Ferran Fabra i Puig
Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític. Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista.
Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans.
A la mort del seu pare, els germans Ferran i Roman Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge.
Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República féu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en les que combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana.
| Precedit per: Antoni Martínez i Domingo |
Alcalde de Barcelona 1922 - 1923 |
Succeït per: Josep Banqué i Feliu |
