Fernando Botero Angulo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Botero Angulo

Fernando Botero el 2006
Nom original(es) Fernando Botero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFernando Botero Angulo
19 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata
Medellín (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatColòmbia Colòmbia
Grup ètnicColombians Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Colòmbia
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura, art figuratiu i pintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bogotà
Mèxic
Nova York
Pietrasanta
París
Alemanya
Medellín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscultor i pintor
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –  2012 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereArt figuratiu, al·legoria i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt figuratiu
Influències
Participà en
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGloria Zea (1955–1960)
Sophia Vari (1978–2023), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsFernando Botero Zea
 ( Gloria Zea) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Obres destacables

Gat de Botero a la Rambla del Raval (Barcelona)
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1693251 Allocine: 238350 Rottentomatoes: celebrity/fernando_botero_2 Allmovie: vn15732078
Instagram: fernando.botero.zea iTunes: 545558831 Discogs: 2958126 Modifica el valor a Wikidata

Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023)[1][2] va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI. Del seu estil són característiques les figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura. Les escultures solen ser de color negre.

Als seus inicis, els temes que solia representar eren escenes costumistes, tema que no va abandonar mai, però a les seves obres més tardanes ha va anar afegint temes polítics d'actualitat, com per exemple tortures dels estatunidencs a iraquians en la seva guerra. El seu estil és proper a l'expressionisme. En la pintura solen dominar els colors foscos, que de vegades contrasten amb d'altres de vius, i amb el pas del temps ha anat definint més les figures i contorns. S'inspira en la recerca de monumentalitat dels frescos mexicans i dels pintors del Renaixement italià. Els seus personatges, humans o animals, sempre tenen volums exageradament arrodonits.[3]

El 1948 va aconseguir exposar per primera vegada a Medellín abans d'acabar els seus estudis secundaris. Els va acabar i el 1951 va traslladar-se a Bogotà, on va realitzar dues exposicions i va guanyar un premi que li va donar l'oportunitat de viatjar a Barcelona l'any següent. Va viatjar a Madrid i Itàlia i va rebre fortes influències franceses. Poc entès a Colòmbia, va haver de viatjar a Mèxic el 1956 i a Nova York el 1957 per a poder seguir treballant. En aquesta darrera ciutat, va viure durant anys i es va impregnar d'un estil plàstic definit, amb colors clars i delicats, alhora que despertava la seva passió per Rubens. Va ser llavors quan va assolir fama mundial. El 1983, es va traslladar a viure a Pietrasanta, Itàlia, i des de 1996 també tenia un taller a Mònaco. Durant les darreres dècades de la seva vida residí en diversos llocs. Ha exposat en nombroses ciutats d'Amèrica i Europa i moltes de les seves escultures són en ciutats repartides per tot el món. Igualment, feu donacions importants a Medellín i Bogotà.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Botero Angulo
  1. Fernando Botero Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. (català)
  2. Hanstein, Mariana. BOTERO (en castellà). Colonia: Taschen, 2003, p. 96. ISBN 3-8228-2292-2. 
  3. 3,0 3,1 Botero i el circ Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine. de Xavier Barral, Avui, pàg. 44, 20 de gener de 2009. (català)
  4. [enllaç sense format] http://www.vivirasturias.com/quehacer/Oviedo/Qu%C3%A9+hacer%7CPatrimonio+civil%7CEsculturas/es Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine.