Feminisme als Països Catalans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Manifestació el dia de la dona treballadora

El feminisme als Països Catalans és el conjunt d'accions i idees feministes relacionades o desenvolupades als Països Catalans.

Prehistòria: el protofeminisme als Països Catalans[modifica]

Vita Christi d'Isabel de Villena al monestir de la Trinitat de València
Article principal: Protofeminisme

El Vita Christi, que va escriure a finals del segle XV l'abadessa del convent de la Trinitat de València, sor Isabel de Villena, és un text d'unes cinc mil paraules que narra la vida de Crist a partir de dones que compartien la seva vida i que es considera la primera obra literària protofeminista en català. Va ser editat per una dona, l'abadessa Aldonça de Montsoriu. Al segle XVI destacà l'escriptora valenciana Jerònima Galés, que a més va ser impressora i de fet la cap del taller més important de la seva època.[1][2]

Història[modifica]

Portada d'un número de Feminal
Frederica Montseny
Manifestació, any 2005
Pancarta convocant una vaga feminista l'any 2015

El feminisme català va començar a principis del segle XX. Era de signe cultural i social, qüestionant l'exclusió de les dones del món de la cultura i la subalternitat femenina. Es va centrar en la promoció dels drets de les dones als àmbits educatius, culturals i laborals, perquè les característiques del desenvolupament polític espanyol durant la Restauració borbònica no foren propícies per l'emergència d'un feminisme liberal de signe polític, orientat cap a la consecució del sufragi i dels drets polítics individuals, com havia succeït a països com la Gran Bretanya. Així, aquests moviments, dirigits per elements burgesos, procuraren millorar les condicions de les dones treballadores mitjançant una protecció de caràcter filantròpic, tot creant escoles per a obreres i hospicis, per exemple. En aquest context, Dolors Monserdà inicià la seva intensa activitat en aquest camp amb la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla i el 1912 intentà l'organització d'una Lliga de Compradores. Així mateix dins de Solidaritat Catalana es creà un moviment femení per al suport polític del catalanisme, tot concretant-se amb l'aparició d'"Or i Grana" (1906-07), "setmanari autonomista per a les dones", que propugnava una Lliga Patriòtica de Dames; formaven part d'aquest grup, entre altres, Josefa Dachs de Prat de la Riba, Eulàlia Forment de Vinyals, Pilar Gispert de Llimona, la mateixa Dolors Monserdà o Francesca Bonnemaison. Tanmateix, aquesta lliga no es tractava d'un moviment feminista de reivindicació, ja que rebutjaren el vot de les dones i l'actuació directa d'aquestes en política.[3][4]

En 1907 escomençà a publicar la revista Feminal (1907-17), sorgida com a suplement de La Il·lustració Catalana, dirigida per Carme Karr, i en 1910 és la Francesca Bonnemaison va crear l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Durant el primer quart del segle XX van sorgir diferents associacions com per exemple: la Federació Sindical d'Obreres (1912) (fundada per Maria Domènech de Cañellas), el Cercle de la Dona de l'Avenir (1919), l'Institut de la Dona que Treballa (1920) o Acció Femenina (1921), a Barcelona, l'Agrupació Concepció Arenal (1920), a València, etc.; foren publicades obres de caràcter feminista com Breus consideracions sobre la dona (1904), de Joaquima Santamaria, El feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista (1919), de Dolors Monserdà, Ço que deu ésser el feminisme (1915), de Maria Poal-Aragall, Las reivindicaciones femeninas (1927), de Santiago Valentí i Camp, etc. Cal destacar, d'altra banda, l'obra de Margarita Nelken La condición social de la mujer en España (1919). El 1926 Lily R. Schenrich de Cabrera, marquesa del Ter, va representar Espanya en el Congrés de l'Aliança Internacional per al Sufragi de les Dones, celebrat a París.

Amb la Segona República, es concedí el sufragi femení. Iniciada la guerra civil de 1936-39, Frederica Montseny, com a ministra de sanitat del govern de Largo Caballero, defensà el decret sobre l'avortament, que, d'altra banda, fou aprovat per la Generalitat de Catalunya pel desembre de 1936. El curs de la guerra exigí, més i més, una participació real de les dones en les tasques d'indústria de guerra, de serveis públics, etc. Pel juliol de 1937 es creà l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona, adscrit a la conselleria de treball, que pel març del 1938 ja havia mobilitzat per al treball 5.000 dones. Els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1937 se celebrà, al Palau de la Música, de Barcelona, el Primer Congrés Nacional de la Dona, convocat per dones de la UGT, la CNT, el Partit Sindicalista, l'ERC, el PSUC, l'ACR, l'Estat Català i el Partit Federal Ibèric; hi assistiren 800 delegades, i es decidí la creació de la Unió de Dones de Catalunya, que organitzà posteriorment, a Barcelona, la Jornada Internacional de la Dona.

La postguerra i el règim franquista representà la paralització de qualsevol reivindicació de caràcter feminista; l'única organització femenina autoritzada fou la Secció Femenina de la FET y de las JONS. No fou fins als anys seixanta que se suscità novament l'interès per aquest tema. Una de les figures més destacades d'aquest desvetllament fou Maria Aurèlia Capmany (autora de La dona a Catalunya, 1966 i El feminisme a Catalunya, 1973).

Ja en la Transició democràtica, l'aparició del Partit Feminista (1978-79) encapçalat per Lidia Falcón, les celebracions de jornades com l'Emancipació Femenina, Utopia, realitat o engany (1979), sobre el Patriarcat (1980), les Segones Jornades de Deu Anys de Lluita del Moviment Feminista (1985), així com les campanyes públiques contra els maltractaments a les dones, en favor del dret a l'avortament, la lluita per l'escola no sexista, així com la constitució de la Coordinadora de Grups de Dones de Catalunya (1985), que nasqué a partir de la campanya pel dret a l'avortament i que ha passat a englobar el moviment feminista a Catalunya demostren la presència i vitalitat del moviment feminista a Catalunya.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Montserrat Duch Plana, Isabel Segura Soriano, Meritxell Ferré Baldrich, Annachiara Del Prete, La història de les dones i el gènere, Universitat Rovira i Virgili, 2013. ISBN 9788469591789 (català)
  2. Isabel Segura Soriano, Dones i societat a Catalunya, article publicat a Diversia, número 8, novembre de l'any 2015, editat per la Universitat Pompeu Fabra (català)
  3. Mary Nash, Feminisme català i presa de consciència de les dones, Revista Literatures, Núm. 5 (Segona època). (català)
  4. Femisnisme als Països Catalans Enciclopèdia Catalana (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feminisme als Països Catalans Modifica l'enllaç a Wikidata