Fernand Braudel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFernand Braudel
Plaque Fernand Braudel, 59 rue Brillat-Savarin, Paris 13.jpg
Biografia
Naixement 24 agost 1902
Luméville-en-Ornois
Mort 27 novembre 1985 (83 anys)
Cluses
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 41″ E / 48.85865°N,2.394802°E / 48.85865; 2.394802
Educació Universitat de París
Activitat
Director de tesi Georges Pagès
Camp de treball Història
Ocupació Historiador
Ocupador Collège de France (1950–1972)
Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat de París
Universitat de São Paulo
Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials
École pratique des hautes études Tradueix
Professors Henri Hauser i Alphonse Aulard
Família
Cònjuge Paule Braudel Tradueix (1933–1985)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales. Va organitzar la seva recerca al voltant de tres grans projectes: "La Mediterrània" (1923-1949, després 1949-1966), "Civilització i el capitalisme" (1955-1979) i l'inacabat "Identitat de França"(1970-1985).

La seva reputació es deu en part als seus escrits, però encara més del seu èxit en el lideratge de l'Escola dels Annales el motor més important de la historiografia dels anys 1950 i 1960, i que va exercir una gran influència en l'escriptura històrica a França i altres països.

Braudel ha estat considerat un dels més grans dels historiadors moderns que han posat en relleu el paper de la gran escala, els factors socioeconòmics en l'elaboració i escriptura de la història. També pot ser considerat com un dels precursors de la Teoria dels Sistemes Mundial.

Vida i obra[modifica]

Fernand Braudel va néixer a Luméville-en-Ornois, un poble a quaranta quilòmetres de Bar-le-Duc, i hi va passar la infància a casa la seva àvia. Ell sempre va reivindicar el seu origen rural. El 1909, va anar a viure a París amb el seu pare i va estudiar al lycée Voltaire de 1913 a 1920. Tot i que primer es volia dedicar a la medicina, el seu pare el va fer decantar-se per la història. Va estudiar a la Sorbonne on va ser professor seu Henri Hauser, que va ser qui li va despertar realment la vocació. Va passar l'agregació (títol per ser professor d'institut) el 1922; va redactar l'equivalent de la tesi de llicenciatura el curs 1921-1922 sobre Bar-le-Duc durant la Revolució francesa.

Tesi doctoral. Primer gran projecte[modifica]

Amb l'agregació va ser destinat des de 1924 a diverses escoles secundàries d'Algèria, que llavors era francesa, primer a Constantine i més tard a Alger. Fou a Algèria on va néixer el seu interès pel món mediterrani. El 1932 va tornar a Europa i va ensenyar fins a 1934 en tres lycées (instituts de secundària): el lycée Pasteur a Neuilly-sur-Seine, el Lycée Condorcet a París i el Liceu Henri IV a París. El 1934, el govern francès va enviar a São Paulo (Brasil) diversos joves professors, entre ells Claude Lévi-Strauss, Jean Maugüé, Pierre Monbeig i el mateix Braudel per promoure la recentment fundada Universidade de São Paulo. En el viatge de tornada a Europa, va conèixer personalment el futur tutor de la seva tesi d'habilitació, Lucien Febvre, amb qui havia mantingut correspondència abans. Des de 1937 va obtenir una plaça a l'École pratique des hautes études de París. Allà va mantenir el contacte amb el seu mestre Febvre i va començar a treballar en el que seria la seva obra més important. La redacció d'aquest treball va quedar intrrompuda per la guerra imminent contra Alemanya; Braudel va ser reclutat el 1938 per al servei militar. El juny de 1940, durant la campanya occidental, va ser apresat. Va estar al camp dels oficials ('Oflag') XII B Mainz a la ciutadella de Mainz i cap al final de la guerra a l'Oflag X C a Lübeck, on les condicions són pitjors. En ambdós camps, Braudel era rector de la universitat del camp i tenia accés a les biblioteques, tanmateix no biblioteques de recerca. L'obra principal de Braudel va ser doncs escrita en part en captivitat i en gran part a partir de la memòria de les seves anotacions deixades a París i es va defensar el 1947 (publicada el 1949) com a tesi d'habilitació; "La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II", on Braudel va dissenyar una història universal de la Mediterrània en temps de Felip II d'Espanya. Aquesta obra monumental de 1200 pàgines està dividida en tres parts. Cadascuna d'aquestes parts correspon a un cert nivell de temps pel qual Braudel intenta apropar-se al passat de manera diferent. Mentre que la primera part tracta de la història de l'home en el paisatge en la seva relació amb un entorn geogràfic, en la segona part Braudel entra en la història d'estructures més grans, com ara estats, societats, cultures, etc. La tercera part es basa en la historiografia tradicional amb èmfasi en els esdeveniments polítics i militars, en què Braudel mateix sempre relativitza la importància de les accions humanes individuals.

Segon gran projecte[modifica]

Després de la guerra i la tesi, viu una etapa de molta activitat. El 1947, amb Febvre i Charles Morazé, Braudel va crear la "Sixième Section" de l'École Pratique des Hautes Études d'"Economia i Ciències Socials", gràcies al mecenatge de la Fundació Rockefeller. El 1949 és anomenat catedràtic de civilització moderna al Collège de France. Quan Fevbre mor el 1956 queda com a director de la revista Annales (fins a 1969 i continuarà actiu a la revista fins a 1972) i de la secció de l'École Pratique des Hautes Études. El 1958 escriu un important article "Histoire et Sciences sociales: La longue durée" a la revista Annales, que propunga l'unificació de les ciències humanes.

