Feliu Monné i Batallé

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFeliu Monné i Batallé
Dades biogràfiques
Naixement 15 de febrer de 1864
Olesa de Montserrat
Mort 23 de gener de 1935 (70 anys)
Activitat professional
Ocupació Compositor
Modifica dades a Wikidata

Feliu Monné i Batallé[1] (Olesa de Montserrat, 15 de febrer del 1864 - Esparreguera, 23 de gener del 1935) va ser un músic i compositor, especialment de ballables.

Biografia[modifica]

Els Monnés vans ser una família eminentment musical a l'Olesa i l'Esparreguera des de mitjan segle XIX fins a ben entrat el XX. Els tres germans Fèlix (n. 1840), Feliu (1864-1935) i Agustí Monné i Batallé (n. 1850) van tenir respectivament els fills músics Agustí (1873-1939) i Josep Monné i Dinarés (1878-1954) -fills d'en Fèlix-; Andreu Monné i Duran (1890-1935) -fill d'en Feliu-; i Francesc Quico Monné i Casanovas (1884-1959). D'aquest darrer n'exiria el conjunt Els Nois d'Olesa Monné. Ja de ben jove, en Feliu començà a aprendre de música; acabà tocant el piano, l'orgue i el violí. Amb pocs anys, amb un germà seu marxaren a viure a Esparreguera. Amb 21 anys fundà la Cobla-Orquestra Monnés/Munnés (encara existia el 1929[2]). Dirigí diverses agrupacions corals i actuà d'intèrpret en concerts de música clàssica; també va ser professor de música, i ensenyà solfeig i alguns instruments. En morir era l'organista de l'església parroquial del seu poble d'adopció. L'ajuntament d'Esparreguera li dedicà un carrer.

Feliu Monné fou autor d'un gran nombre de composicions i arranjaments musicals, amb uns 500 títols, on a banda de la música sacra, les sardanes i les caramelles, predominen les peces de ball, tant per a orquestra com per a piano, per a cobla, per a gralla o per a un petit grup de corda. També va fer músiques per a La Passió d'Esparreguera.

El seu fill, Andreu Monné i Duran (Esparreguera, 1890-novembre del 1935), va ser compositor i músic dels Monnés[3] fins que la mort n'estroncà la curta existència. Compongué[4] les sardanes Esparreguera, Eulàlia, Filomena, Garba d'or, Joventut, La Moreneta, Record de joventut i Sardana de les fades.

Obres[modifica]

Ballables: De Tots Sants a Manresa (pasdoble), L'elegància (vals), L'entremaliada (polca), El xuflero (vals-jota)

Per a gralla[modifica]

Los tarragonenses (1902, rigodon), Marxa per a processó (1903), La clavellina, Noche buena (1904), La pastorcilla, Rosita, La coqueta, La frescachona (1902) i Loca de amor (danses), La carnavalesca (americana), El graller, El andarín, Romper filas (pasdobles), La ligera (1903) i La Republicana (polques), La bicicleta (1901, polca amb variacions), La modernista (1902), Palmira (1908, masurques), Un capricho (masurca obligada de gralla), El vallesano, El monanyès, El Curro, Algabeño i El jaleo (valsos jota), Los gasistas, Los vendrellenses (1902), Los liliputienses i Los huérfanos (xotis), La fira de Vilanova (fantasia per a gralla del 1902, amb lletra de Josep Anselm Clavé) i Lliri d'aigua (fantasia per a gralla).

Sardanes[modifica]

  • A la plaça de l'església
  • L'aplec de la Salut
  • L'aplec del Puig
  • La clavellina (1907), per a gralla
  • Consol
  • Enjogassada
  • Esmeragda (1928)
  • Faustina
  • Florida
  • La font dels Monjos (1928)
  • La font dels pastors (1928)
  • Llibertat
  • Montserrat
  • Montserratina
  • Nit de Sant Jordi (1925)
  • Paquita
  • Petita...bonica (1928)
  • El retorn (1928)
  • La sardana del dilluns
  • La sardana del dimarts
  • La sardana dels ocells

Enregistraments[modifica]

  • DC Música per a gralla d'autors vuitcentistes, enregistrat per la colla Els Vernets (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002), comprèn Los tarragonenses, La clavellina, Los huérfanos, La fira de Vilanova
  • DC Grallers Els Bordons, enregistrat pel grup de Grallers Els Bodons de Tarragona (Tarragona, DiscMedi 2003), comprèn Marxa per a processó

Bibliografia[modifica]

  • F.Monné Flaires de Montserrat, 2a col·lecció de sardanes Barcelona: Prevosti, 1928 (comprèn La font dels pastors, Petita-bonica, El retorn, Esmeragda, La font dels Monjos)
  • F.Monné, edició a cura de Xavier Bayer; textos de Xavier Bayer, Josep Crivillé i Ramon Vilar Feliu Monné i Batallé (1864-1935) Músiques per a gralla Barcelona: DINSIC, 2000 ISBN 84-95055-57-0
  • Mireia Alert i Sorribas Feliu Monné, un home dedicat a potenciar la música a la nostra vila, article a Esparreguera Recull gràfic 1880-1965 Barcelona: Edafós, 2000 ISBN 84-95550-00-8 p. 291

Notes[modifica]

  1. Les vacil·lacions ortogràfiques de la seva època feren que el nom aparegués com a Munné, fins i tot en la seva esquela
  2. La revista Mirador del 1929, en ressenyar una representació de La Passió d'Esparreguera, destaca la participació de Feliu Monné com a director musical i la interpretació dels Monnés Ressenya
  3. Necrològica d'Andreu Monné
  4. Llista 1 de sardanes d'Andreu MonnéLlista 2 de sardanes d'Andreu Monné

Enllaços externs[modifica]