Fentanil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacFentanil
Actiq-30-pack-600mcg-fentanyl-base.jpg
Fentanyl2DCSD.svg
Malaltia objectedolor, susceptibilitat d’artrosi, migranya, fibromiàlgia, artritis, síndrome de dolor regional complex i neuropatia perifèrica Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN02AB03 i N01AH01 Modifica el valor a Wikidata
Dosi letal mediana3,1 i 0,03 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC22H28N2O Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular336,220164 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió83 °C Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS437-38-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3345 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS1626 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00813 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3228 Modifica el valor a Wikidata
UNIIUF599785JZ Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00320 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI119915 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL596 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand ID7V7 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.006.468

El fentanil és un agonista narcòtic sintètic opioide utilitzat en l'analgèsia i en l'anestèsia. Té una potència aproximada de 77 vegades superior a la morfina.[1]

Història[modifica]

L'any 1959 Paul Janssen va ser el primer a sintetitzar el fentanil, que va patentar per a la seva empresa farmacèutica. Poc temps després, durant la dècada de 1960 el fentanil va ser introduït com a anestèsic, per via intravenosa, amb el nom de Sublimaze®. A mitjans de la dècada de 1990, l'empresa farmacèutica Janssen va desenvolupar i, posteriorment introduir en la pràctica clínica,els pegats de fentanil amb la marca registrada Durogesic®. Aquests pegats tenien l'avantatge que el seu efecte era de llarga duració, aproximadament entre 48 i 72 hores; només s'havien de canviar cada dos o tres dies.[2][3]

Posteriorment, la mateixa empresa farmacèutica va treure una nova presentació de fentanil anomenat Actiq. Aquest va ser introduït en la pràctica clínica i utilitzar en el control del dolor crònic.

Avui en dia, en fentanil té diverses formes de presentació, com ara efervescent, esprais bucals o pastilles sublinguals.[4]

Estructura química[modifica]

La fórmula química del fentanil correspon a la C22H28N₂O. El seu nom químic pot ser mencionat com a N-(1-fentanil-4-piperidil) propionanilida citrat (1:1). El fentanil és considerat un derivat sintètic de l'opi. La seva síntesi ha estat confeccionada en 4 etapes per Janssen Pharmaceutica partint de la molècula 4-piperidiona clorhidrat.[5]

Mecanisme d'acció[modifica]

El fentanil, com tots els analgèsic opioides, produeix l'efecte analgèsic a través de l'activació de tres receptors esteroespecífics presinàptics i postsinàptics que es localitzen al sistema nerviós i en altres teixits de l'organisme. La resposta farmacodinàmica d'un opioide depèn del receptor al qual s'uneixi, la seva afinitat pel receptor i si l'opioide és un agonista o antagonista. Generalment, actuen interaccionant amb receptors situats al cervell, medul·la espinal i múscul llis. En el cas del fentanil, presenta una alta afinitat amb el receptor (μ)-opioide i una afinitat més baixa amb el (K)-opioide.[6]

El fentanil està unit a proteïnes G- receptores i actua com les endorfines, inhibeix l'activitat de l'adenilciclasa. Els opioides també poden interferir en el transport dels ions de calci i actuar a la membrana presinàptica i afectant l'alliberació de neurotransmissors.

Els primers efectes d'aquest fàrmac que es manifesten es produeixen al sistema nerviós central i als òrgans que contenen múscul llis. El fentanil produeix analgèsia, eufòria, sedació, disminució de la capacitat de concentració, nàusees i vòmits, sensació de calor al cos, urticària i retenció d'orina. En grans dosis, també pot causar rigidesa en els músculs toràcics i abdominals.

Indicacions i vies d'administració[modifica]

El fentanil es troba al tercer esglaó de l'Escala d'analgèsia de l'OMS

El fentanil és un fàrmac opioide sintètic inclòs al tercer esglaó d'escala d'analgèsia de l'OMS. Aquest fàrmac s'utilitza en anestèsia general, inducció de la sedació i manteniment, tractament del dolor greu en càncer i dolor postoperatori, coadjuvant en anestèsia local, etc.[7][8][9]

El fentanil pot administrar-se per via intravenosa,intramuscular, transmucosa, transdèrmica o com analgèsic epidural o intratecal.[10]

Efectes secundaris[modifica]

Com altres medicaments, el fentanil pot desencadenar efectes secundaris que són similars als efectes dels altres opioides. Segons la freqüència en la qual apareixen els efectes es divideixen en cinc grups:[11][12]

  1. Efectes molt freqüents. Són aquells que apareixen en un de cada 10 pacients. Alguns d'ells són: mareig, nàusees, vòmits, cefalea, sudoració, febre, picor cutani, etc.
  2. Efectes secundaris freqüents. Són aquells que apareixen en un de cada 100 pacients. Alguns exemples són: malestar abdominal, cansament, boca seca, disminució de la gana, etc.
  3. Efectes poc freqüents. Són aquells que apareixen en un de cada 1000 pacients. Per exemple, al·lucinacions, insomni, amnèsia, trastorn de la parla, diarrea, reducció de la freqüència respiratòria, etc.
  4. Efectes secundaris rars: Són aquells que afecten un de cada 10000 persones. Alguns exemples són: alteracions del ritme cardíac (bradicàrdia), vasodilatació, sensació de fred, etc.
  5. Efectes molts rars: Són aquells que afecten menys d'una de cada 10000 persones. Per exemple, deliri, depressió, ansietat, disfunció sexual, convulsions, depressió o parada respiratòria, oclusió intestinal, etc.[13]

Tots els opioides poden provocar l'anomenat síndrome d'abstinència si el consum és prolongat o en el cas de retirada immediata del tractament.

