Ferrocarril Amur-Iakutsk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula línia ferrocarril Línia Amur-Iakutsk
Mapa de les principals línies ferroviàries russes
Principals línies fèrries russes: En vermell la transsiberiana, en verd la línia Baikal-Amur i en taronja la línia Amur-Iakutsk
Dades generals
Localització Rússia Rússia: Província de l'Amur i República de Sakhà (Iacútia).
Terminals Bamovskaia i Skovorodinó, província de l'Amur
Tommot (Sakhà)
Nijni Bestiakh (Sakhà)
Característiques tècniques
Longitud de la línia 1213 km
Ample de via 1520 mm (ample rus)
Electrificació no
Modifica les dades a Wikidata

La línia Amur-Iakutsk (en rus: Аму́ро-Якутская магистра́ль, Amuro-Iakutskaia maguistral) és una línia de ferrocarril parcialment completada de l'Extrem Orient de Rússia. Permet la connexió ferroviària de les importants línies transsiberiana i Baikal-Amur amb Iacútia (la República de Sakhà).

Recorregut[modifica]

Línia Amur-Iakutsk
Línia transsiberiana vers Vladivostok
0 km Skovorodinó
Riu Gran Never
28 Goreli
     Línia transsiberiana vers Moscou
  49 Xturm
Riu Mali Oldoi
79 Murtiguit
96 Purikan
112 Anóssovski
124 Silip
Riu Uixumun
142 Zabolotni
Riu Tinda
163 Bélenki
Riu Tinda
190 Seti
Línia Baikal-Amur vers Taixet
 209 Tinda
Riu Tinda
220 Xakhtaum
Riu Guiliüi
236 Bestújevo
     Línia Baikal-Amur vers Komsomolsk
Riu Guiliüi
256 Guiliüi
281 Mogot
Riu Mogot
301 Ríkhard Zorgue
317 Iakutski
 315 Frontera Amur-Sakhà
330 Nagorni-Iakútskaia
Riu Timpton
350 Aiam
350 Túnel de Nagorni (ca. 1300 m)
372 Zolotinka
Riu Iengra
389 Okurdan
Riu Gorbil·lakh
414 Obortxo
430 Berkakit
 439 Nériungri-passatgers
448 Nériungri-mercaderies
Riu Txúlman
Riu Txúlman
459 Denissovski
Riu Txúlman
Riu Txúlman
470 Txúlman
Riu Txúlman
484 Txulbass
495 Tenisti
525 Khatimi
Riu Khatima
544 Ogonier
588 Taiojni
Riu Bolxoi Nimnir
648 Bolxoi Nimnir
693 Seligdar
709 Kossarevski (Lebedini)
 726 Aldan
756 Kuranakh (Nijni Kuranakh)
Riu Iakokit
 799 Tommot Final del servei de passatgers
Riu Aldan
860 Bolotni
910 Amgà (Vérkhniaia Amgà)
Riu Amgà
Riu Kirbikan
963 Karbikan
Riu Ulú
993 Ulú
1013 Kiurgueliakh
1092 Khanierdakh
Riu Mundurutxu
1116 Olen
Riu Liútengue
1130 Liútenka
1167 Kerdiom
Riu Liútengue
Riu Menda
1184 Menda
1202 Rassoloda
Riu Tammà
1166 Pravaia Lena
     Riu Lena
Tabagà
Kiurdiugueliakh
Txabida
Iakutsk-mercaderies
Iakutsk-passatgers
     Port fluvial
Riu Milà
1226 Khaptagai
1239 Nijni Bestiakh Final del tram construït
     Expansió projectada
Txuraptxà
Meguino-Aldan
Frontera Sakhà-Magadan
Susuman
Orotukan
Atkà
Palatka
Sókol
Magadan

El primer tram de la línia es coneix com a petita BAM perquè connecta les estacions del transsiberià (prop de Skovorodinó) amb les de la línia BAM a Tinda. Des d'allà la línia segueix cap al nord. Hi ha servei de passatgers directe fins a Nériungri i, amb els transbordaments necessaris, fins a Tommot, que queda uns 450 km al sud de la terminal planejada a Iakutsk.

