Fernando Pinto do Amaral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Pinto do Amaral
Biografia
Naixement12 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, crític literari Modifica el valor a Wikidata

Fernando José Branco Pinto do Amaral és un escriptor portuguès, nascut en Lisboa en 1960.[1]

Biografia[modifica]

Ha freqüentat la Facultat de Medicina de la Universitat de Lisboa durant 4 anys. És Llicenciat en Llengües i Literatures Modernes, té un doctorat en Literatura Portuguesa des de 1987 en la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa.[2] És fill del metge António Pinto do Amaral (1910 - 1977) i de la seva segona dona, Maria Eugénia Rodrigues Branco (Lisboa, 1927), actriu de la dècada de 1940 a Portugal i Espanya. Té una filla de l'escriptora portuguesa Inês Pedrosa.

Ha col·laborat el les revistes literàries LER, A Phala, Colóquio/Letras, Relâmpago i va fer crítica en els periòdics portuguesos Público i JL. Ha traduït Les Flors del Mal, de Baudelaire, (Premi del Pen Club), els Poemes Saturnians de Verlaine, una antologia de Gabriela Mistral i tota l'obra poètica de Jorge Luis Borges. Al febrer de 2008 ha rebut, a Madrid, el Premi Goya, en la categoria de Millor Cançó Original, pel seu Fado da Saudade, interpretat per Carlos do Carmo, a la pel·lícula Fados, de Carlos Saura.[3] Ha estat comissari del Pla Nacional de Lectura de Portugal des de 2009 i fins a 2017.[4]

Obra[modifica]

  • Acédia (1990, poesia)
  • A Escada de Jacob (1993, poesia)
  • Às Cegas (1997, poesia),
  • O Mosaico Fluido — Modernidade e Pós-Modernidade na Poesia Portuguesa Mais Recente (1991, Prémio de Ensaio do Pen Club)
  • Na Órbita de Saturno (1992, assaig)
  • Poesia Reunida (2000).
  • Pena Suspensa (2004, poesia)
  • A Aventura no Game Boy (infantil).
  • Área de Serviço e Outras Histórias de Amor (2006)
  • A Luz da Madrugada (poesia, 2007).
  • O Segredo de Leonardo Volpi (2009), novel·la
  • A Minha Primeira Sophia (2009, per nens)
  • Paliativos (poemari) 2012
  • Manual de Cardiología.2016

Referències[modifica]