Ferdinand von Lindemann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerdinand von Lindemann
Carl Louis Ferdinand von Lindemann.jpg
modifica
Biografia
Naixement(de) Carl Louis Ferdinand modifica
12 abril 1852 modifica
Hannover modifica
Mort6 març 1939 modifica (86 anys)
Munic modifica
Lloc d'enterramentWaldfriedhof de Munich 48° 06′ 10″ N, 11° 29′ 37″ E / 48.1028°N,11.4936°E / 48.1028; 11.4936 modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen
Universitat de Munic
Universitat d'Erlangen-Nuremberg modifica
Activitat
Tesi doctoralUeber unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projectivischer Massbestimmung  (1873 modifica)
Director de tesiFelix Klein modifica
Camp de treballTeoria de nombres modifica
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Munic
Universitat de Würzburg
Universitat de Friburg de Brisgòvia modifica
Membre de
ProfessorsFelix Klein modifica
Obra
Estudiant doctoralHermann Minkowski, David Hilbert, Arnold Sommerfeld, Franz Fuchs, Emil Hilb, Martin Wilhelm Kutta, Max Lagally, Alfred Loewy, Oskar Perron, Arthur Rosenthal, Wilhelm Schlink, Franz Staeble, Otto Volk i Heinrich Wieleitner modifica
Premis

Ferdinand von Lindemann (Hannover, 12 d'abril de 1852 Munic, 6 de març de 1939) fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.

Biografia[modifica]

Lindemann va néixer el 12 d'abril de 1852 a Hannover, capital del Regne de Hannover. El seu pare, Ferdinand Lindemann, ensenyava Llengües Modernes al Gymnasium (escola per a estudiant excel·lents) de Hannover. La seva mare, Emilie Crusius, era la filla del director. La família es va mudar a Schwerin, on el jove Ferdinand va acudir a l'escola. Va estudiar matemàtiques en Göttingen, Erlangen, i Munic.

En 1873, supervisat per Felix Klein, va obtenir el títol de Doctor, i per això, en 1877, va obtenir la plaça de professor a la Universitat de Friburg. La seva tesi va versar sobre geometria no euclidiana, i es va titular Über unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projektivischer Massbestimmung.

Entre els anys 1883 i 1893 va ser professor en Königsberg. Se sap també que a les seves classes van assistir alumnes tan prestigiosos com David Hilbert i Hermann Minkowski.

Morí el 6 de març de 1939 a Munic (Baviera).

Prova de transcendència de [modifica]

En 1882, va publicar el resultat pel qual és més conegut, la transcendència de . Els seus mètodes són semblants als que, nou anys abans, van permetre a Charles Hermite demostrar que el nombre e, la base dels logaritmes naturals, és transcendent. Anteriorment a la publicació de la demostració de Lindemann, se sabia que si era transcendent, llavors el clàssic problema grec de la quadratura del cercle no podia ser resolt. Aquesta demostració va ser el camí per la formulació del teorema de Lindemann-Weierstrass.

Altres[modifica]

Durant la seva etapa de professor a Königsberg, va ser el supervisor de la tesi doctoral de David Hilbert.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand von Lindemann
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand von Lindemann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)