Fernando Alonso Díaz

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Plantilla:Pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso Díaz (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) és un pilot asturià de Fórmula 1 que milita a l'equip McLaren Honda.

Fill de José Luis Alonso i Ana Díaz. Fins a l'any 2000, estudià a l'Instituto Leopoldo Alas Clarín de San Lázaro, moment en què abandonà els estudis a causa dels seus compromisos esportius.

Biografia

Fernando Alonso va néixer a Oviedo un 29 de juliol de 1981. Des de molt petit sabia que el seu futur aniria lligat a l'automobilisme. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1.

Ho ha guanyat tot en diferents categories de karts. És tricampió d'Espanya, d'Europa i campió del món el 1996.

Dóna el salt als monoplaces el 1999. El primer dia que puja a un cotxe amb alerons (el de Gené a l'Open Telefònica) va trigar només sis voltes a igualar els registres del català. Un ex enginyer de Ferrari de l'època de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va arrasar a l'Open Telefònica, es confirmen les expectatives i el 1999 arrasa en l'Open Telefònica malgrat que és la seva primera temporada amb un monoplaça seriós.

La F-3000 és la prèvia de la F-1 i, per això, és un campionat difícil i amb una gran competència. Alonso no coneix els circuits europeus ni els monoplaces Lola, i a més només disposa d'hora i mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant això, la seva progressió és espectacular: és 6º a Àustria, 2º a Hongria i 1º a Bèlgica.

Vida personal

Alonso té una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, José Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passió als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys però, a diferència del seu germà de tres, no va mostrar interès en l'esport.^[1] El pilot va ser parella de Raquel del Rosario, la vocalista de la banda espanyola de pop El sueño de Morfeo.

Inicis en karts

Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys, veient al seu ídol de la infància Ayrton Senna, quan el seu pare li va regalar un kart que ell mateix havia construït. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de mànager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència oficial de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. El 1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competició oficial, el campionat infantil d'Astúries, guanyant les vuit carreres de què constava la prova. Un any més tard, el 1989, va tornar a proclamar-se campió de karts d'Astúries i Galícia. A causa dels canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador de karts Genís Marcó es va encarregar del finançament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. El 1991, es proclama campió d'Astúries i del País Basc en categoria Cadets, arribant al subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campió d'Espanya el 1993 i 1994 com a júnior, cosa que li va permetre competir en el Campionat del Món l'any següent, becat per la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Räikkönen, entre altres.

Fórmula 1

Minardi Cosworth (2001)

Seguidament va passar a la Fórmula 1 fitxat per Renault però cedit a Minardi com pilot oficial. Amb Minardi va debutar en el Gran Premi d'Austràlia de 2001, sent el tercer pilot més jove en fer-ho. La seva millor classificació amb Minardi va ser un desè lloc en el Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi del Japó va arribar a avançar al Toyota de Olivier Panis i quedar per davant del Jordan-Profunda de Heinz-Harald Frentzen.

Mild Seven Renault F1 Team (2002-2006)

Temporada 2002; provador

L'any 2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat per Flavio Briatore com a pilot provador de Renault. A l'any següent, va esdevenir el pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson Button, que va fitxar per BAR. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any de provador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut competir.

Temporada 2003, la primera victòria

La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 va esdevenir el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia. En el Gran Premi de Brasil de 2003 va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula 1 al col·lidir en la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident. En la següent carrera, el Gran Premi de San Marino queda en sisena posició. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi. Després d'això arriba la seva primera retirada a Renault, quan en el Gran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava dins de les posicions que atorguen punts després de sortir des de boxes. Després d'aquest desengany assoleix una cinquena posició en Mònaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres de Canadà (on aconsegueix també la seva primera volta ràpida) i Europa. Després d'aquesta bona ratxa es produïxen dos abandons consecutius en els Grans Premis de França i el Regne Unit. En el Gran Premi d'Alemanya queda de nou quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En el Gran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de la temporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, el Gran Premi del Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona plaça. Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posició del Mundial de Pilots. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixa veure els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel títol en el 2005. Més tard veuríem que solament va caldre esperar el 2004.

Temporada 2004; la confirmació

La temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià, ja que va finalitzar en tercer lloc la primera carrera en Melbourne. Intervinguda la temporada, Alonso va assolir una pole i un segon lloc a Magny Cours. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis consecutius en Hockenheim i Hungaroring. No va sumar cap victòria aquella temporada; no obstant això, va acabar la temporada amb més punts que el 2003: assolí el cinquè lloc en el campionat de pilots.

