Fenomen de Raynaud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaFenomen de Raynaud
Raynaud-hand2.jpg
Mans amb el fenomen de Raynaud modifica
Tipusarteriopatia perifèrica Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaurice Raynaud Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I73.0
CIM-9443.0
CIAPK92 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM179600 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB25933 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000412 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine331197 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKraynauds-phenomenon-pro Modifica el valor a Wikidata

En medicina, el fenomen de Raynaud és un trastorn vasoespàstic que causa la decoloració dels dits de les mans i els peus, i ocasionalment d'altres àrees. Rep el nom de qui el va descriure, Maurice Raynaud. També pot causar que les ungles es facin trencadisses longitudinalment. Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que redueixen el subministrament de sang a la respectiva zona. L'estrès i el fred són desencadenants clàssics del fenomen.

Aquest fenomen pot ser primari o secundari.

La mesura del gradient de temperatura a la mà és una eina usada per distingir entre les formes primàries i secundàries.[1]

És producte d'una hiperactivació del sistema nerviós simpàtic que causa una vasoconstricció extrema dels vasos sanguinis perifèrics que porta a la hipòxia dels teixits. Els casos crònics i recurrents del fenomen de Raynaud poden produir l'atròfia de la pell, dels teixits subcutanis i, molt rarament, dels músculs. En casos rars aquest pot causar úlceres i gangrena isquèmica (seca).[2]

Epidemiologia[modifica]

L'epidemiologia[3] que pateixen els pacients és a causa d'emocions fortes o de l'exposició al fred. Els símptomes són els següents.

  • Primer, els dits de les mans i dels peus, les orelles o el nas es tornen de color blanc i posteriorment blaus.  
  • Quan retorna el flux de sang, l'àrea es torna de color vermell i, després, torna al seu color normal.
  • Els episodis poden durar des de minuts fins a hores.

Les persones amb el fenomen de Raynaud primari tenen problemes en els mateixos dits en les dues mans i la majoria de persones no els hi causa dolor.

Les persones amb el fenomen de Raynaud provocat per altres afeccions, tenen més probabilitat de presentar dolor o entumiment a les mans. Poques vegades el dolor és intens, tot i així es poden arribar a crear ulceres en els dits afectats si el dolor és molt intens.

Classificació[modifica]

El fenomen de Raynaud es pot dividir en fenomen primari i secundari.[4] A continuació podeu veure les diferències en la taula comparativa.

Fenomen primari Fenomen secundari
Sobretot als joves (<30 però pot ser a qualsevol edat) i al sexe femení Sobretot als adults (>30 anys, però també pot ser a qualsevol edat)
No hi ha cap símptoma de cap malaltia subjacent Apareixen símptomes i signes d'una malaltia subjacent
Els capil·lars del dits són regulars al voltant de l'ungla Els capil·lars són anormals al voltant de les ungles
A causa d'un component genètic (el 30% té algun familiar afectat en primer grau) És la menys comuna (10-20% de la gent que pateix el fenomen)
El dolor no és tan intens El dolor és molt més intens

Diagnòstic[modifica]

Imatges del calor de la mà de Raynaud (superior) i de la mà sana (inferior): el vermell indica zones càlides, mentre que el verd indica zones fresques. (Imatge presa amb una càmera termogràfica)

És important distingir la malaltia de Raynaud (primària de Raynaud) del fenomen de Raynaud (secundària de Raynaud). La recerca de signes d'artritis o vasculitis, així com diverses proves de laboratori, poden separar-les. L'examen capil·lar de la base de les ungles o capil·laroscòpia és un dels mètodes més sensibles per diagnosticar el fenomen de Raynaud dels trastorns del teixit connectiu, és a dir, distingir objectivament una forma secundària d'una primària.[5]

Si se sospita que és secundari a l'esclerosi sistèmica, una eina que pot ajudar a predir l'esclerosi sistèmica és la termografia.[1]

Un historial mèdic acurat intentarà identificar o excloure possibles causes secundàries.

