Fenomen de Raynaud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fenomen de Raynaud
Raynaud-hand2.jpg
Mans amb el fenomen de Raynaud
Classificació i recursos externs
Especialitat Cardiologia
CIM-10 I73.0
CIM-9 443.0
OMIM 179600
DiseasesDB 25933
MedlinePlus 000412
eMedicine med/1993
Patient UK Fenomen de Raynaud
MeSH D011928

En medicina, el fenomen de Raynaud és un trastorn vasoespàstic que causa la decoloració dels dits de les mans i els peus, i ocasionalment d'altres àrees. També pot causar que les ungles es facin trencadisses longitudinalment. Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que redueixen el subministrament de sang a la respectiva zona. L'estrès i el fred són desencadenants clàssics del fenomen.

Aquest fenomen pot ser primari o secundari.

La mesura del gradient de temperatura a la mà és una eina usada per distingir entre les formes primàries i secundàries.[2]

És producte d'una hiperactivació del sistema nerviós simpàtic que causa una vasoconstricció extrema dels vasos sanguinis perifèrics que porta a la hipòxia dels teixits. Els casos crònics i recurrents del fenomen de Raynaud poden produir l'atròfia de la pell, dels teixits subcutanis i, molt rarament, dels músculs. En casos rars aquest pot causar úlceres i gangrena isquèmica (seca).[3]

Maurice Raynaud[modifica | modifica el codi]

Maurice Raynaud

Maurice Auguste Gabriel Raynaud (10 d'agost de 1834 - 29 de juny de 1881) fou un metge francès que va descriure per primer cop el fenonem vasomotor avui dia conegut com a síndrome de Raynaud o malaltia de Raynaud, en el que es presenta isquèmia a les parts distals de les extremitats generalment els dits de les mans i, menys freqüentment, en els dels peus. Provocada bàsicament per una resposta contràctil exagerada dels capilars arteriolars davant l'exposició al fred. L’any 1862 va descriure a un grup de pacients que tenien atacs isquèmics transitoris causats habitualment pel fred o per l’estrés. Des d’aleshores s’utilitza el terme “fenomen de Raynaud” (FR) per definir aquests episodis vasoespàstics que es manifesten amb la palidesa i la decoloració dels dits de mans i peus. Rep el seu nom del metge francès.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

L'epidemiologia[4] que pateixen els pacients és a causa d’emocions fortes o de l’exposició al fred. Els símptomes són els següents.

  • Primer, els dits de les mans i dels peus, les orelles o el nas es tornen de color blanc i posteriorment blaus.  
  • Quan retorna el flux de sang, l’àrea es torna de color vermell i, després, torna al seu color normal.
  • Els episodis poden durar des de minuts fins a hores.

Les persones amb el fenomen de Raynaud primari tenen problemes en els mateixos dits en les dues mans i la majoria de persones no els hi causa dolor.

Les persones amb el fenomen de Raynaud provocat per altres afeccions, tenen més probabilitat de presentar dolor o entumiment a les mans. Poques vegades el dolor és intens, tot i així es poden arribar a crear ulceres en els dits afectats si el dolor és molt intens.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El fenomen de Raynaud es pot dividir en fenomen primari i secundari.[5] A continuació podeu veure les diferències en la taula comparativa.

Fenomen primari Fenomen secundari
Sobretot als joves (<30 però pot ser a qualsevol edat) i al sexe femení Sobretot als adults (>30 anys, però també pot ser a qualsevol edat)
No hi ha cap símptoma de cap malaltia subjacent Apareixen Símptomes i signes d’una malaltia subjacent
Els capil·lars del dits són regulars al voltant de l'ungla Els capil·lars són anormals al voltant de les ungles
A causa d’un component genètic (el 30% té algun familiar afectat en primer grau) És la menys comuna (10-20% de la gent que pateix el fenomen)
El dolor no és tan intens El dolor és molt més intens

Tractament[modifica | modifica el codi]

Els objectius del tractament [6] són:

  • Reduir la quantitats d’episodis.
  • Aconseguir que els episodis siguin menys forts.
  • Prevenir els danys del teixit.
  • Prevenir la pèrdua de teixit en les mans i en els peus.

El fenomen de Raynaud primari no causa cap dany al teixit, és per això que primer s’intenta utilitzar tractament sense medicaments. El tractament amb medicaments és més comú en el cas del fenomen de Raynaud secundari.

Els casos més greus de Raynaud podrien causar úlceres o gangrena, és a dir, la mort del teixit en els dits de mans i peus. Aquests casos poden ser molt dolorosos i difícils de tractar. La cirurgia es podria utilitzar en els casos més greus com en el dany greu dels teixits.

Tractaments no farmacològics[modifica | modifica el codi]

Per disminuir la duració i la intensitat dels episodis:  

  • Mantenir les mans i els peus secs i calents.
  • Evitar l’aire condicionat
  • Utilitzar guants quan s'hagi d'agafar menjars freds o congelats.
  • Vestir amb diverses capes de roba i utilitzar un barret quan faci fred.
  • Consultar amb el metge abans d’anar a fer exercici en dies freds.
  • Important no fumar.
  • Controlar l’estrés
  • Fer exercici amb regularitat.

Tractaments farmacològics[modifica | modifica el codi]

Les persones que pateixen síndrome de tipo 2 reben tractament amb:

  • Medicaments per la pressió arterial
  • Medicaments que relaxen els vasos sanguinis.

Si la circulació de la sang no es restableix es necessitarà prendre altres medicaments. Les dones embarassades no han de prendre aquests medicaments. Algunes vegades el fenomen de Raynaud desapareix o s’alleuja amb l’embaràs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Raynaud disease [Enllaç no actiu] al Dorland's Medical Dictionary
  2. Anderson ME, Moore TL, Lunt M, Herrick AL. «The 'distal-dorsal difference': a thermographic parameter by which to differentiate between primary and secondary Raynaud's phenomenon». Rheumatology, 46, 3, March 2007, pàg. 533–8. DOI: 10.1093/rheumatology/kel330. PMID: 17018538.
  3. Cotran, Ramzi S.; Kumar, Vinay; Fausto, Nelson; Nelso Fausto; Robbins, Stanley L.; Abbas, Abul K.. Robbins and Cotran pathologic basis of disease. St. Louis, Mo: Elsevier Saunders, 2005, p. 542. ISBN 0-7216-0187-1. 
  4. «Reumatlogía Clínica».
  5. «FamilyDoctor.org».
  6. «Fenómeno de Raynaud».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenomen de Raynaud Modifica l'enllaç a Wikidata