Vés al contingut

Fernando Fernández de Córdova Valcárcel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fernando Fernández de Córdova)
Plantilla:Infotaula personaFernando Fernández de Córdova Valcárcel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1809 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1883 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Ultramar
14 agost 1872 – 30 agost 1872
Ministre de Guerra
13 juny 1872 – 24 febrer 1873
← Francisco Serrano Domínguez – Domingo Moriones i Murillo →
Ministre d'Estat
24 juliol 1871 – 5 octubre 1871
← Cristino Martos Balbi – José Malcampo y Monge →
Ministre de Guerra
24 juliol 1871 – 5 octubre 1871
← Francisco Serrano Domínguez – Joaquim de Bassols i de Maranyosa →
Senador del Regne
21 març 1871 – 11 febrer 1873
Circumscripció electoral: Sòria
Ministre de Guerra
16 setembre 1864 – 30 març 1865
← José María Marchessi y Oleaga – Felipe Rivero y Lemoine →
President del Consell de Ministres d'Espanya
17 juliol 1854 – 18 juliol 1854
← Luis José Sartorius y Tapia – Ángel de Saavedra →
Ministre de Guerra
17 juliol 1854 – 19 juliol 1854
← Anselmo Blaser San Martín – Leopoldo O'Donnell →
Capità general de Castella la Nova
1850 – 1852
Capità general de Catalunya
4 setembre 1848 – 27 novembre 1848
← Manuel Pavía y Lacy – Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Senador vitalici d'Espanya
5 novembre 1847 – novembre 1868
Ministre de Guerra
3 agost 1847 – 31 agost 1847
← Manuel de Mazarredo y Mazarredo – Ramón María Narváez y Campos → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar, ministre Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Partit Radical Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fernando Fernández de Córdova Valcárcel (castellà: Fernando Fernández de Córdova) (Buenos Aires, 2 de setembre de 1809 - Madrid, 30 d'octubre de 1883), II marquès de Mendigorría, fou un militar espanyol, fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Córdova y Rojas i de María de la Paz Rodríguez de Valcárcel y O'Conrry, I marquesa de Mendigorría. Juntament amb el seu germà Luis va combatre en la Primera Guerra Carlista. Pertanyia al Partit Moderat i més tard al Partit Demòcrata-Radical.

Caràcter

[modifica]
Fernándo Fernández de Córdova, 2n Marquès de Mendigorría

Amb 21 anys va obtenir el grau de tinent coronel i el comandament d'un batalló en incorporar-se a l'abril de 1834 a la tropa isabelina de Gerónimo Valdés. Mancava de tota experiència militar, ignorant l'esforç físic que havia de realitzar el soldat del carrer, mentre que ell només es movia muntat a cavall. Bé aviat, igual que el seu germà Luis, va ser detestat per la tropa que tenia al seu comandament pel mal tracte que dispensava als seus soldats. Ell mateix explica en les seves memòries que res més rebre el comandament a Vitòria, en veure que un dels seus soldats no saludava com devia a un tinent, «...vaig manar en l'acte al batalló posar armes a l'espatlla i fent sortir al granader vint passos al capdavant, el vaig fer despullar de les seves armes i equip i aplicar seixanta pals per quatre caps de la companyia al toc de fagina. Executat amb rigor el càstig i gairebé exánime el granader, el vaig manar conduir a l'hospital».

Carrera política i militar

[modifica]

Va ascendir a tinent general en 1847. Al setembre de 1848, durant la Segona guerra carlina va ser substituït Manuel Pavia per Fernando Fernández de Córdova com a Capità general de Catalunya, sota el comandament del qual l'esforç de guerra es va incrementar amb un sometent aixecat pel govern amb el repartiment de 6.000 fusells, i va negociar la incorporació de líders revoltats com Caletrus i Pep de l'Oli a l'exèrcit liberal.[1] Va descobrir al setembre de 1848 una conjura de republicans i carlins que havia pretès apoderar-se de Barcelona durant la Segona guerra carlina, sent afusellats alguns dels militars implicats.[2]

Va ser destinat a Itàlia en 1849 per restaurar el poder temporal de Papa Pius IX i enderrocar a la República Romana, democràticament triada.[3]

Va ocupar el Ministeri de la Guerra i del 17 al 19 de juliol de 1854 va ser President del Consell de Ministres en plena crisi revolucionària. Malgrat haver estat partidari d'Isabel II, es va unir al moviment revolucionari de 1868 que va enderrocar la Corona. Novament va ser Ministre de la Guerra amb Amadeu I i amb la Primera República Espanyola, però en 1873 es va retirar per complet de la vida política.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cabrera, Ramon. Teatro de la Guerra: Cabrera, los Montemolinistas y Republicanos en Cataluña. Crónica de nuestros días, redactada por un testigo ocular de los acontecimientos (en castellà). vol.2. Imprenta de D.B. González, 1849, p. 152. 
  2. ↑ Miró i Solà, Lluís. «A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)». [Consulta: 28 novembre 2025].
  3. ↑ Fernández de Córdova, Fernando. La Revolucion De Roma Y La Expedicion Española Á Italia En 1849 (en castellà). Manuel Ginés, 1882. 

Bibliografia

[modifica]
  • Fernando Fernández de Córdova. Mis memorias íntimas. Madrid, 1886.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Fernández_de_Córdova_Valcárcel&oldid=36549555»