Feminacionalisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Feminacionalisme o femonacionalisme (acrònim de feminisme i nacionalisme) és un terme que descriu la reapropiació de alguns postulats del moviment feminista amb finalitats espúries per part de col·lectius d'ideologia ultraconservadora amb motivacions xenòfobes.[1][2][3]

El terme va ser originalment proposat per l'acadèmica Sara R. Farris per referir-se als processos pels quals certs poders s'alineen amb algunes les reivindicacions del moviment feminista amb la finalitat de justificar posicions racistes, xenòfobes o aporòfobes, recolzant-les sobre els prejudicis que les persones migrants han de ser forçosament masclistes i que la societat occidental és completament igualitària.[1][2] D'aquesta forma, es fa ús de les dones i els drets aconseguits per sostenir postures en contra de la immigració, sent cada vegada més comuna entre partits d'ultradreta.[2][3]

Les principals crítiques a aquest fenomen es centrar l'ús parcial i sectari que es fa del moviment feminista per emparar finalitats basades en la intolerància, obviant el propi sexisme i la falta d'una igualtat real en la societat occidental en el seu conjunt.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Farris, Sara R. In the Name of Women's Rights: The Rise of Femonationalism (en anglès). Duke University Press, 2017. ISBN 9780822369608. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Gutiérrez, Icíar «Cuando la extrema derecha recurre al feminismo para adornar su discurso xenófobo». eldiario.es, 20-05-2019.
  3. 3,0 3,1 Maroño, Álex «¿Un feminismo de derechas?». El Orden Mundial, 14-06-2018.
  4. Miralles, Nora «Gènere i Polítiques de la Inseguretat». Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Gener 2019.