Fernando Pulido Goncer

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Pulido Goncer
Biografia
Naixement3 de maig de 1912
Madrid
Mort15 de juny de 2005(2005-06-15) (als 93 anys)
Alcalá de Henares
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Regne d'Espanya
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Cavalleria
Rang militar General de brigada
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perSedició (Fets d'Alcalá, 1936)
Premis
(1968) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
(1971) Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild

Fernando Pulido Goncer (3 de maig de 1912, Madrid[1] - 15 de juny de 2005, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. Ascendí fins a general de brigada i fou director de l'Escola d'Aplicació de Cavalleria i Equitació de l'Exèrcit.

República[modifica]

Era l'únic fill de José Pulido López (1873-1970), coronel de Cavalleria i d'Eloísa Goncer Ramón, casats a Madrid el 1906. Es casà amb María Concepción Mac-Crohon y Jarava Acedo-Rico Muñoz de Aceval. Tengueren nou fills.[2] El 1929 entrà a l'Acadèmia General Militar. El juliol de 1933 fou ascendit a tinent. El 1936 estava destinat al regiment de Calatrava, núm. 2.[1]

Guerra Civil[modifica]

Quarter de Cavalleria del Príncep, dit de san Diego, a Alcalà de Henares, cap el 1912

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[3] Pulido participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) i en els enfrontaments contra les tropes republicanes desembarcades a Mallorca l'agost de 1936.[4] Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península, fou ascendit a capità i l'abril de 1937 fou destinat al 7è cos de l'exèrcit.[5]

Dictadura[modifica]

El 1945 havia ascendit a comandant i fou nomenat ajudant de camp del general de brigada d'Enginyers Joaquín Lahuerta, Director de l'Acadèmia d'Aplicació d'Enginyers i Transmissions de l'Exèrcit.[2] El 1954 fou nomenat professor de l'Escola d'Equitació.[6] El 1958 fou ascendit a tinent coronel.[7] El 1962 fou destinat a l'Agrupació Blindada Villaviciosa, núm. 14, a Alcalá de Henares. El 1965 estava destinat a l'Escola d'Aplicació de Cavalleria i Equitació de l'Exèrcit. El 1968 li concediren la Creu del Mèrit Militar de 2a classe amb distintiu blanc. El 1968 és ascendit a coronel i destinat a la Prefectura de l'Agrupació Logística núm. 2 a Sevilla. El 1969 passa a l'Escola d'Aplicació de Cavalleria.[2] El 1971 fou ascendit a general de brigada i nomenat subinspector de Cavalleria de les regions militars 2a, 3a i 9a,[8] i li concediren la Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild.[9] Entre 1972 i 1974 dirigí l'Escola d'Aplicació de Cavalleria i Equitació de l'Exèrcit.[10][11] El 1974 fou nomenat subdirector general de Protecció Civil[12] fins al 1978 que passà a la situació de reserva.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 256.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Pérez, G. «CONTANDO HISTORIAS ANTIGUAS... DE MILITARES: ESCUELA DE EQUITACIÓN MILITAR - DIRECTORES (y 20) FERNANDO PULIDO GONCER», 03-03-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  3. ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 7 setembre 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  4. ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. El desembarcament de Bayo a Mallorca : agost-setembre de 1936. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1987. ISBN 84-7202-835-6. 
  5. ↑ «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 207, 15-05-1937, pàg. 1441.
  6. ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 58, 11-03-1954, pàg. 824.
  7. ↑ «Ascensos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 8, 11-01-1958, pàg. 109.
  8. ↑ «Decreto 1094/1971, de 30 de abril, por el que se promueve al empleo de General de Brigada de Caballería al Coronel de dicha Arma don Fernando Pulido Goncer, nombrándole Subinspector de Caballería de las Regiones Militares Segunda, Tercera y Novena.». Boletín Oficial del Estado, 128, 29-05-1971, pàg. 8584.
  9. ↑ «Decreto 2317/1971, de 13 de septiembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo al General de Brigada de Caballería don Fernando Pulido Goncer.». Boletín Oficial del Estado, 232, 28-09-1971, pàg. 15689.
  10. ↑ «Decreto 121/1972, de 7 de enero, por el que se nombra Director de la Escuela de Aplicación de Caballería y Equitación del Ejército al General de Brigada de Caballería don Fernando Pulido Goncer.». Boletín Oficial del Estado, 26, 31-01-1972, pàg. 1746.
  11. ↑ «DECRETO 2069/1974, de 19 de junio, por el que se dispone que el General de Brigada de Caballería don Fernando Pulido Goncer pase a la situación de "En Servicios Especiales (destino de interés militar)"». Boletín Oficial del Estado, 173, 20-07-1974, pàg. 15132.
  12. ↑ «Decreto 1591/1974, de 24 de mayo, por el que se nombra Subdirector general de Protección Civil a don Fernando Pulido Goncer.». Boletín Oficial del Estado, 141, 13-06-1974, pàg. 12254.
  13. ↑ «Real Decreto 933/1978, de 3 de mayo, por el que se dispone que el General de Brigada de Caballería don Fernando Pulido Goncer pase a la situación de «Reserva»». Boletín Oficial del Estado, 107, 05-05-1978, pàg. 10602.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Pulido_Goncer&oldid=33253755»