Més endavant, el 1962, amb Gaston Berger, crearien la "Fondation Maison des Sciences de l'Homme" (FMSH), on Braudel va ser director des de 1970 i fins a la seva mort.

El 1967 publica el primer volum de "Civilisation matérielle", el segon gran projecte que durà a terme. Però no serà fins a 1979 que n'aparegué l'edició completa.

Darrers treballs[modifica]

En els darrers anys de la seva vida publica una sèrie d'articles que es recullen el 1969 a Écrits sur l'Histoire. També Le modèle italien, que apareix el 1974 en italià i després en francès el 1986. Fa una versió per al gran públic del seu projecte sobre la Mediterrània Méditerranée (1977-1978, en dos toms), així com l'Europe (1982), La Civilisation, l'histoire et l'aliment, el 1983, i Venise (1984).

El seu gran darrer projecte no va poder ser acabat en vida seva; una història de França, de la qual només va poder contribuir al primer volum, publicat un any després de la seva mort el 1985: L'identité de la France. L'havia iniciat el 1981, i volia ser una història global on el concepte de "longue durée" hi apareix constantment.

Pel que fa a la seva vida personal, es casà el 1927 amb Paulette Valier, però es divorcià i casà el 1933 amb Paule Pradel.

Reconeixements[modifica]

La tasca de Braudel va ser molt reconeguda; fou membre de nombroses acadèmies: l'Académie française, l'Acadèmia de ciències de Baviera, la de Heidelberg i de les Acadèmies de ciències hongaresa i sèrbia. També de l'Acadèmia americana d'Arts i Ciències. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats d'Oxford, Lliure de Brussel·les, Complutense de Madrid, Varsòvia, Cambridge, Yale, Ginebra, Pàdua, Leyde, Montréal, Colònia, i Chicago. Va ser nomenat també comandant de la Legió d'Honor.

A la Universitat de Binghamton de New York hi ha Fernand Braudel Center, i un Instituto Fernand Braudel de Economia Mundial a São Paulo, Brasil.

El 2011 una enquesta feta per la revista History Today[1] va classificar Fernand Braudel com l'historiador més important dels darrers 60 anys.

Publicacions més rellevants[modifica]

Moltes d'aquestes obres han estat traduïdes al castellà

  • La Méditerranée et le monde méditeranéen à l'époque de Philippe II. París 1949 (tesi d'habilitació de 1947).
  • La longue durée. In: Annales. 1958, p. 725–753.
  • amb Georges Duby i Maurice Aymard: La Méditerranée. Arts et métiers graphiques, París 1978.
  • Civilisation matérielle, économie et capitalisme (XVe–XVIIIe siècles). Armand Colin, París 1979 (3 vol).
  • La dynamique du capitalisme. Arthaud, París 1985, ISBN 2-08-081192-4.
  • L'identité de la France. Arthaud, París 1986 (3 vol).
  • Le modèle italien. Arthaud, París 1989.

Autobiografia[modifica]

  • '"Personal Testimony". In: Journal of Modern History 44, 1972, Nr. 5, p. 448–467.
  • "Wie ich Historiker wurde". In: Schriften zur Geschichte. vol. 2: Menschen und Zeitalter. Klett-Cotta, Stuttgart 1993, ISBN 3-608-93159-7.

Referències[modifica]

Bibliografia sobre Braudel[modifica]

  • Carlos Antonio Aguirre Rojas: Fernand Braudel und die modernen Sozialwissenschaften. Leipziger Universitäts-Verlag, Leipzig 1999, ISBN 3-931922-93-6.
  • Peter Burke: Die Geschichte der „Annales“. Die Entstehung der neuen Geschichtsschreibung. Wagenbach, Berlin 1991, ISBN 3-8031-2503-0.
  • Georg G. Iggers: "Die Annales und ihre Kritiker. Probleme moderner französischer Sozialgeschichte". In: Historische Zeitschrift. vol. 219, Nr. 3, 1974, p. 578–608.
  • Barbara Kronsteiner: Zeit, Raum, Struktur. Fernand Braudel und die Geschichtsschreibung in Frankreich. Geyer-Edition, Wien 1989, ISBN 3-85090-135-1.
  • Yves Lemoine: Fernand Braudel. Espaces et temps de l’historien. Punctum, Paris 2005, ISBN 2-35116-006-1 (Vies choisies).
  • Erato Paris: La genèse intellectuelle de l'œuvre de Fernand Braudel, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'epoque de Philippe II (1923–1947). Atenes 1999.
  • Peter Schöttler: "Fernand Braudel, prisonnier en Allemagne: face à la longue durée et au temps présent". In: Sozial.Geschichte Online, H. 10, 2013, p. 10–27
  • Pierre Daix, Braudel, París, Flammarion, col·lecció « Grandes Biographies Flammarion », 1995
  • Paule Braudel, "Les origines intellectuelles de Fernand Braudel : un témoignage", Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, vol. 47, no 1, 1992, p. 237-244

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernand Braudel Modifica l'enllaç a Wikidata