Per ajudar al diagnòstic del fenomen de Raynaud, s'han proposat múltiples conjunts de criteris diagnòstics.[6][7][8][9] La taula 1 següent proporciona un resum d'aquests diversos criteris diagnòstics.[10]

Recentment, un grup d'experts en els camps de la reumatologia i la dermatologia van desenvolupar els criteris de consens internacional per al diagnòstic del fenomen primari de Raynaud.[10]

Tractament[modifica]

Els objectius del tractament [11] són:

  • Reduir la quantitats d'episodis.
  • Aconseguir que els episodis siguin menys forts.
  • Prevenir els danys del teixit.
  • Prevenir la pèrdua de teixit en les mans i en els peus.

El fenomen de Raynaud primari no causa cap dany al teixit, és per això que primer s'intenta utilitzar tractament sense medicaments. El tractament amb medicaments és més comú en el cas del fenomen de Raynaud secundari.

Els casos més greus de Raynaud podrien causar úlceres o gangrena, és a dir, la mort del teixit en els dits de mans i peus. Aquests casos poden ser molt dolorosos i difícils de tractar. La cirurgia es podria utilitzar en els casos més greus com en el dany greu dels teixits.

Tractaments no farmacològics[modifica]

Per disminuir la duració i la intensitat dels episodis:  

  • Mantenir les mans i els peus secs i calents.
  • Evitar l'aire condicionat
  • Utilitzar guants quan s'hagi d'agafar menjars freds o congelats.
  • Vestir amb diverses capes de roba i utilitzar un barret quan faci fred.
  • Consultar amb el metge abans d'anar a fer exercici en dies freds.
  • Important no fumar.
  • Controlar l'estrés
  • Fer exercici amb regularitat.

Tractaments farmacològics[modifica]

Les persones que pateixen síndrome de tipus 2 reben tractament amb:

  • Medicaments per la pressió arterial
  • Medicaments que relaxen els vasos sanguinis.

Si la circulació de la sang no es restableix es necessitarà prendre altres medicaments. Les dones embarassades no han de prendre aquests medicaments. Algunes vegades el fenomen de Raynaud desapareix o s'alleuja amb l'embaràs.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The 'distal-dorsal difference': a thermographic parameter by which to differentiate between primary and secondary Raynaud's phenomenon». Rheumatology, 46, 3, març 2007, pàg. 533–8. DOI: 10.1093/rheumatology/kel330. PMID: 17018538.
  2. Cotran, Ramzi S.; Kumar, Vinay; Fausto, Nelson; Nelso Fausto; Robbins, Stanley L.; Abbas, Abul K.. Robbins and Cotran pathologic basis of disease. St. Louis, Mo: Elsevier Saunders, 2005, p. 542. ISBN 0-7216-0187-1. 
  3. «Reumatlogía Clínica».
  4. «FamilyDoctor.org».
  5. Belch, Jill; Carlizza, Anita; Carpentier, Patrick H.; Constans, Joel; Khan, Faisel; Wautrecht, Jean-Claude; Visona, Adriana; Heiss, Christian; Brodeman, Marianne «ESVM guidelines – the diagnosis and management of Raynaud's phenomenon». Vasa, 46, 6, 12-09-2017, pàg. 413–423. DOI: 10.1024/0301-1526/a000661. ISSN: 0301-1526. PMID: 28895508.
  6. «Validity and reliability of three methods used in the diagnosis of Raynaud's phenomenon. The UK Scleroderma Study Group». British Journal of Rheumatology, 32, 5, maig 1993, pàg. 357–361. DOI: 10.1093/rheumatology/32.5.357. PMID: 8495253.
  7. Wigley FM «Clinical Practice.Raynaud's phenomenon». New England Journal of Medicine, 347, 13, setembre 2002, pàg. 1001–1008. DOI: 10.1056/nejmcp013013. PMID: 12324557.
  8. «Raynaud's phenomenon: a proposal for classification». Clinical and Experimental Rheumatology, 10, 5, September–October 1992, pàg. 485–488. PMID: 1458701.
  9. «Diagnosis of Raynaud's phenomenon assisted by color charts». Journal of Rheumatology, 15, 3, març 1998, pàg. 454–459. PMID: 3379622.
  10. 10,0 10,1 «International consensus criteria for the diagnosis of Raynaud's phenomenon». Journal of Autoimmunity, 48–49, 2014, pàg. 60–5. DOI: 10.1016/j.jaut.2014.01.020. PMC: 4018202. PMID: 24491823.
  11. «Fenómeno de Raynaud».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenomen de Raynaud