Ferrihidrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferrihidrita
Gnome-dev-camera.svg
Falta una foto d'aquest mineral!
Podeu contribuir afegint-hi una foto per il·lustrar l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí.
Classificació
Categoria Mineral
Nickel-Strunz 04.FE.35
Dana 04.03.02.02
Propietats
Color marró fosc, marró groguenc
X-ray diffraction patterns for six-line and two-line ferrihydrite.
Patrons de difracció amb raigs X de ferridita de sis línies (dalt) i de dues liníes (sota). Cu Kα radiació.
 Structure model for ferrihydrite.
Estructura de la ferridita segons Drits et al.. (1993). A dalt és la f-fase dominant.

La Ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[1][2] i probablement un constituent en materials extraterrestres.[3] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.[4] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.[5][6]

Estructura[modifica | modifica el codi]

La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.[7] Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.[8]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrihidrita pertany a "04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles" juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Porositat i potencial absorbent[modifica | modifica el codi]

Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.[9] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.[10][11][12][13] Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.[14][15][16][17][18][19] La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.[20]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. L. Jambor, J.E. Dutrizac, Chemical Reviews, 98, 22549-2585 (1998)
  2. R. M. Cornell R.M., U. Schwertammn, The iron oxides: structure, properties, reactions, occurrences and uses", Wiley–VCH, Weinheim, Germany (2003)
  3. M. Maurette, Origins of Life and Evolution of the Biosphere, 28, 385-412 (1998)
  4. D. Fortin, S. Langley, Earth-Science Reviews, 72, 1-19 (2005)
  5. N. D. Chasteen, P. M. Harrison, Journal of Structural Biology, 126, 182-194 (1999)
  6. A. Lewin, G. R. Moore, N. E. Le Brun, Dalton Transactions, 22, 3597-3610 (2005)
  7. V. A. Drits, B. A. Sakharov, A. L. Salyn, et al. Clay Minerals, 28, 185-208 (1993)
  8. D. G. Rancourt, J. F. Meunier, American Mineralogist, 93, 1412-1417 (2008)
  9. T. Hiemstra, W. H. Van Riemsdijk, Geochimica et Cosmochimica Acta, 73, 4423-4436 (2009)
  10. A. L. Foster, G. E. Brown, T. N. Tingle, et al. American Mineralogist, 83, 553-568, (1998)
  11. A. H. Welch, D. B. Westjohn, D. R. Helsel, et al. Ground Water, 38, 589-604 (2000)
  12. M. F. Hochella, T. Kasama, A. Putnis, et al. American Mineralogist, 90, 718-724 (2005)
  13. D. Postma, F. Larsen, N. T. M. Hue, et al. Geochimica et Cosmochimica Acta, 71, 5054-5071 (2007)
  14. http://www.water.city.hiroshima.jp/english/methods.html
  15. P. A. Riveros J. E. Dutrizac, P. Spencer, Canadian Metallurgical Quarterly, 40, 395-420 (2001)
  16. O. X. Leupin S. J. Hug, Water Research, 39, 1729-1740 (2005)
  17. S. Jessen, F. Larsen, C. B. Koch, et al. Environmental Science & Technology, 39, 8045-8051 (2005)
  18. A. Manceau, M. Lanson, N. Geoffroy, Geochimica et Cosmochimic Acta, 71, 95-128 (2007)
  19. D. Paktunc, J. Dutrizac, V. Gertsman, Geochimica et Cosmochimica Acta, 72, 2649-2672
  20. N. A. Hodge, C. J. Kiely, R. Whyman, et al. Catalysis Today, 72, 133-144 (2002)