Temporada 2005, el primer títol

El 20 de març de 2005, en el GP de Malàisia, Fernando Alonso va aconseguir la seva segona victòria i es va convertir a més en el primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots. Alonso va assolir vèncer també en les dues carreres següents i altres quatre més, totalitzant set triomfs al final de la temporada, incloent-hi l'últim gran premi d'aquesta. El 25 de setembre de 2005, després de la disputa del GP de Brasil, va fer història al convertir-se en el primer espanyol i el pilot més jove, amb 24 anys, a ser coronat campió mundial de Fórmula 1, honor que fins llavors ostentava Emerson Fittipaldi. A més, en la mateixa temporada va aconseguir el campionat de constructors, al costat de Giancarlo Fisichella, per a l'equip Renault. El triomf aconseguit en el GP de Xina li va valer per a igualar el nombre de victòries de Kimi Räikkönen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria també la seva victòria amb el sistema de puntuació anterior.^[2]

L'any 2005 va ser el de la seva consagració, ja que guanyà el Campionat del Món amb un total de 7 victòries (Malàisia, Bahrein, San Marino, Europa, França, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

Temporada 2006; segon títol mundial

L'any 2006 revalidà el Campionat del Món amb l'equip Renault. Aquest cop va haver de lluitar fins a l'última cursa del Campionat, novament aconseguint-ho al Gran Premi del Brasil, al circuit d'Interlagos. Alonso, va guanyar set curses aquell any, quatre de les quals van ser consecutives. La lluita pel primer lloc en la classificació general, va ser molt aferrissada amb l'heptacampió del món Michael Schumacher, que va abandonar al Circuit de Suzuka a causa d'un trencament del motor. Aquest fet, li va permetre a Alonso haver d'impedir només que Schumacher guanyés a l'última cursa per aconseguir el campionat. L'asturià, va poder celebrar el seu segon títol al podi, gràcies a la segona posició aconseguida. A més a més, va guanyar també el Campionat de Constructors per Renault, igual que la derrera temporada.

Vodafone McLaren-Mercedes (Temporada 2007)

L'any 2007 va perdre el Campionat del Món amb l'escuderia McLaren a l'última cursa al (GP del Brasil) aconseguint una tercera posició i veient-se superat per un Kimi Räikkönen sense gaires probabilitats de guanyar el títol.

L'R28, amb el qual Alonso competeix en el 2008

Poc després de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment.^[3] Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.

Renault F1 Team (2008-2009)

Finalment, Alonso decidí fitxar per l'escuderia Renault, l'equip que el va catapultar als èxits els anys 2005 i 2006. Tot i així, el pilot asturià, acostumat a lluitar, d'una manera regular, pel podi des de l'any 2003, es va trobar amb un cotxe gens competitiu. Malgrat això, Alonso va ser capaç d'evolucionar l'R28, guanyar dues curses i acabar cinquè a la classificació mundial.

L'any 2009, en canvi, el pressupost de l'equip continuava sent molt baix per aspirar a les posicions capdavanteres, així que Alonso va haver de completar una temporada en la qual el fet més destacat va ésser la pole position aconseguida al Gran Premi d'Hungria.

Scuderia Ferrari (2010-2014)

Després de dos anys esperant, Alonso puja al monoplaça del millor equip de la història de la Fórmula 1. El primer any, retorna a Ferrari a les posicions capdavanteres del mundial, amb cinc victòries en Grans Premis i un subcampionat, que va perdre Alonso a l'última cursa per un error d'estratègia de l'equip.

El novembre de 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.^[4]

L'any següent, cap pilot de la graella va poder fer-hi res per impedir que Vettel guanyés el seu segon títol mundial, ja que el seu Red Bull era molt més ràpid que la resta de monoplaces. Finalment, acaba la temporada en una meritòria quarta posició i una victòria a Silverstone.

El 2012, Alonso novament aconsegueix el subcampionat amb un cotxe que va trigar moltes curses a ser competitiu. Malgrat l'excel·lent rendiment de l'asturià, va quedar segon per només 3 punts de distància respecte al campió, Sebastian Vettel. Va guanyar tres Grans Premis. Va tenir dos abandonaments en els Grans Premis de Bèlgica i del Japó, deguts al fet que els dos pilots de Lotus en aquell moment el van fer abandonar al trencar-li el cotxe, Romain Grosejan a la primera revolta de la carrera de Spa-Francorchamps (Bèlgica) i Kimi Raikkonen durant el Gran Premi del Japó. Només que en una d'aquestes dues curses hagués quedat com a mínim en vuitena posició, el títol de campió del món hagués estat en el seu palmarés. En aquesta temporada va ésser escollit el millor pilot de la graella segons la majoria dels directors d'equip i de la premsa.^[5]

McLaren Honda (2015 - ...)

Després de no aconseguir cap títol amb Ferrari i desvincular-se'n, Fernando Alonso torna a l'escuderia McLaren, que canvia de motor i confia en Honda de cara a la temporada 2015.

