Ferran Fabra i Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFerran Fabra i Puig
Germans Fabra i Puig-St.Andreu palomar.JPG
 Batlle municipal 


 Regidor 


diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 


senador al Senat espanyol  Senador al Senat espanyol 

Dades biogràfiques
Naixement 1866
Barcelona
Mort 1944 (77/78 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Enginyer, polític i emprenedor
Modifica dades a Wikidata
Placa al germans Fabra i Puig al barri de Sant Andreu de Palomar

Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític. Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista.

Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans.

A la mort del seu pare, els germans Ferran i Roman Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge.

Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República féu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en les que combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana.


Precedit per:
Antoni Martínez i Domingo
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1922 - 1923
Succeït per:
Josep Banqué i Feliu