Vés al contingut

Fernando Schwartz Girón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Schwartz Girón
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
  Ambaixador d'Espanya Espanya a Kuwait Kuwait
16 d'abril de 1977[1] – 24 de juliol de 1981
← Andrés Drake Alvear
  Ambaixador d'Espanya Espanya als Països Baixos Països Baixos
16 d'abril de 1985[2] – 24 de juliol de 1988
← Jorge del Pino y Moreno
Manuel María Sassot Cuñadas →
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, presentador de televisió, escriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades
20 desembre 2018manifest «Que no ens divideixin» Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Sandra Marone-Cinzano (1985–) Modifica el valor a Wikidata
PareJuan Schwartz Díaz-Flores Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Ambaixador d'Espanya als Països Baixos
Modifica el valor a Wikidata

Fernando Schwartz Girón (Ginebra, 15 de novembre de 1937) és un diplomàtic, presentador de televisió i escriptor espanyol. És fill de Juan Schwartz Díaz-Flores i germà de l'economista liberal Pedro Schwartz Girón.

Biografia

[modifica]
Fernando Schwartz —llavors ambaixador als Països Baixos— a Amsterdam el 7 de gener de 1986 celebrant la entrada d'Espanya i Portugal en la Comunitat Econòmica Europea.

Com diplomàtic i fill de diplomàtics va viure a diversos països durant 25 anys. Va ser ambaixador d'Espanya a Kuwait i als Països Baixos i portaveu del govern per a afers exteriors fins a retirar-se el 1988.

Va treballar més tard per al grup PRISA sent conseller editorial d'El País, portaveu del grup i director de comunicació. Ha estat professor d'Opinió a l'Escola de Periodisme El País-Universitat Autònoma de Madrid i copresentador, al costat de Máximo Pradera i Ana García-Siñeriz, del programa Lo + Plus de Canal + entre 1995 i 2004. En 2006 va presentar el programa Schwartz & Co en la televisió autonòmica balear, IB3. Resideix entre Madrid i Mallorca amb la seva família.[3]

Com a escriptor, el 1996 va guanyar el Premi Planeta, del que en fou finalista el 1982.[4] En 2006 també va guanyar el Premi Primavera de Novel·la.

Obres

[modifica]
  • La internacionalización de la guerra civil española, 1971
  • La conspiración del Golfo, 1982. Finalista del Premi Planeta
  • La venganza, 1988
  • La Reina de Serbia, 1993
  • El desencuentro, 1996. Premi Planeta
  • El engaño de Beth Loring, 2000
  • Educación y descanso. Las anécdotas de la diplomacia, 2000
  • Cambio dos de veinticinco por una de cincuenta, 2002
  • Vichy 1940, 2006 Premi Primavera de Novel·la
  • El cuenco de laca, 2008
  • El príncipe de los oasis, 2009
  • Viví años de tormenta, 2012
  • Héroes de días atrás, 2016
  • Que vaya Meneses 2019

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Schwartz Girón


Premis i fites
Precedit per:
Fernando González Delgado
La mirada del otro		 Premi Planeta
1996		 Succeït per:
Juan Manuel de Prada Blanco
La tempestad
Precedit per:
José Ovejero
Las vidas ajenas		 Premi Primavera de Novel·la
2006		 Succeït per:
Nativel Preciado
Camino de hierro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Schwartz_Girón&oldid=37790485»