia de Palomino en la seua decoració dels Sants Joans de València, Pintors del mar, El llibre d'hores del comte-duc d'Olivares, La visió d'Espanya de Sorolla. Va exercir a més la crítica d'art en els diaris Llevant i Jornada, i les seues cròniques i articles van aparéixer en les pàgines de Les províncies.

També, disposa d'una estàtua situada a 1993, en els " Jardins de Vivers " darrere del museu Sant Pius V de València on va exercir i dóna nom a un carrer a la seva ciutat natal València. Va ser casat amb Ángeles Llombart, amb la que va tindre dos fills; María de los Ángeles i Felipe. Va estar molt arrelat a la vida social i cultural del seu barri, el barri del Carme, lloc on va discórrer la totalitat de la seva vida. El seu fill Felipe Vicente Garín LLombart va ser director del Museu del Prado (1991-1993), director de l'Acadèmia d'Espanya a Roma i director del Museu de Belles Arts de València entre 1969 i 1990. Va morir a València el 7 de juny de 2005 sent inhumat en el Cementeri General de València. La seua biblioteca personal va ser donada per la seua esposa i fills a la Biblioteca Valenciana.

Obres: Aspectes de l'arquitectura gòtica valenciana (1935), L'Acadèmia Valenciana de Belles Arts (1945),Pintors del mar (1950),Catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959), Catàleg monumental de la província de València, Catàleg monumental de la ciutat de València, Història de l'Art de València, Yañez de l'Almedina, pintor espanyol, El meu segle XX Memòries, Llibre d'Hores de Felip el Bell

Referències[modifica]

  1. Agència EFE «Necrológica: Felipe Garin Ortiz de Taranco, investigador y académico del arte» (en castellà). El País, 08-06-2005 [Consulta: 25 agost 2016].
  • Blasco Gil, Peset y Ferrer Sapena, 2014, p. 19.
  • Blasco Gil, Peset y Ferrer Sapena, 2014, p. 78.
  • «Felipe Garin Ortiz de Taranco, investigador y académico del arte». El País. EFE. 8 de junio de 2005. Consultado el 25 de agosto de 2016.
  • ALEJOS MORÁN, A. (2002). Introducción a una iconografía vicentina en Iglesias de la ciudad de Valencia.
  • Felipe, M. (1999). ª Garín Ortiz de Taranco. Trayectoria académica, social y científica.
  • Blasco Gil, Yolanda, Fernanda Peset Mancebo, and Antonia Ferrer Sapena. "Felipe María Garín Ortiz de Taranco. Trayectoria académica y social." (2013).
  • http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=garin-ortiz-de-taranco-felipe-maria
  • Blasco Gil, Yolanda; Peset, Fernanda; Ferrer Sapena, Antonia (2014). «Trayectoria académica y social». En Yolanda Ayala Gascón. Felipe María Garín Ortiz de Taranco: trayectoria académica, social y científica. Universitat Politècnica de València. pp. 17-128. ISBN 978-84-9048-195-0.
  • FELIPE Mª GARIN ORTIZ DE TARANCO (2004). «MI SIGLO XX: MEMORIAS» Ed. UNIVERSIDAD POLITECNICA DE VALENCIA. SERVICIO DE PUBLICACION ISBN 9788497056700