Felipe Hernández Cava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelipe Hernández Cava
Felipe Hernandez Cava 20100411 BD-Aix 1.jpg
Biografia
Naixement 1953 (65/66 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor, guionista de còmics i conservador
Participà en
14 juliol 2014manifest «Lliures i Iguals»
Modifica les dades a Wikidata

Felipe Hernández Cava és un guionista de còmic i director editorial espanyol, nascut a Madrid el 1953. Conegut per ser membre del col·lectiu El Cubri, ha treballat també amb altres dibuixants. Durant el boom del còmic adult a Espanya, va ser un dels artífexs de la renovació del còmic espanyol, juntament amb altres autors de la seva generació com Josep María Beà (1942), Luis García (1946), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940), Enric Sió (1942) o Adolfo Usero (1941).[1] Així i tot, la seva carrera professional ha estat com a guionista de televisió, crític d'art i curador d'exposicions.[2]

Biografia[modifica]

Inicis[modifica]

L'any 1970, Felipe Hernández Cava va començar a treballar pel diari Pueblo i va contactar amb la revista Bang!. També va començar a estudiar història de l'art a la Universidad Autónoma de Madrid.

Després de fer-se càrrec per un breu període dels guions de la sèrie Rosa la Revoltosa, dibuixada per José García Pizarro, va crear amb Saturio Alonso l'equip El Cubri el 1972, a qui aviat s'hi uniria Pedro Arjona, dedicant-se sobretot al còmic de tema polític.[3]

Al marge del seu treball amb El Cubri, va desenvolupar altres historietes polítiques amb Marika (Los atentados contra Franco i Una recuperación de la historia de los maquis). El 1981, va crear amb Adolfo Usero i Luis García, les historietes El Domingo Rojo i Argelia, respectivament. Com explica Jesús Cuadrado, al principi

« els guions de Cava eren rebutjats per aquells que defensaven un còmic descompromès; quan el cicle polític va canviar, es va poder comprovar que els guions de Cava eren, per damunt de tot (i de molts tots), això: guions. A més, va seguir escrivint als nous temps; o sigui, que es va descobrir que Cava no era un futur regidor, sinó un guionista.[4] »

Director editorial: De Madriz a Medios Revueltos[modifica]

Entre 1984 i 1987, va estar al capdavant del còmic subvencionat Madriz[5] com a director artístic, fet que li va permetre seleccionar als artistes que hi participaríen. No hauria tengut en compte la seva militància política, sinó que «els va cridar, tan sols, perquè ell creia que eren els millors».[6]

Juntament amb Manuel Ortuño, va dirigir una altra revista d'historietes des d'abril de 1988: Medios Revueltos[7]

Maduresa[modifica]

Entre 1989 i 1998 va produir una trilogia dedicada a Lope de Aguirre amb Enrique Breccia, Federico del Barrio, i Ricard Castells. També amb Federico del Barrio ha produït Las memorias de Amorós (1993) i El artefacto perverso (1994-96). Altres autors amb qui ha col·laborat són Raúl Fernández Calleja (Vendrán por Swinemünde, 1988 i Ventanas a Occidente, 1994); Enrique Flores (Bebop, 2000); Laura Pérez Vernetti (Macandé, 2000), Pep Brocal (V-Girl, 2001) o Keko (Bob Deler, 2008).

L'any 2009 reb el Premi Nacional del Còmic juntament amb Tomeu Seguí Nicolau per Les serps cegues ("BD Banda", 2008), una obra que critica els excesos comesos en nom de les ideologies. Pot afirmar llavors, mirant enrere:

« Abans creia que la veritat sempre era revolucionària, però ara veig que la veritat té moltes zones d'ombra i a mi m'agrada moure'm en aquestes zones de penombra per on molt poca gent s'atreveix a transitar".[8] »

Després de l'èxit mediàtic, va seguir publicant amb els seus dibuixants preferits: Sanyú (El hombre descuadernado, 2009), Laura Pérez Venetti (Sarà Servito, Edicions de Ponent, 2010),[9] i Bartomeu Seguí (Hágase el Caos. Lux, 2011; Hágase el Caos. Umbra, 2012; Las oscuras manos del olvido, 2014).[10]

Obra[modifica]

Fílmica
Estrena Títol Director Tipus
2006 Las locuras de Don Quijote Rafael Alcázar Documental
Còmic
Anys Títol Dibuixant Tipus Publicació
1979 Peter Parovic
1989-1998 Lope de Aguirre Enrique Breccia, Del Barrio, Ricard Castells Serial Ikusager, De Ponent
1994 El artefacto perverso Federico del Barrio Sèrie
1998 En Canal Jorge Arranz Sèrie ¡A las Barricadas!
1999-2000 ¡Dios, qué tropa! Jorge Arranz Sèrie Angelitos Negros
2008 Les serps cegues Tomeu Seguí Nicolau BD banda, Dargaud
2011 Hágase el caos. Lux Tomeu Seguí Nicolau Norma Editorial
2012 Hágase el caos. Umbra Tomeu Seguí Nicolau Norma Editorial
2014 Las oscuras manos del olvido Tomeu Seguí Nicolau Norma Editorial

Referències[modifica]

  1. Mora Bordel, Javier en "En algún lugar...", per a Tebeosfera 030131, 2003.
  2. Valenzuela, Andrés (01/10/2010). El voluntarismo de los autores, una psicopatología, Vinyetes.
  3. García, Jorge y Pérez, Álvaro en Las memorias de Cava. Entrevista a Felipe Hernández Cava, celebrada el dia 27 de maig de 1995 i publicada a Tebeosfera 031019.
  4. Cuadrado, Jesús a "Cava. El zapador irreductible", nº 8 de la sèrie "Viñetas ajenas", per a What If nº 33. Barcelona, 11/1991.
  5. Cuadrado, Jesús a "Trincando, o no, de las arcas desfondadas", artículo num. 9 de la sèrie "Editorial sin punto y aparte", publicat a Tribulete, núm. 3, Madrid, marzo de 1984.
  6. Cuadrado, Jesús a "Tiernamente" de la serie "Editorial sin punto y aparte", núm. 11, para la publicación Tribulete, núm. 5, Madrid, mayo de 1984.
  7. L'equip de 'Madriz' publica 'Medios Revueltos' en El País, Madrid, 18/04/1988.
  8. Tramullas, Gemma en "Una obra política, Premio Nacional" per "El periódico de Aragón", 06/11/2009.
  9. JIMÉNEZ, Jesús (23/11/2010). 'Sarà Servito', un apasionante juego de máscaras en una Venecia decadente, RTVE.
  10. DARIAS, Manuel (24/10/20109. Entrevista a Seguí, Premi Nacional del Còmic, "Diario de Avisos.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felipe Hernández Cava Modifica l'enllaç a Wikidata