Ferran Fabra i Puig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerran Fabra i Puig
Germans Fabra i Puig-St.Andreu palomar.JPG
Placa al germans Fabra i Puig al barri de Sant Andreu de Palomar
Biografia
Naixement 6 març 1866
Barcelona
Mort 1944 (77/78 anys)
Barcelona
Escut de Barcelona.svg  Alcalde de Barcelona 

1922 – 1923
← Antoni Martínez i DomingoJosep Banqué i Feliu →
 Regidor 


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

Activitat
Ocupació Enginyer, polític i emprenedor
Modifica les dades a Wikidata

Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític.[1] Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou elegit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista.

Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans.

A la mort del seu pare, els germans Ferran i Roman Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge.

Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República féu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en les que combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana.


Precedit per:
Antoni Martínez i Domingo
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1922 - 1923
Succeït per:
Josep Banqué i Feliu

Referències[modifica]

  1. «Ferran Fabra i Puig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.