Ferdinand Vach

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerdinand Vach
Vach-ferdinand-1860.jpg
Biografia
Naixement 25 febrer 1860
Jažlovice Tradueix
Mort 16 febrer 1939 (78 anys)
Brno
Lloc d'enterrament Brno Central Cemetery Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, director de cor i organista
Gènere artístic Música clàssica, Veu, música religiosa i òpera
Instrument Orgue
Modifica les dades a Wikidata

Ferdinand Vach (Jažlovice ara barri de Praga, Imperi Austrohongarès, 1860 - ?) fou un compositor i director de grans masses corals txec.

Va fer els estudis musicals en l'escola d'orgue de Praga. El 1886 es donà a conèixer com a excel·lent director de masses corals, dirigint a Kromeritz la titulada Moravan. Nomenat director de l'Escola de cant d'aquella ciutat, fundà una important societat coral amb els alumnes destinats al professorat de primera ensenyança. S'establí a Brno, i fou professor de l'escola d'orgue i del Conservatori Nacional.

Com a compositor es va assenyalar especialment en el gènere coral, escrivint obres de gran efecte inspirades en la cançó popular txeca. També va compondre obres per a orquestra i diversa música religiosa. Ocupa el primer lloc entre els directors d'orfeons txecoslovacs. A la seva tasca incessant i metòdica deu la seva fama mundial l'associació de mestres de Moràvia, la massa coral més representativa de la república txecoslovaca.

Al front dels seus orfeonistes anà organitzant una llarga sèrie d'excursions artístiques per donar a conèixer a l'estranger les creacions cimeres de la música vocal txeca. Tota una escola de compositors corals sorgí a Txecoslovàquia amb el fi d'anar enriquint el programa de l'Associació dirigida per Vach. El 1932 realitzà a Espanya, en col·laboració amb Rudolf Jan Slaby, una gira artística del seu orfeó, que donà una sèrie de concerts vocals a Barcelona, Girona, Reus, Tarragona, Figueres, Madrid, Gijón, Bilbao i Santander; i a Portugal (Porto i Lisboa).

Amb motiu de l'actuació de l'Associació Coral de Moràvia en el Palau Nacional de Madrid, en presència del president de la República, se li conferí l'orde d'Isabel la Catòlica. El cor organitzà, durant aquest viatge, una sèrie d'homenatges a les grandeses intel·lectuals de la Península (a Miguel de Cervantes Saavedra a Madrid; a Jacint Verdaguer i Santaló, a Barcelona; a Concha Espina, a Santander; a Luís de Camões, a Lisboa, i a Eça de Queiroz a Porto.

Bibliografia[modifica]