Fellini 8 ½

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaFellini 8 ½
Otto e mezzo
8Mezzo.jpg
Fitxa
DireccióFederico Fellini
Protagonistes
ProduccióAngelo Rizzoli
Dissenyador de produccióPiero Gherardi Modifica el valor a Wikidata
GuióFederico Fellini
Ennio Flaiano
MúsicaNino Rota
FotografiaGianni Di Venanzo
MuntatgeLeo Cattozzo
VestuariPiero Gherardi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCineriz Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1963
Durada138 minuts
Idioma originalitalià
Doblada al catalàSí 
RodatgeItàlia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, drama i pel·lícula de fantasia Modifica el valor a Wikidata
Temacreativitat, indústria cinematogràfica i Animus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióDècada del 1960 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056801 Filmaffinity: 919282 Allocine: 337 Rottentomatoes: m/8-12 Mojo: 8half Allmovie: v318 TCM: 73932 TV.com: movies/8-12 Modifica els identificadors a Wikidata

Fellini 8 ½,[1][2] també coneguda com a i com a Vuit i mig (títol original en italià: o Otto e mezzo) és una pel·lícula del 1963 dirigida per Federico Fellini que pretén recrear l'atmosfera i els problemes quotidians als quals es troba abocat un director de cinema (interpretat per Marcello Mastroianni) com ara la seva de manca de creativitat, els problemes materials, la pressió de la premsa, l'estrès, etc. El film conté elements autobiogràfics i el seu títol Fellini 8 ½ fa referència a la pel·lícula mateixa, la qual va suposar la vuitena producció i mitja que Fellini va dirigir després d'acumular un historial format per sis pel·lícules, dos curtmetrages i una col·laboració amb el director Alberto Lattuada (les tres darreres produccions compten només la meitat cada una).

Fellini 8 ½ va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa[3] i en una enquesta del British Film Institute del 2002 feta a directors de cinema va sortir elegida com la tercera millor pel·lícula de la història.[4]

Argument[modifica]

El protagonista Guido Anselmi, un cèlebre i estressat director de cinema que ja ha deixat enrere el punt àlgid de la seva carrera, ha perdut tant la inspiració com la seguretat necessària per finalitzar la seva darrera obra. Abatut, decideix retirar-se en un reclòs balneari per tal de reposar. Això no obstant, són totes les persones de les quals el confós director es volia distanciar, qui precisament el persegueixen al seu refugi: el guionista, el productor, la seva dona i la seva amant. Atabalat per l'entorn, Guido només es pot encomanar als seus somnis per tal d'abstreure's. Així, el seu particular món oníric format de records i fantasies va intercalant-se d'una subtil manera amb una realitat que acaba esdevenint fins i tot confusa i delirant.[5]

Rerefons i interpretació[modifica]

Amb Fellini 8 ½ Fellini va pretendre abordar els seus propis problemes com a tema principal de la pel·lícula. El director italià es trobava aleshores immers també en una crisi de creativitat, la qual va convertir en el tema de la seva pròxima pel·lícula. Guido, el protagonista, es pot considerar com l'àlter ego de Fellini i els seus somnis són subconscients representacions metafòriques de la seva vida real.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Biografia[modifica]

  • Michael Töteberg: Metzler Film Lexikon. Editorial 'J. B. Metzler', 2005, pàg. 490f., ISBN 3-476-02068-1. (alemany)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fellini 8 ½