Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFerida arrel: Maria-Mercè Marçal
Fitxa
DireccióNeus Ballús
Judith Colell
Anna Petrus
Laia Manresa
ProduccióHeura Marçal
Fran Ruvira
Dissenyador de soEnrique G. Bermejo
FotografiaManuel Bocero
ProductoraEl Plató de Cinema
Fundació Maria-Mercè Marçal
Dades i xifres
País d'origenCatalunya
Estrena2012
Durada90 minuts
Idioma originalcatalà

IMDB: tt3071574 Letterboxd: ferida-arrel-maria-merce-marcal TMDB.org: 799752 Modifica el valor a Wikidata

Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal és una pel·lícula catalana de 2012, amb direcció col·lectiva en torn la figura de la poeta catalana Maria Mercè Marçal en el que hi han participat cineastes i realitzadores de diferents generacions, alumnes i professores de l'escola de cinema El Plató de Cinema amb la intenció de reflectir la construcció de la identitat femenina.[1]

Consta de 22 peces que tenen l'objectiu de traslladar el món marçalià a imatges. Està produïda per la Fundació Maria-Mercè Marçal i El Plató de Cinema.[2] La pel·lícula es va estrenar a la 20a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones. Juny de 2012.[1]

Argument[modifica]

Les diferents Marçals, poeta, traductora, professora, feminista, intel·lectual, mare, etc., es donen cita en aquest mirall múltiple per (re)construir una genealogia femenina en imatges. Un mirall on identificar-se com a dona i creadora que parla sobre la maternitat, la llengua, el cos de la dona, la memòria, la tradició popular, la natura, l'art, l'amor lèsbic, la malaltia, la mort.[3]

Directores[4][modifica]

Participants[modifica]

Música[modifica]

Peces de la pel·lícula[modifica]

  1. Fades i bruixesElisabeth Prandi
  2. Treball de classeJudith Colell
  3. FinestresMercè Ibarz
  4. Surt el guerrerAlba Sotorra
  5. DonesGreta Fernàndez
  6. MareLaura Ginés
  7. Heure que m'envaeixes el ventre i la folliaAnna Petrus (5:52)
  8. TriarMireia Ibars
  9. Tan petitaLaia Manresa
  10. La senyoreta JúliaRosa Vergés
  11. La mort blancaMarta Vergonyós (6:15)
  12. TraçElisabet Cabeza
  13. MMMEva Serrats
  14. Peça per peçaAndrea Nunes i Raquel Rei (1:56)
  15. El mar,la marLydia Zimmermann
  16. Als meus alumnesElena Molina (4:34)
  17. M'agenollo davant el cosNeus Ballús (4:00)
  18. MMM 15 SegonsNuria Araüna
  19. InstantMariona Omedes
  20. Fils d'oblitFrancesca Llopis
  21. σπλην ‘脾 spleenGiovanna Ribes
  22. El camí que m’ha portat a tu (Epíleg) − Ona Planas

Crítiques[modifica]

És una obra realment coral, de gran diversitat i riquesa subtil, i d'una ambició i generositat modèliques. escriu Xavier Antich a La Vanguardia (13/6/2012)[5]

Els 22 fragments de Ferida arrel, que dialoguen i ressonen entre ells a partir de la singularitat de cada mirada, reflecteixen, certament i sincerament, un món on batega la memòria d'una experiència femenina sotmesa a l'ordre patriarcal, però lligada a la terra i dipositària d'una saviesa ancestral, i el desig de viure altrament i lliurement com a dona per assajar maneres de nomenar les coses, d'experimentar la maternitat, l'amistat i l'amor entre dones. També hi apareix com va afrontar la malaltia i la mort. Imma Merino El Punt Avui (19/06/2012)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Drac Magic. Mostra Films Dones». Arxivat de l'original el 4 de juny 2013. [Consulta: 22 febrer 2015].
  2. «IMDb Ferida arrel». [Consulta: 22 febrer 2015].[Enllaç no actiu]
  3. «Dossier Ferida arrel». Ajuntament de Martorell. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2015. [Consulta: 22 febrer 2015].
  4. «Ferida-Arrel: Maria-Mercè Marçal». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 21 març 2022].
  5. «Xavier Anrich. La Vanguardia», 13-06-2012. [Consulta: 22 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]