Felisberto Hernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelisberto Hernández
Biografia
Naixement(es) Feliciano Felisberto Hernández Modifica el valor a Wikidata
20 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1964 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguai Uruguai
Activitat
Ocupaciómúsic, pianista i escriptor
GènereNarrativa
MovimentFabulisme
Influències
Influències en
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfelisberto.org.uy Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2281983 Modifica el valor a Wikidata

Felisberto Hernández (Montevideo, 20 d'octubre de 1902 – ibídem, 13 de gener de 1964) va ser un escriptor uruguaià de literatura fantàstica, considerat un dels fundadors del moviment artístic conegut amb el nom de «fabulisme».

Biografia[modifica]

Felisberto va néixer el 1902 a la ciutat uruguaiana de Montevideo. Era fill de Prudencio Hernández, natural de Tenerife, Illes Canàries, i de Juana Silva, originària de Rocha.

Pianista i músic destacat, Felisberto Hernández començaria a escriure professionalment amb 23 anys. Entre les principals influències de la seva obra, l'escriptor uruguaià sempre citava Henri Bergson i Marcel Proust, i de vegades també Kafka.[1]

Una gran figura del fabulisme llatinoamericà, Hernández va exercir una influència considerable sobre escriptors com l'argentí Julio Cortázar, el colombià Gabriel García Márquez i l'italià d'origen cubà Italo Calvino.[2]

Obra[modifica]

La producció escrita de Felisberto Hernández, influenciada pel seu gust musical, tracta alguns temes freqüents en les lletres hispanoamericanes: la vida quotidiana, persones ordinàries, l'ambient urbà, la capacitat d'emocionar dels objectes sense vida, etcètera.

Alguns escriptors importants reconeixen, amb admiració, la tasca de Felisberto Hernández. Julio Cortázar, per exemple, diu que la seva obra no pot ser considerada només «fantàstica», això seria una simplificació absurda, ja que, segons l'escriptor argentí, l'obra d'Hernández és rica en elements característics del realisme literari.[3] D'altra banda, Gabriel García Márquez el considera un mestre.[4]

Italo Calvino, autor del pròleg de la versió italiana de l'obra de Felisberto Hernández – també traduïda al francès, a l'alemany, a l'anglès, al grec i al portuguès – diu de l'autor uruguaià que és «un escriptor que no s'hi assembla a ningú», és diferent dels escriptors contemporanis europeus i també de la resta dels escriptors llatinoamericans.[5]

  • Fulano de Tal (1925)
  • Libro sin tapas (1929)
  • La cara de Ana (1930)
  • La envenenada (1931)
  • Por los tiempos de Clemente Colling (1942)
  • El Caballo perdido (1943)
  • Nadie encendía las lámparas (1950)
  • Las hortensias (publicada per primera vegada en la revista uruguaiana Escritura el 1949).
  • Explicación falsa de mis cuentos (manifest estètic, publicat en la revista La Licorne el 1955).
  • La casa inundada (1960)
  • El cocodrilo (1962)
  • Tierras de la memoria (sense acabar, 1964)
  • Diario de un sinvergüenza
  • Últimas invenciones.

A més:

  • Obra completa, Mèxic, Segle XXI, 2008 (or. 1983), ISBN 978-968-23-1255-7, que recull en el primer volum contes inèdits de la primera etapa i, en l'últim, Diario de un sinvergüenza i Últimas invenciones.


  • Ida Vitale, «Felisberto Hernández», a Crisis, 18, 1974.
  • Julio Cortázar, «Pròleg» a F. H. La casa inundada, Barcelona, Lumen, 1975.
  • Juan Carlos Onetti, «Felisberto, el 'naïf'», Obras completas' III, Barcelona, G. Gutenberg, 2009, pp. 532–535.
  • Roberto Echavarren, El espacio de la verdad: Felisberto Hernández, Buenos Aires, Sudamericana, 1981
  • David Huerta, «Pròleg» a F. H., Obra completa, Siglo XXI, 1983
  • José Pedro Díaz, Felisberto Hernández. Su vida y su obra, Montevideo, Planeta, 1999.
  • Walter Rela, Felisberto Hernández: Persona y Obra. Cronología Documentada, Montevideo, 2002.
  • Antonio Pau, Felisberto Hernández: El tejido del recuerdo, Madrid, Trotta, 2005, ISBN 84-8164-814-0

Referències[modifica]

  1. periodicos.ufsc.br. «Dos mujeres». [Consulta: 31 març 2012].
  2. Obras completas III, pp. 532-535
  3. Cortázar, «Pròleg» a La casa inundada, Lumen, 1975
  4. felisberto.org.uy. «Felisberto Hernández - El autor» (en castellà). Arxivat de l'original el 2008-10-26. [Consulta: 31 març 2012].
  5. literatura.us. «Italo Calvino: Felisberto Hernández, un escritor distinto» (en castellà). [Consulta: 31 març 2012].

Enllaços externs[modifica]