Ferdinand Hodler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFerdinand Hodler
Ferdinand hodler.jpg
Naixement 14 de març de 1853
Berna
Mort 19 de maig de 1918 (65 anys)
Ginebra
Ocupació pintor i catedràtic d'universitat
Activitat professional
Moviment modernisme i Simbolisme
Obres destacades Q17491213, Q17492176 i Q17494061
Modifica dades a Wikidata
Autoretrat

Ferdinand Hodler (14 de març de 1853 – 19 de maig de 1918) va ser un dels pintors suïssos més coneguts del segle XIX.

Els seus primers treballs van ser retrats, paisatges i pintures de gènere en estil realista. Més tard va adoptar una forma personal de simolisme artístic que ell anomenà Paral·lelisme.


Hodler nasqué a Berna.[1] Als 8 anys el pare i dos germans de Hodler moriren de tuberculosi. Als 14 anys Hodler també va perdre la seva mare de la mateixa malaltia.[2] Finalment la tuberculosi va acabar matant tots els seus germans i Hodler va adquirir una consciència poderosa de la mortalitat.[3]

l 1871 viatjà a peu a Ginebra on començà la seva carrera de pintor. Va assistir al Collège de Genève i en el museu copià obres d'Alexandre Calame.[4] El 1873 va ser estudiant al Barthélemy Menn, i investigà els escrits sobre les proporcions de Dürer.[4]

Viatjà a Basilea el 1875, on estudià les pintures de Hans Holbein.[5] Viatjà a Madrid el 1878, on estudià les obres des Ticià, Poussin i Velázquez al Museu del Prado.[4]

El 1884, Hodler conegué Augustine Dupin (1852–1909), qui va ser la seva companya i model. El seu fill, Hector Hodler—qui fundaria la World Esperanto Association el 1908—nasqué el 1887.[6]

Paral·lelisme[modifica | modifica el codi]

Nit, 1889-1890, Berna, Kunstmuseum

A la darrera dècada del segle XIX Hodler va combinar les influències del simbolisme i l'art nouveau. Hodler va desenvolupar el seu estil que anomenà "Paral·lelisme" on posava èmfasi en la simetria i el ritme, que segons ell, eren la base de la societat humana.[4]

Hodler va pintar grans quadres de temes històrics, sovint de tema patriòtic.[4] Per exemple pintà al fresc La Batalla de Marignan on els suïssos havien perdut.

La fase final de l'obra de Hodler era expressionista

Valentine Godé-Darel (1914)

L'any 1914 Hodler condemnà les atrocitats comeses pels alemanys usant artilleria a Reims.[7] Per aquest motiu els museus alemanys van excloure la seva obra.

Bitllet de banc suís de 1911 Sèrie 2a, Der Holzfäller per Hodler

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hauptman and Hodler 2007, p. 9.
  2. Hauptman and Hodler 2007, pp. 9–10.
  3. Kunstmuseum, Bern: Fedinand Hodler Biography
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Kern, Oxford Art Online.
  5. Hauptman and Hodler 2007, p. 12.
  6. Hauptman and Hodler 2007, p. 100.
  7. Hauptman and Hodler 2007 p. 36.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Fehlmann, Marc. Review of Oskar Bätschmann and Paul Müller eds., Ferdinand Hodler. Catalogue Raisonné der Gemälde, Die Landschaften, Zurich 2008: http://www.19thc-artworldwide.org/index.php/autumn09/ferdinand-hodler-catalogue-raisonne
  • Fischer, Matthias (2009). Der junge Hodler. Eine Künstlerkarriere 1872-1897, Wädenswil: Nimbus. ISBN 978-3-907142-30-1.
  • Hauptman, William, & Hodler, Ferdinand (2007). Hodler. Milan: 5 continents. ISBN 978-88-7439-362-6.
  • Hodler, Ferdinand, Franz Zelger, Lukas Gloor, Schweizerisches Institut für Kunstwissenschaft., & Seedamm-Kulturzentrum. (1981). Der frühe Hodler: Das Werk 1870-1890. Bern: Benteli. ISBN 3716503657.
  • Hodler, Ferdinand (1983). Ferdinand Hodler, 1853-1918: Paris, Musée du Petit Palais, 11 mai-24 juillet 1983 : Berlin, 2 mars-24 avril 1983 : Zürich, 19 août-23 octobre 1983. Paris: Association française d'action artistique. ISBN 2865450201.
  • Hodler, Ferdinand, Jill Lloyd, Ulf Küster, and Oskar Bätschmann (2012). Ferdinand Hodler: view to infinity. Ostfildern: Hatje Cantz. ISBN 978-3-7757-3380-9.
  • Kern, Sepp. "Hodler, Ferdinand". Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web.
  • Ferdinand Hodler. Catalogue raisonné der Gemälde. Landschaften. Band 1. Hrsg. vom Schweizerischen Institut für Kunstwissenschaft Zürich. Scheidegger & Spiess, Zürich 2008, ISBN 978-3-85881-244-5. (Band 1 enthält Teilband 1 [Kat. 1–300] und Teilband 2 [Kat. 301–626, D1–D52 (fragliche Zuschreibungen), R1–R70 (irrtümliche und falsche Zuschreibungen).]
  • Ferdinand Hodler. Catalogue raisonné der Gemälde. Bildnisse. Band 2. Hrsg. vom Schweizerischen Institut für Kunstwissenschaft Zürich. Scheidegger & Spiess, Zürich 2012, ISBN 978-3-85881-255-1. ([Kat. 627–1055, Kat. D53–D68 (fragliche Zuschreibungen), Kat. R71–R105 (irrtümliche und falsche Zuschreibungen).]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Hodler Modifica l'enllaç a Wikidata