[10]

Fàrmacs comercialitzats[modifica]

Avui en dia, el fentanil es comercialitza sota diferents noms, alguns d'ells són: [14]

Una de les presentacions de fentanil, Actiq
  • Fentora
  • Onsolis[17]
  • Duragesic 100
  • Duragesic 12
  • Duragesic 25[18]
  • Duragesic 50[19]
  • Duragesic 75
  • Fendivia 12[20]
  • Fendivia 25[21]
  • Fendivia 50[22]
  • Fendivia 75[23]

Ús il·lícit[modifica]

El consum recreatiu de fentanil constitueix un problema creixent en diferents països, entre ells Estats Units. El consum continuat de fentanil causa dependència i, si la dosi habitual es retira bruscament, causa síndrome d'abstinència. La substància i els seus derivats com l'alfa-metilfentanil i el 3-metilfentanil, es poden emprar com a droga d'abús per via oral, inhalada o intravenosa. S'han descrit nombrosos casos de mort als Estats Units associats a l'ús de fentanil o els seus derivats com a droga d'abús, principalment quan la substància ha estat elaborada de forma il·legal en laboratoris clandestins i distribuïda fora de les farmàcies i canals legals establerts. De fet, l'augment en el nombre de morts per sobredosi d'opioides sintètics com el fentanil és la principal causa de la sorprenent disminució en l'esperança de vida observada als Estats Units als anys 2015 i 2016.[24]

Referències[modifica]

  1. «Fentanilo, analgésico» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 24 setembre 2014].
  2. «Fentanyl» (en anglès). Chemical and engineering news, 2005. [Consulta: 27 setembre 2014].
  3. Stanley, TH; Egan, TD; Van Aken, H «A tribute to Dr. Paul A. J. Janssen: entrepreneur extraordinaire, innovative scientist, and significant contributor to anesthesiology.». Anesth Analg., 2008, pàg. 451-462.
  4. Mandal, Ananya. «Fentanyl History» (en anglès). Medical News. [Consulta: 27 setembre 2014].
  5. Mendoza Patiño,, N. ). Editorial Médica Panamericana. Farmacología médica (en castellà). 3a ed.. Editorial Médica Panamericana, 2008, p. 1008. ISBN 9789687988443. 
  6. «Fentanil» (en castellà). Laboratorio Ferrer farma. Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 25 setembre 2014].
  7. «Formulario Nacional de Medicamentos» (en castellà). Infomed. [Consulta: 25 setembre 2014].
  8. «Fentanyl» (en anglès). National Institute of Drug Abuse, 2012. [Consulta: 25 setembre 2014].
  9. «Fentanil». Generalitat de Catalunya, 17-06-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 setembre 2014].
  10. 10,0 10,1 «Fentanil» (en castellà). La Agenda del Anestesiólogo. [Consulta: 24 setembre 2014].
  11. «Fentanyl» (en anglès). MedlinePlus, 18-07-2012. [Consulta: 25 setembre 2014].
  12. «Fentanyl» (en anglès). WebMD, 31-10-2011. [Consulta: 25 setembre 2014].
  13. «Fentanil» (en castellà). Emory University, 07-08-2006. [Consulta: 25 setembre 2014].
  14. «Fentanyl» (en anglès). U.S Food and Drug administration. Protecting amb Promoting your Health.. [Consulta: 25 setembre 2014].
  15. «Abstral» (en anglès). Palliative care guidelines. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 27 setembre 2014].
  16. «Actiq» (en anglès), 2012. [Consulta: 27 setembre 2014].
  17. «Onsolis» (en anglès). Rxlist: The internet Drug Index. [Consulta: 27 setembre 2014].
  18. «Durogesic Matrix 25» (en castellà). Vademecum, 01-03-1992. [Consulta: 27 setembre 2014].
  19. «Durogesic Matrix 50» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 27 setembre 2014].
  20. «FENDIVIA Parche transdérmico 12 mcg/hora» (en castellà). Vademecum, 26-02-2007. [Consulta: 27 setembre 2014].
  21. «FENDIVIA Parche transdérmico 25 mcg/h» (en castellà). Farmacias Onmeda, 2014. [Consulta: 27 setembre 2014].
  22. «FENDIVIA Parche transdérmico 50 mcg/h» (en castellà). Vedemecum, 26-02-2007. [Consulta: 27 setembre 2014].
  23. «FENDIVIA Parche transdérmico 75 mcg/h» (en castellà). Vademecum, 26-02-2007. [Consulta: 27 setembre 2014].
  24. «La esperanza de vida en EE.UU. cae por segundo año por la crisis de opiáceos». La Vanguardia.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fentanil