Felisa Herrero

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFelisa Herrero
Teatro Real (Madrid) 13.jpg
Teatro Real de Madrid on estudià Felisa Herrero
Dades biogràfiques
Naixement 21 de setembre, 1905
Rapariegos, Segòvia
Mort 21 de setembre, 1962
Madrid, Castella
Nacionalitat
Castella-La Manxa
Castella
Activitat professional
Ocupació Soprano
Veu Soprano
Modifica dades a Wikidata

Felisa Herrero (Rapariegos, província de Segòvia, 21 de setembre, 1905 - Madrid, Castella, 21 de setembre, 1962) fou una cantant castellana.

Vers el 1920 inicià els seus estudis de solfeig i fou deixeble de García i del mestre Palafox. Animada pel mestre Vives, que veié en ella una futura gran cantant de sarsuela, ingressà en el Teatro Real com alumna i meritòria. Vives completaria la seva formació.

El 1923 el mestre Vila la incorporà a la seva companyia de sarsuela i li confià la part de primera tiple. A Gijón estrenà amb enorme èxit l'opereta del mestre Jacinto Guerrero La Monteria, i a continuació feu una triomfal gira pel Nord, per a presentar-se a Barcelona, i per fi a Madrid, on triomfà plenament. El 1926 estrenà a Madrid, ja com a primera figura, la sarsuela El Caserio, del mestre Guridi. Des de llavors foren incomptables els seus èxits.

Dotada d'una veu rica en sonoritats, d'unes indubtables dots d'actriu, era l'intèrpret ideal de la sarsuela espanyola. Entre els seus grans èxits s'ha de destacar La Chulapona, de Moreno Torroba, obra que representà centenars de vegades i de la que en feia una creació singular. Tan identificada estava amb aquell personatge, que quan morí deixà encarregat que fos enterrada amb el <pañuelito blanco> que dóna nom a una les seves popular romances. Però també fou molt aplaudida en La Rosa del azafrán, La Marchenera, La Villana, La revoltosa, etc...

Amb companyia pròpia realitzà innumerables gires per Espanya i va romandre a Amèrica durant els anys 1936 a 1945, sent molt aplaudida en tots els països de parla hispana, on assoli el rang de primeríssima figura. A Buenos Aires, on tanta arrelada estava la sarsuela espanyola, fou acollida amb entusiasme.

Alternà amb els millors cantants del seu temps: Miguel Fleta, Hipòlit Lázaro, Emili Sagi i Barba, Emili Vendrell, Marcos Redondo, etc. Després de la seva tornada a Espanya, el 1945, es retirà pràcticament de l'escena, encara que actuà esporàdicament en algun festival. Després de sofrir el 1951 un despreniment de retina el seu retir fou total.

Bibliografia[modifica]