Ferran Gil i Moreno de Mora

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFerran Gil
Dades biogràfiques
Naixement Ferran Gil i Moreno de Mora
13 d'octubre de 1956 (1956-10-13) (61 anys)
Barcelona
Altres noms Buffalo Gil
Residència Ha viscut sempre a Vimbodí
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per • Únic català a participar al
Dakar en moto, cotxe i camió
• 11 participacions al Dakar
Activitat professional
Ocupació

Especialista, Pilot de proves i empresari:

Stunt driver, empresa d'especialistes del motor
XRaids, empresa d'aventura i assistència
Període en actiu 1975 -
Equips Montesa, SWM, Husqvarna, ARM, Suzuki, Yamaha, KTM
Palmarès als ISDE
Medalles d'Or Or 3
Med. de Bronze Bronze 1
Títols nacionals/estatals en Enduro
C. Espanya Sup. 1 (1987)
C. de Catalunya 2 (1983, 1987)
Palmarès en altres disciplines
Raids
C. Esp. Raids
Baja Aragón
1 (1994)
1 (1987)
Trav. de Almería 1 (1986)
Altres
• 1 Subcampionat als ISDE (Trofeu, 1985)
• Guanyador de la Copa
Suzuki Jimny (2000)
Darrera revisió: 20/10/2017
Premis i reconeixements

Lloc web stuntdriver.es
Modifica dades a Wikidata

Ferran Gil i Moreno de Mora, conegut al món del motociclisme com a Buffalo Gil (Barcelona, 13 d'octubre de 1956)[1] és un dels pilots catalans d'enduro i de raids amb un palmarès més extens. D'entre els seus nombrosos èxits en destaquen un Subcampionat mundial per equips als ISDE de La Cerdanya (1985), un Campionat d'Espanya d'enduro i un de Raids.

Gil ha participat onze vegades al Ral·li Dakar, havent estat l'únic català en fer-ho en motocicleta, cotxe i camió.

Resum biogràfic[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona en una família nombrosa (amb cinc germans), ha viscut sempre a Vimbodí, Conca de Barberà, on la seva família regentava una finca a Riudabella. Per tant, es va criar en un entorn rural envoltat de boscos i natura. A deu anys, el seu pare li va regalar un PTV (una mena de Biscúter fabricat a Manresa, amb motor de dos temps de 250 cc i tres velocitats) amb el qual s'inicià en la conducció de vehicles per camins forestals, tot aprenent les tècniques del derrapatge, el control en situacions complicades, els salts, etc.

Poc de temps després, a onze o dotze anys, va presenciar els "Dos Dies Internacionals" de l'Espluga de Francolí, històrica prova puntuable per al Campionat d'Europa d'enduro, aleshores anomenat Tot Terreny, despertant-se-li la dèria de dedicar-se a aquest esport.

Inicis en motocicleta[modifica | modifica el codi]

La seva primera motocicleta fou una Montesa Cota 247 compartida amb son germà, però el trial no l'omplia i es dedicava a córrer pels camins amb aquella moto poc adequada per a això, fins que a 15 anys comprà, amb gran esforç, una antiga OSSA quatre velocitats amb què organitzava tota mena de competicions amb els seus germans, tots ells motoritzats (els bessons tenien sengles Bultaco Lobito, en Pau la Cota i en Pere una OSSA Enduro).[2]

El 19 de març de 1975, a 18 anys i amb el carnet de conduir acabat de treure, debutà en competició oficial als Dos Dies del Segre, acabant-hi tercer en júnior i essent un dels 9 únics participants que acabaran la prova dels 40 que la començaren.

1985, pilot professional[modifica | modifica el codi]

De mica en mica es va anar centrant en el món de la competició, malgrat que en coincidir amb la crisi de la indústria motociclista catalana havia d'anar canviant de marca a mesura que les fàbriques tancaven. La seva implicació el féu deixar els estudis i tot el que guanyava treballant ho invertia en la seva carrera esportiva, fins que el 1985 abandonà la feina per tal de dedicar-se al cent per cent al motociclisme. Després d'alguns anys difícils, acumulà dos Subcampionats d'Espanya d'Enduro i nombroses participacions en el Campionat d'Europa i als Sis Dies, fins que el 1987 guanyà el seu Campionat d'Espanya.

1988, debut al Dakar[modifica | modifica el codi]

En aquell moment Carles Mas, antic company seu a l'equip oficial de Montesa, el contractà com a "motxiller" en el seu acabat de crear Team Camper per al Ral·li París-Dakar de 1988. Tot i passar-hi moltes penalitats acabà en onzena posició, excel·lent per a un debutant.

