Ferran I de Lleó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1016 (Gregorià)  Navarra | ||
| Mort | 27 desembre 1065 (48/49 anys) Lleó | ||
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó | ||
 Rei de Lleó (Iure uxoris) | |||
| 1037 – 1065 Juntament amb: Sança I de Lleó | |||
| Comte de Castella | |||
| 1029 – 1065 – Supressió del càrrec → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, rei, governant | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | batalla d'Atapuerca Batalla de Tamarón | ||
| Altres | |||
| Títol | Consort reial de Lleó Comte de Castella | ||
| Família | Dinastia Ximena | ||
| Cònjuge | Sança I de Lleó (1033 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Urraca de Castella, Sanç II de Castella, Elvira de Toro, Alfons VI de Lleó, Garcia I de Galícia | ||
| Pares | Sanç Garcés III de Pamplona i Múnia I de Castella | ||
| Germans | Garcia Sanxes III de Pamplona Ramir I d'Aragó Gonçal I de Ribagorça Ximena Sanxes | ||
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Família
[modifica]Era fill de Sanç III el Major, rei de Navarra, d'Aragó i regent del Comtat de Castella, i de la seva muller Múnia I, comtessa de Castella. El 1033 es va casar amb Sança de Lleó, filla d'Alfons V de Lleó i hereva del Regne de Lleó a la mort del seu pare. Amb aquest matrimoni s'uniren els dos regnes. El matrimoni tingué cinc fills, i entre els mascles repartí el seu vast regne.
- l'infant Sanç II de Castella (v 1037-1072), rei de Castella i rei de Lleó
- l'infant Alfons VI de Lleó (v 1040-1109), rei de Lleó i rei de Castella
- l'infant Garcia I de Galícia (1042-1090), rei de Galícia
- la infanta Urraca de Castella (v 1033-1101),[1] religiosa
- la infanta Elvira de Castella (v 1039-1101),[2] religiosa
Política expansiva
[modifica]Del seu pare va heretar el comtat de Castella, mentre el seu germà Ramir va heretar el comtat d'Aragó, convertit també en regne, i el seu altre germà Garcia Sanxes va heretar el regne de Navarra.
El mateix febrer de 1035, just a la mort del seu pare, va heretar el comtat de Castella. Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.[3] Va conquerir territoris en poder d'altres regnes, situant Castella en un lloc de predomini peninsular durant diversos anys. Va rebre de Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, emir de Batalyaws, una paria anual de cinc mil dinars des de 1057,[4] i també dels emirats de Saraqusta i Ixbíliya.[5]
Va expandir-se per Portugal i va conquerir la ciutat de Coïmbra als musulmans el 1064. Després de la batalla de Graus, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[6] i el 1064, ja sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, tot i que fou aviat recuperat,[7] i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balànsiya i aixecat el setge, vencent a l'emirat de Balànsiya a la batalla de Paterna durant la retirada.[8] Després de la batalla els cristians reprengueren el setge però el rei emmalaltí i es retirà a Lleó, morint el 27 de desembre.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Urraca de Castella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 desembre 2021].
- ↑ «Elvira Fernández | Real Academia de la Historia». [Consulta: 12 desembre 2021].
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Rialp, 1975, p.446. ISBN 8432118826 [Consulta: 2 setembre 2012].
- ↑ García Fitz, Francisco. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998, p. 88. ISBN 8447204219.
- ↑ García Fitz, Francisco. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998, p. 101. ISBN 8447204219.
- ↑ Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.
- ↑ Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787.
- ↑ 8,0 8,1 Coscollá Sánchez, Vicente. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, 2003, p.33. ISBN 8487398758.
| Precedit per: Sanç III de Navarra |
 Comte de Castella 1035-1065 |
Succeït per: Sanç II |
| Precedit per: — |
Rei de Galícia 1035-1065 |
Succeït per: Garcia I |
| Precedit per: Beremund III |
Rei de Lleó amb Sança I 1037-1065 |
Succeït per: Alfons VI |
