Fenacita
Cristalls de fenacita | |
| Fórmula química | Be₂SiO₄ |
| Epònim | frau |
| Localitat tipus | Malysheva (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | tabular, prismàtic a acicular els cristalls sovint com agregats columnars |
| Estructura cristal·lina | a = 12.438 Å, c = 8.231 Å; Z = 18 |
| Grup puntual | trigonal 3 romboedral |
| Color | incolor, groc, rosa, marró |
| Macles | penetració al voltant de {0001} |
| Exfoliació | distint en {1120}, imperfecte en {1011} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 7,5 a 8 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,93 a 3,00 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.650 - 1.656 nε = 1.667 - 1.670 |
| Birefringència | δ = 0,017 |
| Altres característiques | catodoluminiscència blau brillant |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Phk |
| Referències | [1][2][3] |
La fenacita o fenaquita és un mineral silicat del grup dels neosilicats ortosilicats força rar que conté beril·li, Be₂SiO₄. Ocasionalment es fa servir com pedra preciosa. La fenacita es presenta en cristalls isolats de forma de romboedre i d'hàbit lenticular o prismàtic. Els cristalls de vegades són perfectament incolors i transparents, però més sovint són grisencs o groguencs.
Formació i jaciments
[modifica]
La fenaquita es troba en venes de pegmatita a alta temperatura i en mica-esquists associats amb quars, crisoberil, apatita i topazi. Es troba en les mines de maragdes de Takovaya stream, prop de Iekaterinburg als Urals de Rússia, entre altres llocs també es presenta a la regió de Pikes Peak a Colorado.
A Catalunya ha estat descrita només al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ Mindat.org
- ↑ Webmineral data
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.