Resultats a la Fórmula 1

Resum carrera

Season	Series	Team	Races	Wins	Poles	F/Laps	Podiums	Points	Position
1999	Euro Open by Nissan	Campos Motorsport	15	6	6	5	8	164	1st
2000	International Formula 3000	Team Astromega	9	1	1	2	2	17	4th
2001	Formula One	European Minardi F1 Team	17	0	0	0	0	0	23rd
2002	Formula One	Mild Seven Renault F1 Team	Test Driver
2003	Formula One	Mild Seven Renault F1 Team	16	1	2	1	4	55	6th
2004	Formula One	Mild Seven Renault F1 Team	18	0	1	0	4	59	4th
2005	Formula One	Mild Seven Renault F1 Team	19	7	6	2	15	133	1st
2006	Formula One	Mild Seven Renault F1 Team	18	7	6	5	14	134	1st
2007	Formula One	Vodafone McLaren Mercedes	17	4	2	3	12	109	3rd
2008	Formula One	ING Renault F1 Team	18	2	0	0	3	61	5th
2009	Formula One	ING Renault F1 Team	17	0	1	2	1	26	9th
2010	Formula One	Scuderia Ferrari Marlboro	19	5	2	5	10	252	2nd
2011	Formula One	Scuderia Ferrari	19	1	0	1	10	257	4th
2012	Formula One	Scuderia Ferrari	20	3	2	0	13	278	2nd
2013	Formula One	Scuderia Ferrari	19	2	0	2	9	242	2nd
2014	Formula One	Scuderia Ferrari	19	0	0	0	2	161	6th

Resum per carreres

(text en negreta indica Pole position)

Any	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	Posició	Punts
2001	Minardi	AUS 12	MYS 13	BRA Ret	SMR Ret	ESP 13	AUT Ret	MON Ret	CAN Ret	EUR 14	FRA 17	GBR 16	GER 10	HUN Ret	BEL Ret	ITA 13	USA Ret	JPN 11				23è	0
2003	Renault	AUS 7	MYS 3	BRA 3	SMR 6	ESP 2	AUT Ret	MON 5	CAN 4	EUR 4	FRA Ret	GBR Ret	GER 4	HUN 1	ITA 8	USA Ret	JPN Ret					6è	55
2004	Renault	AUS 3	MYS 7	BAH 6	SMR 4	ESP 4	MON Ret	EUR 5	CAN Ret	USA Ret	FRA 2	GBR 10	GER 3	HUN 3	BEL Ret	ITA Ret	CHN 4	JPN 5	BRA 4			4t	59
2005	Renault	AUS 3	MYS 1	BAH 1	SMR 1	ESP 2	MON 4	EUR 1	CAN Ret	USA DNS	FRA 1	GBR 2	GER 1	HUN 11	TUR 2	ITA 2	BEL 2	BRA 3	JPN 3	CHN 1		1r	133
2006	Renault	BAH 1	MYS 2	AUS 1	SMR 2	EUR 2	ESP 1	MON 1	GBR 1	CAN 1	USA 5	FRA 2	GER 5	HUN Ret	TUR 2	ITA Ret	CHN 2	JPN 1	BRA 2			1r	134
2007	McLaren-Mercedes	AUS 2	MYS 1	BAH 5	ESP 3	MON 1	CAN 7	USA 2	FRA 7	GBR 2	EUR 1	HUN 4	TUR 3	ITA 1	BEL 3	JPN Ret	CHN 2	BRA 3				3r	109
2008	Renault	AUS 4	MYS 8	BAH 10	ESP Ret	TUR 6	MON 10	CAN Ret	FRA 8	GBR 6	GER 11	HUN 4	EUR Ret	BEL 4	ITA 4	SIN 1	JPN 1	CHN 4	BRA 2			5è	61
2009	Renault	AUS 5	MAL 11	CHN 9	BHR 8	ESP 5	MON 7	TUR 10	GBR 14	GER 7	HUN Ret	EUR 6	BEL Ret	ITA 5	SNG 3	JPN 10	BRA Ret	ABU 14				9è	26
2010	Ferrari	BHR 1	AUS 4	MAL 13	CHN 4	ESP 2	MON 6	TUR 8	CAN 3	EUR 8	GBR 14	GER 1	HUN 2	BEL Ret	ITA 1	SNG 1	JPN 3	KOR 1	BRA 3	ABU 7		5è	252
2011	Ferrari	AUS 4	MYS 6	CHN 7	TUR 3	ESP 5	MON 2	CAN Ret	EUR 2	GBR 1	GER 2	HUN 3	BEL 4	ITA 3	SIN 4	JPN 2	RCO 3	IND 3	ABU 3	BRA 4		4t	257
2012	Ferrari	AUS 5	MAL 1	CHN 9	BHR 7	ESP 2	MON 3	CAN 5	EUR 1	GBR 2	GER 1	HUN 5	BEL Ret	ITA 3	SIN 3	JPN Ret	KOR 3	IND 2	ABU 2	USA 3	BRA 2	2nd	278
2013	Ferrari	AUS 2	MAL Ret	CHN 1	BHR 8	ESP 1	MON 7	CAN 2	GBR 3	GER 4	HUN 5	BEL 2	ITA 2	SIN 2	KOR 6	JPN 4	IND 11	ABU 5	USA 5	BRA 3		2nd	242
2014	Ferrari	AUS 4	MAL 4	BHR 9	CHN 3	ESP 6	MON 4	CAN 6	AUT 5	GBR 6	GER 5	HUN 2	BEL 7	ITA Ret	SIN 4	JPN Ret	RUS 6	USA 6	BRA 6	ABU 9		6th	161