Ferdinand Dejean

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerdinand Dejean
Biografia
Naixement9 octubre 1731 Modifica el valor a Wikidata
Bonn Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1797 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Viena, Àustria
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden (1769–1773) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i cirurgià
OcupadorCompanyia Neerlandesa de les Índies Orientals (1758–1768) Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Dejean (Bonn, Alemanya, 1731Viena, Àustria, 1797) fou un escriptor i cirurgià alemany, conegut arreu com a natural dels Països Baixos.[1]

La identitat d'aquest home anomenat per Mozart l'«holandès indi» va romandre desconeguda fins al 1981. Sorgiren arreu moltes fantasies què, a la vegada, s'anaven repetint amb gran freqüència arreu, fins que Dejean fou descobert per Frank Lequin com a resultat de les seves investigacions sobre el personal de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals al segle xviii.[2]

Son pare Antonius Dejean era cellerer a la cort del príncep elector i bisbe de Colònia, Climent August de Baviera (1700-1761). Almenys uns dels pares era hugonot.[3]

Dejean fou un home que es va fer a si mateix a l'apogeu de la Il·lustració, que va fer la seva carrera com a cirurgià a la ciutat de Batàvia, l'actual Jakarta. El seu ampli interès es veu clarament a les cròniques d'història natural de Batàvia que envià al seu amic Schlosser d'Amsterdam. Va ser una bona ploma: les seves descripcions dels problemes i els perills de les profunditats del mar, són clares i convincents.

A Batàvia, Dejean roman en els cercles més alts, es guanya bé la vida amb la medicina privada i també trafica amb efectes prohibits, i es casà amb una vídua rica. En retornar el 1768 als Països Baixos portava dues caixes de tèxtils d'Índia preciosos que li produïren 10.176 florins, el doble dels estalvis del seu contracte de deu anys com cirurgià-barber.[4] Amb les seves agudes observacions donà una dolorosa imatge de la medicina del segle xvii. El 1769 va començar estudis de medicina i química a la Universitat de Leiden i va ser acceptat per la lògia maçònica «La Vertu».[5] El 1773 va doctorar en ambdues especialitats. El 1776 va guanyar el segon premi en un concurs de l'Acadèmia Russa de les Ciències sobre la sanguificació.[6]

Dejean i la música[modifica]

Dejean fou l'amant de la música lloat per Mozart com a «verdader filantrop» que va conèixer probablement a través de Wendling a Mannheim. Per encàrrec de Dejean i per un honorari de dos cents florins, un import considerable per a aquesta època,[7] Mozart va escriure els quartets per a flauta en re major (KV 285), sol major (KV 285a), do major (KV 285b/Anh. 171), els concerts per a flauta en sol major (KV 285c/313) i re major (KV 285d/314 original per a oboè?) i l'andante en do major (KV 285e/315).

Referències[modifica]

  1. Valentin, Erich. Guía de Mozart (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1988, p. 230. ISBN 84-206-0362-7. 
  2. Frank, Lequin «Mozarts "…rarer Mann"» (en alemany). Mitteilungen der Internationalen Stiftung Mozarteum, 29, 1981, pàg. 3-19.
  3. Bleker, 2016, p. 58.
  4. Bleker, 2016, p. 69.
  5. «Wer war Ferdinand Dejean?» (en alemany).
  6. Bleker, 2019, p. 73.
  7. Bleker, 2016, p. 57.

Bibliografia[modifica]