Ferran Fabra i Puig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerran Fabra i Puig
Biografia
Naixement6 març 1866 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Greater Royal Coat of Arms of Spain (c.1883-1931) Version with Golden Fleece and Charles III Orders.svg Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Escut de Barcelona.svg Alcalde de Barcelona
1922 – 1923
← Antoni Martínez i DomingoJosep Banqué i Feliu →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
Regidor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer, polític, emprenedor i enginyer industrial Modifica el valor a Wikidata

Ferran Fabra i Puig (Barcelona, 6 de març de 1866[1] - 1944)[2] fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític.[3] Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou elegit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista.

Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans.

A la mort del seu pare, els germans Ferran i Roman Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge.

Des de 1912 fins almenys 1932 fou membre del consell d'administració de la Barcelona Traction, i representant els interessos de la qual va entrar a formar part del consell de la Companyia Barcelonina d'Electricitat el 12 d'abril de 1912 quan la Barcelona Traction l'adquirí.[4]

Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República féu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en les que combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana.


Precedit per:
Antoni Martínez i Domingo
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1922 - 1923
Succeït per:
Josep Banqué i Feliu

Referències[modifica]

  1. «Naixements.1866.Registre núm.1170.Foli 293.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-03-1866. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. «Esquela». La Vanguardia - Hemeroteca, 14-07-1944, pàg. 9.
  3. «Ferran Fabra i Puig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Capel, Horacio; Urteaga, Luís. «El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense”». A: Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés (pdf) (en castellà). Barcelona: Fecsa, 1994, pàgines 28 i 81 [Consulta: 23 juny 2020].