Fernando Morán López

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFernando Morán López
Fernando Morán en la recepción al ministro de Asuntos Exteriores de Marruecos.jpg
(1983)
Nom original Fernando Morán
Escudo de Madrid.svg  Regidor de l'Ajuntament de Madrid 

13 juny 1999 - 22 desembre 2000

European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

10 juny 1987 - 13 juny 1999
Circumscripció: Espanya


 Representant permanent d'Espanya davant de les Nacions Unides 

1986 - 1987
Jaime de Piniés Rubio - Francisco Villar y Ortiz de Urbina
Escudo de España (mazonado).svg  Ministre d'Assumptes Exteriors 

2 desembre 1982 - 5 juliol 1985
José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo - Francisco Fernández Ordóñez
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 novembre 1982 - 23 abril 1986
Circumscripció: Jaén


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

15 juny 1977 - 28 octubre 1982
Circumscripció: Astúries
Dades biogràfiques
Naixement 25 de març de 1926 (92 anys)
Avilés
Nacionalitat Espanyola
Alma mater London School of Economics
Universitat Complutense de Madrid
Activitat professional
Ocupació Polític, diplomàtic i escriptor
Altres dades
Partit polític Partido Socialista Popular
Partit Socialista Obrer Espanyol
Fills
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Fernando Morán López (Avilés, Astúries 1926) és un diplomàtic, escriptor i polític espanyol militant del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va ser Ministre d'Afers Exteriors entre 1982 i 1985, durant el primer govern de Felipe González.

Biografia[modifica]

Va néixer el 25 de març de 1926 a la ciutat d'Avilés1. Va estudiar dret i ciències econòmiques a la Universitat de Madrid, ampliant posteriorment aquest estudis a França i el Regne Unit i ingressant a l'Escola Diplomàtica el 1952.

És oncle de la política Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo. Entre altres institucions a les quals pertany forma part del Club de Roma i l'Ateneo de Madrid.

Carrera diplomàtica[modifica]

Com a diplomàtic va estar destinat a les ciutats de Buenos Aires, Lisboa i Londres. Va ocupar a partir de 1968 diversos càrrecs al Ministeri d'Afers Exteriors i en quatre ocasions va ser membre de la Delegació espanyola a l'ONU fins que l'any 1973 va ser nomenat, amb Manuel Fraga Iribarne d'ambaixador a Londres, cònsol General en aquesta ciutat britànica.

Activitat política[modifica]

El 1954 es va unir de la mà d'Enrique Tierno Galván al Partido Socialista Popular, participant activament en les negociacions per a unir aquest partit al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

En les eleccions generals de 1977 va ser escollit senador, i formà part de la cambra alta espanyola durant la Legislatura Constituent i la I Legislatura. Posteriorment, en les eleccions de 1979 fou escollit diputat al Congrés per la província de Jaén. Amb anterioritat havia ocupat el càrrec de Conseller de l'ens preautonòmic del Principat d'Astúries.

Amb la victòria socialista a les eleccions generals espanyoles de 1982 el nou president Felipe González el nomenà Ministre d'Afers Exteriors, càrrec des del qual va finalitzar les negociacions amb la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que van permetre l'ingrés d'Espanya en aquest organisme internacional. El 5 de febrer de 1985 va obrir la reixa que impedia l'accés des d'Espanya a Gibraltar i va iniciar les converses amb els Estats Units d'Amèrica per tal disminuir la presència militar d'aquest país en les bases militar nord-americanes. Els seus dubtes, però, respecte a la política oficial sobre l'abast de la participació d'Espanya en el si de l'OTAN van motivar el relleu en el Ministeri.

El 6 de novembre de 1985 va ser nomenat ambaixador d'Espanya a les Nacions Unides. En les primeres eleccions al Parlament Europeu celebrades a Espanya el 10 de juny de 1987 va encapçalar la candidatura del PSOE, per la qual cosa fou escollit eurodiputat, repetint en la segona convocatòria en 1989 i en la tercera en 1994.

L'any 1999 es va presentar a l'alcadia de Madrid pel PSOE, aconseguint 20 regidors però sent derrotat pel candidat del Partit Popular José María Álvarez del Manzano.

Obra literària[modifica]

Al llarg de la seva vida ha escrit tot un seguit de llibres:

  • 1958: También se muere en el mar
  • 1961: El profeta
  • 1961: Nación y alineación en la literatura negro-africana
  • 1963: José Giménez, promotor de ideas
  • 1967: El nuevo Reino
  • 1971: Revolución y tradición en África negra
  • 1971: Novela y semidesarrollo
  • 1971: Explicación d'una limitación
  • 1982: La destrucción del lenguaje y otros ensayos
  • 1982: Una política exterior para España
  • 1990: España en su sitio

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
José Pedro Pérez Llorca
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

19821985
Succeït per:
Francisco Fernández Ordóñez