Ferran Sunyer i Balaguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferran Sunyer i Balaguer

Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 – Barcelona, 27 de desembre de 1967) va ser un matemàtic autodidacta que va treballar a Catalunya des del final de la dècada dels anys trenta fins que va morir. La seva contribució a les ciències exactes fou molt important i els seus treballs van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles —que el van guardonar en diverses ocasions— i de la comunitat matemàtica internacional.

Ferran Sunyer va néixer amb una severa atròfia del sistema nerviós que li va impedir d'assistir a escola i l'obligà a tota mena d'ajuda per desenvolupar les activitats més bàsiques i sempre va haver de desplaçar-se en cadira de rodes. Aquesta severa discapacitat física el va obligar a dependre de la seva mare, Àngela Balaguer, ja que son pare va morir quan ell tenia dos anys. Posteriorment les seves cosines Maria i Maria dels Àngels Carbona en van tenir cura fins que morí. Visqué entre Barcelona i Vilajoan (al municipi de Garrigàs, Alt Empordà).

De formació autodidacta, Ferran Sunyer[1] es va iniciar en les matemàtiques i la física a partir dels llibres de son cosí Ferran Carbona, estudiant d'enginyeria química. Féu les primeres recerques matemàtiques a finals de la dècada de 1930, amb notes en els Comptes Rendus de l'Académie des Sciences de París, avalades per Jacques Hadamard, aleshores un dels matemàtics mundialment més reconeguts. Després de la segona guerra mundial, entrà en contacte amb matemàtics tan importants en investigació com Szolem Mandelbrojt, Jean-Pierre Kahane, Waclaw Sierpinski, Yves Meyer, Paul Malliavin, Henri Mascart i Angus John MacIntyre, entre d'altres.[2]

Ferran Sunyer publicà més de 30 articles d'investigació[3] en revistes espanyoles, franceses i nord-americanes, principalment. Fou guardonat amb diversos premis de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, entre els quals el Premio Francisco Franco de las Ciencias de 1955. A partir de 1957, malgrat les limitacions físiques, assistí com a convidat en diversos congressos internacionals.

La discapacitat li limitava molt les possibilitats professionals. Però, tanmateix, fou col·laborador i posteriorment investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i durant anys treballà amb un contracte de l'Office of Naval Research (ONR) del Ministeri de Marina dels Estats Units. En una època de grans restriccions i d'aïllament a Espanya, Ferran Sunyer va ser indubtablement un dels matemàtics més reconeguts a l'estranger.[4]

Ferran Sunyer és un exemple de superació i de lluita enfront de les més grans adversitats i d'intel·ligència posada al servei de la ciència i de la comunitat científica internacional. I la seva família -que no va escatimar esforços perquè ell pogués exercir la investigació- ho és de valors com la solidaritat familiar: com que mai va poder escriure, tots els articles de matemàtiques, amb un llenguatge molt específic i fórmules complicades, els dictà a sa mare o a les seves cosines, que es van encarregar de traslladar-los al paper.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romaní, D.. «Ferran Sunyer. El Hawking català». Ara. Secció Ara Ciència (p. 32) [També disponible a: http://www.ara.cat/ara_premium/ara_tu/Ferran-Sunyer-Hawking-catala_0_613738648.html].
  2. Se n'ha digitalitzat la correspondència i és accessible a <http://ddd.uab.cat/collection/fsunyer>
  3. Malet, A.: Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) and Spanish Mathematics After the Civil War, The Mathematical Intelligencer, 20, 2 (1998), 23-30.
  4. Ferran Sunyer, un empordanès a la matemàtica del segle XX. Revista de Girona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]