Ferdinand von Lindemann

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerdinand von Lindemann
Carl Louis Ferdinand von Lindemann.jpg
Biografia
Naixement (de) Carl Louis Ferdinand
12 abril 1852
Hannover
Mort 6 març 1939 (86 anys)
Munic
Lloc d'enterrament Waldfriedhof de Munich 48° 06′ 10″ N, 11° 29′ 37″ E / 48.102777777778°N,11.493611111111°E / 48.102777777778; 11.493611111111
Educació Universitat de Göttingen
Universitat de Munic
Activitat
Tesi doctoral Ueber unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projectivischer Massbestimmung (1873)
Director de tesi Felix Klein
Camp de treball Teoria de nombres
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Munic
Universitat de Würzburg
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Obra
Estudiant doctoral Hermann Minkowski, David Hilbert, Arnold Sommerfeld, Franz Fuchs, Emil Hilb, Martin Wilhelm Kutta, Max Otto Lagally Tradueix, Alfred Loewy, Oskar Perron, Arthur Rosenthal, Wilhelm Schlink Tradueix, Franz Staeble Tradueix, Otto Volk Tradueix i Heinrich Wieleitner Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carl Louis Ferdinand von Lindemann (Hannover, 1852 - Munic, 1939) fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.

Biografia[modifica]

Lindemann va néixer el 12 d'abril de 1852 a Hannover, capital del Regne de Hannover. El seu pare, Ferdinand Lindemann, ensenyava Llengües Modernes al Gymnasium (escola per a estudiant excel·lents) de Hannover. La seva mare, Emilie Crusius, era la filla del director. La família es va mudar a Schwerin, on el jove Ferdinand va acudir a l'escola. Va estudiar matemàtiques en Göttingen, Erlangen, i Munic.

En 1873, supervisat per Felix Klein, va obtenir el títol de Doctor, i per això, en 1877, va obtenir la plaça de professor a la Universitat de Friburg. La seva tesi va versar sobre geometria no euclidiana, i es va titular Über unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projektivischer Massbestimmung.

Entre els anys 1883 i 1893 va ser professor en Königsberg. Se sap també que a les seves classes van assistir alumnes tan prestigiosos com David Hilbert i Hermann Minkowski.

Morí el 6 de març de 1939 a Munic (Baviera).

Prova de transcendència de [modifica]

En 1882, va publicar el resultat pel qual és més conegut, la transcendència de . Els seus mètodes són semblants als que, nou anys abans, van permetre a Charles Hermite demostrar que el nombre e, la base dels logaritmes naturals, és transcendent. Anteriorment a la publicació de la demostració de Lindemann, se sabia que si era transcendent, llavors el clàssic problema grec de la quadratura del cercle no podia ser resolt. Aquesta demostració va ser el camí per la formulació del teorema de Lindemann-Weierstrass.

Altres[modifica]

Durant la seva etapa de professor a Königsberg, va ser el supervisor de la tesi doctoral de David Hilbert.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand von Lindemann
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand von Lindemann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)