Ferrocarril Baikal-Amur

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Línia Baikal-Amur
Mapa de les principals línies ferroviàries russes
Principals línies fèrries russes: En vermell la transsiberiana, en verd la línia Baikal-Amur, en taronja la línia Amur-Iakutsk.
Dades generals
Localització Rússia Rússia: Irkutsk, Buriàtia, Transbaikal, Sakhà, Amur i Khabàrovsk.
Terminals Taixet, província d'Irkutsk
Komsomolsk de l'Amur, territori de Khabàrovsk
Sovétskaia Gàvan, territori de Khabàrovsk
Operació
Obertura 1991
Característiques tècniques
Longitud de la línia 4324 km
Ample de via 1520 mm (ample rus)
Electrificació només de Taixet a Taksimo
Modifica dades a Wikidata

La línia Baikal-Amur (en rus: Байка́ло-Аму́рская магистра́ль БАМ, Baikalo-Amúrskaia maguistral, BAM) és una línia de ferrocarril de Rússia. Amb una longitud de 4324 km, travessa la Sibèria i l'Extrem Orient Rus. Transcorre paral·lela a la línia transsiberiana però entre sis-cents i vuit-cents quilometres més al nord.

La línia Baikal-Amur es va construir com a alternativa estratègica al ferrocarril transsiberià, especialment al voltant de les vulnerables seccions que aquesta línia té a la vora de la frontera xinesa. Es va construir amb materials especialment resistents, perquè en gran part està fonamentada sobre el permagel. A causa de les extremes condicions del terreny, clima, llargada i cost, el líder soviètic Leonid Bréjnev va descriure-la com «el projecte de construcció del segle».[1]

Ruta[modifica | modifica el codi]