L'etapa a l'equip Camper durà tres anys, després dels quals deixà el Dakar per manca de patrocini i se centrà en els raids estatals durant cinc anys, aconseguint-hi diversos subcampionats i, finalment, el campionat de 1994 amb una KTM.

El 1995 tornà al Dakar patrocinat per Autoescola UNI, encara que amb pocs mitjans, sense mecànic i amb una moto poc fiable. Tot i lesionar-se els lligaments d'un genoll a la tercera etapa, hi acabà en desena posició final.

1998, copilot d'automòbil[modifica | modifica el codi]

Amb UNI competí dos anys més, fins que Miguel Prieto el fitxà com a copilot del seu Mitsubishi, estrenant-se així al Dakar de 1988 sobre quatre rodes. L'any següent Carlos Sotelo el contactà per secundar-lo a l'equip d'Antena 3.

El 2000 va participar en el Dakar pilotant un camió Mercedes 8X8 del Team Epsilon, formant part de l'estructura de suport a Salvador Servià, esdevenint així el primer català a córrer el Dakar en moto, cotxe i camió.

Darrers temps[modifica | modifica el codi]

Finalment, després de 25 anys de pilotar motocicletes, decidí fer un tomb a la seva carrera passant-se als cotxes definitivament. Arriscant els seus estalvis es comprà un Suzuki i el 2000 va córrer l'acabada d'estrenar Copa Jimny, aconseguint guanyar-la.

El 2002 fou seleccionat com a pilot per a l'equip Movistar-Repsol, que pretenia portar un SEAT Córdoba fins a les platges de Dakar. Al seu primer any com a pilot d'automòbil en el Ral·li, guanyà la primera etapa (encapçalant així la classificació general), i repetí triomf a la tercera.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Gràcies a la seva vasta experiència en competició, Gil ha desenvolupat tota mena de feines relacionades amb el món del motor, entre les quals:[3]

  • Seleccionador estatal d'enduro els anys 1996 i 1997

Actualment dirigeix l'empresa XRaids, dedicada a l'organització de viatges d'aventura i assistència en competició, a més de col·laborar en diversos mitjans com a pilot de proves i oferir els seus serveis com a especialista del motor.[1]

Palmarès en Enduro [4][modifica | modifica el codi]

Any Campionat d'Europa ISDE C. d'Espanya Altres
Posició Med. Or Med. Argent Posició Victòries
1975 - - - - 2n Júnior (debut)
1976 - - - - 11è Sènior
1977 - - - 1a participació (CZ)
1978 1 (ESP) 1 (FRA)
1979 11è 2 (ITA i ESP) -
1980 - - 2n TT de Sant Llorenç de Morunys
1981 2 (GER i ESP) - Or (ITA) 3r 2 Dies TT de Manresa
1982 - - Enduro de La Selva
Enduro Ciutat de Valls
Enduro de Navarcles
1983 - - Enduro de La Selva
Enduro de Ponts
Campió de Catalunya
1984 - - Bronze (NL) 4t Enduro de Sant Martí de Tous
Enduro de La Morcuera
1985 - 1 (ITA) 2n per equips
Or (CAT)
2n
1986 11è 4 (GB, FIN, GER i ESP) - Or (ITA)
1987 1 (CAT) - 1r Campió de Catalunya
1988 - -  ?
1989 - - 2n
Total títols 0 1 2

Palmarès en Raids [4][modifica | modifica el codi]

Palmarès en Motocicleta[modifica | modifica el codi]

Any Ral·li Dakar Campionat d'Espanya Altres
1985 - 8è Scratch en la Baja Montes Blancos
1986 - 1r en 250 cc i 5è scratch a la Baja Montes Blancos
Vencedor absolut a la Travesía de Almería
1987 - 3r Vencedor Scratch a la Baja Aragón
1988 11è
(debut a la prova)
1990 10è
1991  ? 2n
1992 - 2n
1993 - 2n 1r en 250cc i 4t scratch a la Baja Aragón
1994 - 1r
1995 10è 4t Scratch Ral·li de Tunísia
1997 12è
Total títols 0 1

Palmarès en Automòbil i Camió[modifica | modifica el codi]

Any Ral·li Dakar Altres
1998
2000 Participació en Camió T-5 1r Copa Suzuki Jimny
2002 Guanyador de 2 etapes (SEAT)
2003 19è (Mercedes)
Total títols 0 1

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Precision Drivers: Fernando Gil» (en castellà). espromot.tv. [Consulta: 29 setembre 2010].
  2. el4x4.com.
  3. «Currículum» (en castellà). stuntdriver.es. [Consulta: 29 setembre 2010].
  4. 4,0 4,1 «Palmares deportivo de Fernando Buffalo Gil» (en castellà). el4x4.com. [Consulta: 29 setembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]