Fernando León de Aranoa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFernando León de Aranoa
Fernando León de Aranoa - Seminci 2015.jpg
Fernando León de Aranoa (2015)
Biografia
Naixement 26 de maig de 1968 (1968-05-26) (51 anys)
Madrid, Espanya
Nacionalitat Espanya
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista i productor
Activitat 1996 –
Obra
Obres destacables
Familia (1996)
Barrio (1998)
Los lunes al sol (2002)
Princesas (2005)
Mundo alas (2009)
Premis
Premis Goya
Millor director novell
1997 - Familia
Millor director
1999 - Barrio
2003 - Los lunes al sol
Millor guió original
1999 - Barrio
Millor pel·lícula documental
2007 - Invisibles
Festival de Sant Sebastià
Millor director
1998 - Barrio
Conquilla d'Or
2002 - Los lunes al sol
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
Familia (1996)
Barrio (1998)
Los lunes al sol (2002)
Princesas (2005)
Mundo alas (2009)

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0508208 Allocine: 141595 Allmovie: p264689
Modifica les dades a Wikidata

Fernando León de Aranoa (Madrid, 26 de maig de 1968)[1] és un director de cinema i guionista espanyol.

Biografia[modifica]

Fernando León de Aranoa va néixer a Madrid al maig de 1968. Va estudiar en el Col·legi Sant Agustín de Madrid i és llicenciat en Ciències de la Imatge per la Universitat Complutense de Madrid.

Va començar treballant com a guionista en sèries de televisió com a Turno de oficio, en programes com l' Un, dos, tres... responda otra vez i escrivint per a humoristes com a Martes y Trece. El seu debut darrere la càmera es va produir el 1994 amb el curtmetratge Sirenas, que va ser premiat en diversos festivals nacionals.

El seu primer llargmetratge va ser Família (1996), el guió de la qual també va escriure, com és habitual. En reconeixement per aquesta pel·lícula li va ser atorgat el Goya al millor director novell, així com el premi Fipresci i el premi del públic de la SEMINCI de Valladolid. L'obra ha estat amb posterioritat adaptada a l'escena teatral i representada a diversos països. El 1998 va escriure i va dirigir Barrio, retrat de la vida de tres joves adolescents en un barri marginal. Gràcies a aquest treball va obtenir els premis Goya al millor director i al millor guió original. La pel·lícula va ser presentada en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià on va obtenir la Coquilla de Plata al millor director. La pel·lícula va rebre altres importants premis com el premi Fipresci, el Fotogramas de plata a la millor pel·lícula espanyola, el premi José María Forqué, el Sant Jordi i el Turia, entre d'altres.

En 2002 va dirigir Los lunes al sol,[1] pel·lícula protagonitzada per Javier Bardem, que es va convertir en la gran triomfadora d'aquell any en els Premis Goya en aconseguir cinc premis, incloent millor pel·lícula i millor direcció. La pel·lícula també va triomfar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià en aconseguir la Coquilla d'Or a la millor pel·lícula. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya va seleccionar la pel·lícula per representar a Espanya en els Oscar en la categoria de Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, encara que no va aconseguir ser una de les cinc nominades.

Princesas (2005) va ser la seva quarta pel·lícula com a director i guionista i el seu debut com a productor després de crear la seva pròpia productora, «Reposado». La pel·lícula, que va ser vista per més d'un milió d'espectadors, va rebre tres premis Goya de l'Acadèmia espanyola de Cinema —a les seves dues actrius protagonistes i a la millor cançó original, composta per Manu Chao, així com el premi Ondas a l'esdeveniment cinematogràfic de l'any i el premi Protagonistas a la millor pel·lícula. Va participar també en la secció oficial del Festival de Cinema de Sundance.

Com a documentalista ha dirigit a Mèxic Caminantes (2001), premiat en els festivals de l'Havana, Los Angeles, Nova York i Alcalà de Henares, i el 2007 va formar part del documental Invisibles dirigint el capítol titulat Buenas noches, Ouma. Aquest documental va comptar també amb la participació d'altres directors com Mariano Barroso, Isabel Coixet, Wim Wenders i Javier Corcuera, i va ser guardonat amb el Goya al millor documental. En el camp dels documentals va escriure el 1997 el guió del documental La espalda del mundo i va col·laborar en la direcció d'Izbieglize el 1994.

La seva feina com a guionista no només s'ha centrat les seves pròpies pel·lícules, sinó que ha escrit guions com els de Fausto 5.0, Imsomnio i Corazón loco. Ha publicat també diversos relats i narracions breus, havent rebut per ells el Premi Antonio Machado en dues ocasions. Ha treballat també com a dibuixant i il·lustrador.

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]