Fernando Aranda Gruas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFernando Aranda
Campeones de motos distintas generaciones fernando aranda sito pons.jpg
Amb Sito Pons en un homenatge el 1999
Biografia
Naixement 2 d'agost de 1910
Tamarit de Llitera
Mort 16 de desembre de 2002(2002-12-16) (als 92 anys)
Barcelona
Residència Residia des dels 10 anys a Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Període d'activitat 1927 - 1952
Negocis Moto Aranda
Debut 1927, a 17 anys
(Velòdrom de Sants)
Marques FN, Ariel, Rudge, Velocette,
Guzzi, Gilera
Palmarès en Grans Premis
GPs Victòries Podis Poles F. Lap Punts
2 3
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. 250cc 1 (1950)
C. Esp. 350cc
C. Esp. 500cc
1 (1934)
3 (1931-1932, 1934)
Total: 5 Campionats estatals
Victòries en curses destacades
Pujades de muntanya 1 Vallvidrera
1 Rabassada (1930)
Modifica les dades a Wikidata

Fernando Aranda Gruas (Tamarit de Llitera, 2 d'agost de 1910Barcelona, 16 de desembre del 2002)[1][2] fou un pilot de motociclisme de velocitat franjolí molt popular entre els anys 30 i els 50,[3] a banda d'un reputat comerciant de motocicletes a Barcelona un cop es retirà de la competició.

Resum biogràfic[modifica]

Fernando Aranda aprengué aviat a anar en bicicleta al seu Tamarit natal. A deu anys es traslladà amb tota la seva família a Barcelona, on la seva afecció per les curses de motociclisme anà en augment. A 17 anys, sense tenir encara carnet de conduir, aprofità que l'aleshores famós pilot Miquel Simó es va lesionar als entrenaments d'una cursa al velòdrom de Sants per demanar-li la seva moto (una 150 cc).[4] Simó l'hi deixà i així Aranda guanyà la primera cursa en què participà en sa vida.

Aquell mateix 1927 en disputà d'altres, totes amb motos deixades, i assolí ja importants èxits, com ara el tercer lloc al Gran Premi d'Europa disputat a L'Ametlla del Vallès.

Entre 1928 i 1930 destacà pilotant les FN de 350 i de 500 cc, així com l'Ariel de 500 cc, amb la qual guanyà la pujada de muntanya a Vallvidrera.

El 1931, a vint anys, guanyà la Pujada a la Rabassada amb una Rudge de 500 cc, per davant fins i tot del famós Rudolf Caracciola i el seu potent Mercedes Benz de 4.500 cc. Això l'empenyé a comprar-se una Rudge 350, amb la qual corregué entre 1931 i 1933 aconseguint victòries a l'estat espanyol, Portugal, França i Itàlia. Guanyà també el Campionat d'Espanya en diverses cilindrades.

El 1932 participà en la fundació de l'Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya (ACMC).[5]

1934, èxits internacionals[modifica]

El 1934, mentre recorria Europa tot sol al volant d'un Ford T on transportava la seva moto (un cop li havia desmuntat les rodes), obtingué el vuitè lloc al Tourist Trophy de l'Illa de Man i el tercer al Dutch TT del circuit d'Assen. Aquell any ja havia canviat la seva Rudge per una Velocette de 350 cc preparada per ell mateix, amb la qual assolí el títol de Campió d'Espanya després d'acabar segon al Gran Premi de Barcelona celebrat al circuit de Montjuïc, havent lluitat durament amb Stanley Woods i la seva Velocette de 500 cc.

En veient el seu nivell, Norton li oferí un lloc al seu equip com a pilot oficial per a la resta de la temporada, però Aranda tingué la mala sort de patir el pitjor accident de la seva carrera al Gran Premi d'Alemanya, just abans de començar a córrer amb Norton, malbaratant així una oportunitat única.

Aquella caiguda, quan anava a més de 120 km/h, li causa fractures diverses i l'hagueren d'operar més d'una vegada, passant mesos ingressat a Alemanya i després a Barcelona (a la clínica del doctor Soler-Roig).

Retirada el 1952[modifica]

Mentre es recuperava del seu accident l'enxampà la guerra civil espanyola, amb la qual cosa no pogué reaparèixer als circuits fins al 1948, a trenta-vuit anys. Aleshores corregué amb una Guzzi Gambalunga de 250 cc i una altra de 500. Amb totes dues motos aconseguí força èxits fins al 1952, any en què decidí retirar-se després de vint-i-sis anys de dedicació gairebé absoluta al motociclisme.

Tot i així, Gilera li oferí una quadri-cilíndrica exclusiva per al GP d'Espanya de 1953, que s'havia de córrer a Montjuïc, i Aranda intorrompé el seu retir per tal de poder pilotar aquella motocicleta aleshores extraordinària, amb la qual féu molt bon paper a la cursa i (tot i patir una caiguda), s'hi classificà com a primer català.

Fernando Aranda fundà el 1941 a Barcelona[6] un establiment de reparació i venda de motocicletes que es féu molt popular, Moto Aranda, i el dirigí durant dècades. Actualment, aquest establiment segueix en funcionament i és concessionari oficial d'Honda.

Palmarès[modifica]

  • Campió d'Espanya de 350cc i 500cc el 1934.[7][8]
  • Campió d'Espanya de 250cc el 1950.[9]

Resultats al Mundial de motociclisme[10][modifica]

Any Categoria Moto Curses Victòries Podi Pole Fast lap Punts Posició
1951 350cc Velocette 1 0 0 0 0 3 14è
1952 500cc Gilera 1 0 0 0 0 0 28è
Total 2 0 0 0 0 3

Referències[modifica]

  1. «Fernando Aranda Gruas, vidu de María Marqués, ha mort a Barcelona el dia 16 de desembre» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 18-12-2002. [Consulta: 19 agost 2010].
  2. «Motociclismo. Fallece Fernando Aranda» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 18-12-2002. [Consulta: 19 agost 2010].
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 174-175. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. Mas Godayol (Director), 1980
  5. «Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
  6. «Moto Aranda, un largo trayecto ...» (en castellà). motoaranda.com. [Consulta: 19 agost 2010].
  7. «Motociclismo. El II Gran Premio de Barcelona» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 24-04-1934. [Consulta: 19 agost 2010].
  8. «Stanley Woods triunfó en el G.P. motociclista de Barcelona» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 23-04-1934. [Consulta: 19 agost 2010].
  9. «Características de los diversos tipos de motos con las que defenderán su "suerte" los pilotos participantes en el G.P. de España (VII Internacional de Barcelona)» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 16-04-1950. [Consulta: 19 agost 2010].
  10. «F. Aranda» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2011].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]