A 2011 la construcció de la línia va arribar a l'assentament de Nijni Bestiakh, just davant de Iakutsk a la riba oposada del riu Lena. Estan en estudi diverses opcions per a construir un pont que porti a Iakutsk malgrat la dificultat de fer-ho sobre un riu de més de dos quilòmetres d'amplada amb inundacions i glaciacions estacionals.

En el futur es planteja a llarg termini estendre la línia des de Nijni Bestiakh fins a Magadan i fins i tot s'ha esmentat la possibilitat de fer-la arribar a la península de Txukotka com a aproximació d'una connexió ferroviària a través de l'estret de Bering.

Característiques[modifica]

Pont sobre el Riu Aldan a Tommot

La línia és de via única llevat d'un petit tram a doble via entre Tinda i Bestújevo, que és la part de la línia compartida amb la Línia Baikal-Amur. No hi ha cap tram electrificat.

La seu operativa de la línia i les oficines de Ferrocarrils de Iacútia es troben a Aldan.

La construcció, operació i manteniment de la línia es veuen dificultats per la dura climatologia del territori. A la complicació de construir sobre permagel en un terreny de per si complicat se li sumen les extremes variacions de temperatura, que poden passar de -50°C a l'hivern fins a més de 30°C a l'estiu.

En el seu trajecte a través de la província de l'Amur i del sud de Iacútia hi ha nombrosos ponts per a travessar diferents rius. Entre els més destacats estan el del riu Aldan a Tommot, el del riu Amgà a Vérkhniaia Amgà i també els de l'Iengrà i Txúlman. Tanmateix, el futur pont sobre el riu Lena, prop de Iakutsk, seria molt més gran que qualsevol d'aquests. El túnel més destacat és el de Nagorni, de 1.300 metres sota la serralada Stanovoi.

Història[modifica]

Material de construcció pel tram Tinda-Berkakit l'any 1976.

La construcció de la línia va començar la dècada del 1930, amb el tram entre Bamovskaia i Tinda (llavors anomenada Tindinski), com a part de la construcció planificada de Línia Baikal–Amur o BAM, és per això que actualment aquest tram es coneix com a «petita BAM». Aquesta secció va començar a operar l'any 1935, però va ser desmuntada el 1940 i 1941 quan la Segona Guerra Mundial va fer cancel·lar el projecte de la BAM per reutilitzar els raïls en altres projectes més propers al front.

La reconstrucció de la petita BAM va començar el 5 d'abril del 1972, dos anys abans que el govern de la Unió Soviètica anunciés la recuperació del projecte de la BAM el 1974. El novembre del 1976 van començar els trajectes provisionals en aquest tram, i l'octubre de 1977 ja tot el servei. Alhora es va seguir estenent la línia cap al nord, i la secció Tinda-Berkakit va obrir definitivament a l'octubre de 1979, secció que seguidament es va estendre fins a Nériungri.

A partir de 1989 van recomençar els treballs de construcció des de Nériungri cap a Txúlman. El tràfic ferroviari es va anar estenent gradualment fins a Txúlman, Aldan i finalment Tommot, primer pel tràfic de mercaderies i construcció, i finalment el servei de passatger. La secció completa fins a Tommot es va declarar oberta el 24 d'agost de 2004. Des de llavors hi ha servei diari de passatgers entre Nériungri i Tommot, que recorre els 368 quilometres de distància en 8 hores.

El pont de 400 metres sobre el riu Aldan a Tommot, es va completar a la dècada del 1990, per bé que durant un temps no va rebre cap ús. Problemes financers van fer aturar el projecte de construcció quan tot just s'estaven fent una seixantena de quilòmetres.

El 2005 es va reprendre el treball de construcció. El 2007 el tràfic per a la construcció ja arribava a Karbikan i el de mercaderies fins Amgà, que és el seu límit actual (a 2016). A principis de 2009 la construcció va arribar a Kerdiom, a la riba del riu Lena.[1] El primer tren va arribar a Kerdiom el 25 de setembre del 2010.[2] La línia fins a Nijni Bestiakh es va completar oficialment el 15 de novembre del 2011, i les autoritats van anunciar que el pont per arribar a Iakutsk es construiria en un futur proper.[3]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarril Amur-Iakutsk Modifica l'enllaç a Wikidata