Fernando Álvarez de Miranda y Torres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFernando Álvarez de Miranda
Alfonso Guerra conversa con el ex presidente del Congreso de los Diputados, Fernando Álvarez de Miranda (cropped).jpeg
Nom original (es) Fernando Álvarez de Miranda y Torres
Biografia
Naixement 14 de gener de 1924
Santander (Cantàbria)
Mort 8 de maig de 2016(2016-05-08) (als 92 anys)
Madrid (Comunitat de Madrid)
Escudo de España (1977-1981).svg  President del Congrés dels Diputats
juliol de 1977 – març de 1979
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
5 de juliol de 1977 – 18 de novembre de 1982[1]
Circumscripció província de Palència
Escudo de España (mazonado).svg  Defensor del Poble
30 de novembre de 1994[2] – 30 de novembre de 1999
Dades personals
Educació Universitat Autònoma de Madrid
Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació professor universitari
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Partit UCD
Família
Fills Ramón María Álvarez de Miranda García
Modifica les dades a Wikidata

Fernando Álvarez de Miranda y Torres (Santander, Cantàbria 1924 - Madrid, 7 de maig de 2016)[3] va ser un polític i professor universitari espanyol que fou President del Congrés dels Diputats en el primer govern de la UCD.

Biografia[modifica]

Va néixer el 14 de gener de 1924 a la ciutat de Santander. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, finalitzant-la a la Universitat de Madrid l'any 1948. Interessat en la docència fou professor de dret processal a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat política[modifica]

D'ideologia democristiana i monàrquica, va ser deportat a Fuerteventura pel règim franquista després d'assistir al Congrés del Moviment Europeu a Munic (el denominat despectivament per la dictadura Contuberni de Munic) l'any 1962. Membre del Consell Personal de Joan de Borbó des de 1964, fou també militant de Izquierda Democrática.

Durant la Transició espanyola va fundar Izquierda Democrática Cristiana, com a escissió d'Izquierda Democràtica i s'integrà en el Partit Popular Demòcrata Cristià que com a Partit Demòcrata Cristià es va unir, per la seva banda, a la Unió de Centre Democràtic (UCD), amb la qual fou escollit diputat al Congrés per la província de Palència. En l'obertura de la Legislatura Constituient l'any 1977 fou nomenat President del Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins al març de 1979. Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, fou vocal de la Diputació Permanent, de Justícia, Assumptes Exteriors i del Defensor del Poble.

L'any 1986 fou nomenat ambaixador al Salvador pel govern socialista, càrrec que va desenvolupar fins al 1989. Posteriorment entre 1994 i 1999 fou nomenat Defensor del Poble.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Hernández Gil
President del Congrés dels Diputats
Escudo de España (1977-1981).svg

1977 - 1979
Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina
Precedit per:
Álvaro Gil-Robles
Defensor del Poble
1994 - 1999
Succeït per:
Enrique Múgica Herzog