Línia Baikal-Amur
      Línia transsiberiana vers Moscou
0 km Taixet
      Línia transsiberiana
10 Akulxet
30 Kostomarovo
48 Toporok
57 Nevelskaia
97 Partxum
117 Novotxunka
124 Riu Txuna
129 Sosnovie Rodniki (Oktiàbrski)
142 Txuna (Txunski)
154 Izikan
167 Targuiz
177 Txukxa
191 Keixevo (Sosnovka)
210 Tareia
226 Ognevka
246 Turma
259 Balaga
269 Víkhorevka
284 Morgudon
  293 Anziobi (Bratsk)
Bagulnaya
Bratsk (centre)
Novobratsk
Teplovaia
  304 Galatxinski
310 Bratskoie More
326 Padunskie Porogui
328 Energuétik
329 Riu Angarà (represa de Bratsk)
339 Guidrostroitel
369 Ziaba
378 Paixenni
403 Kejemskaia
416 Mamir
436 Retxuixka
461 Vidim
480 Sokhati
502 Txórnaia
523 Selezniovo
533 Riu Ilim
535 Sredneilimskaia
550 Túnel de Korxunovski (1100 m)
552 Korxunikha-Angarskaia (Jeleznogorsk-Ilimski)
573 Khrebtóvaia
(19) Natxalni
(42) Balarikhta
(70) Iguirma
Riu Angarà (embassament d'Ust-Ilimsk)
(94) Rudnogorsk
Pogruzotxnaia
Pestxànaia
(140) Tuixama
Riu Angarà (embassament d'Ust-Ilimsk)
(160) Tubinski
 (183) Diabazovi
 (215) Ust-Ilimsk
589 Kàrstovaia
611 Semigorsk
620 Merzlotnaia
646 Kaimónovo
652 Riu Kutà
661 Rutxei
672 Iantal
685 Kutà
713 Ust-Kut
  720 Lena (Ust-Kut)
730 Iakurim
734 Lena-Vostótxnaia
737 Riu Lena
739 Predlenski
759 Txudnitxni
784 Zviozdni
805 Irdikan
823 Nia
836 Takovka
853 Nebel
867 Marikta
876 Bireia
889 Kirengà (Maguistralni)
908 Okunaiski
915 Riu Kírenga
930 Ulkan
948 Umbel·la
960 Kalakatxan
982 Kunerma
1007 Túnel de Davan (6686 m)
1010 Frontera Irkutsk-Buriàtia
 1014
1014 Dabaan
1028 Goudjekit
1043 Tia
 1063 Severobaikalsk
1067 4 túnels (total ca. 4500 m)
1083 Molokon
1090 Nijneangarsk
1105 Kholódnaia
1127 Kitxera
1142 Dzelinda
1164 Kiron
1182 Angoia
1210 Ognei/Agnei
1228 Anamakit
1235 Riu Angarà Superior
1242 Novi Uoian
1249 Bakani
1277 Iantxui
1296 Txuró
1315 Kiukhelbékerskaia (Iantxukan)
1330 Kovokta
1344 Angarakan
 1354 Túnel de Severomuisk (15.343 m)
Osipnoi
Pereval (coll de Severomuisk)
Goriatxi Kliutx
1370 Okusikan
 1374 Kasankan (Severomuisk)
1385 Severomuisk
1397 Arkum
1414 Ulguí
1432 Muiakan
1439 Sxebiónotxni zavod
1447 Ulan-Makit
1469 Taksimo
 1469 Fi del tram electrificat
1492 Lódia
1508 Aku
1533 Xíveri
 1535 Riu Vitim: Frontera Buriàtia-Transbaikal
1543 Koira
1561 Kuanda
1572 Kuandinski
1584 Taku
1602 Balbukhta
1617 Siulban
1637 Naledni
1645 Túnel de Kodar (1981 m)
1650 Kodar
1668 Leprindó
1679 Sal·likit
1699 Sakukan
1713 Riu Txara
1719 Nóvaia Txara
1740 Kemen
1757 Ikabià
1774 Senatorski
1787 Ikabiekan
1810 Mururin
 1835 Frontera Transbaikal-Sakhà
1836 Olongdo
1864 Khani des d'aquí Ferrocarrils de l'Extrem Orient
 1866 Frontera Sakhà-Amur
1918 Oliokma
1961 Imangrakan
1992 Tas-Iuriakh
1994 Riu Oliokma
2013 Iuktalí
2033 Taluma
2050 Riu Niukja
2058 Diugabul
2086 Unkur
2121 Txiltxi
2144 Marikta
2171 Loptxa
2186 Elgakan
2216 Larba
2241 Lumbir
2268 Khorogotxí
2290 Kutikan
2309 Kuvikta
2335 Kurian
Línia Amur-Iakutsk vers Skovorodinó (179 km)
 2348 Tinda
2369 Xakhtaum
2365 Riu Guiliüi
2375 Bestújevo
 2380 Línia Amur-Iakutsk
2393 Djelingra
2409 Riu Guiliüi (2 ponts)
2418 Amut (Oziorni)
2436 Marevaia
2459 Zmeika
2472 Kuduli
2480 Ulukitkan
2494 Unakha
2511 Dipkun
2527 Dioss
2561 Utxuguei
2577 Tutaül
2593 Klépikovo
2612 Pervoprokhodtsi
2627 I. Guenerala Milkó
2644 Mulmuga
2660 Mulmugakan
Elga (ca. 300 km)
2678 Ulak
2687 Riu Zeia (embassament Zeia)
2690 Verkhnezeisk
2706 Apetenok
2734 Ijak
2757 Ulianovski Stroítel
2779 Ogoron
2803 Moldavski
2833 Miroixnitxenko
2846 Tungalà
2865 Kamnega
2894 Dugdà
2919 Nora
2940 Meun
2957 Drogoixevsk
2983 Skalisti
3000 Txervinka
3012 Riu Selemdjà
 3017 Fevralsk
3035 Zvonkoie
3060 Démtxenko
3082 Issakan
3101 Issa
3129 Mustakh
3149 Ulma
 3155 Frontera Amur-Khabàrovsk
3162 Etirken
3179 Amgan
3195 Xugara
3211 Tuiun
3233 Stlanik
3247 Àlonka
3263 Kitxiranki
3275 Txebangda
3289 Bureïnsk
3292 Riu Bureià
Línia transsiberiana
(0) Isvestkovi
(17) Brussit
(30) Kuldur
(51) Perevalni
(57) Iaurin
(79) Talandja
(98) Zimóvie
(122) Ekhilkan
(134) Tarakelok
(156) Alanap
(169) Tirma
(202) Moixka
(209) Sogda
(224) Uixman
(241) Kortxaguin
(254) Iagdínia
(285) Elga
(305) Adnikan
 (326) Dublikan
 3298 Novi Urgal
3312 Urgal 1
Txegdomín (16 km)
3324 Txemtxuko
3339 Mugule
3346 Turuk
3355 Mukunga
3365 Soloní
3375 Naldi
3382 Túnel de Dussé-Alín (ca. 1800 m)
3384 Dussé-Alín
3393 Abakha
3402 Suluk
3422 Mogdi
3434 Orokot
3456 Guerbi
3468 Talidjak
3481 Urkaltu
Riu Amgun (3 ponts)
3494 Badjal
3513 Djamku
3525 Sektali
3542 Eanga
3262 Amgun
3579 Sonakh
3595 Ebgun
3615 Póstixevo (Beriózovi)
3621 Riu Amgun
3638 Bolen
3659 Moni
3679 Evoron
3702 Kharpitxan
3715 Gorin
3740 Mavrinsk
3761 Khurmulí
3775 Lian
3789 Khalgasso
3799 Silinka
3806 Komsomolsk na Amure 2
Komsomolsk na Amure
Dziomgui
3819
0
Komsomolsk-Sortirovotxni
Línia transsiberiana
(351) Khabàrovsk
Línia transsiberiana vers Vladivostok
    0 Riu Amur
0 Pivan
28 Gaiter
41 Kartel
52 Selikhinó
ramal inacabat vers un túnel de Sakhalín
63 Eldigan
82 Poni
95 Kun
112 Gúrskoie
123 Potxepta
139 Uktur
146 Aksaka
160 Kenay
172 Udomi
182 Ouné
203 Túnel Kuznetsovski (3900 m)
Antic túnel (413 m)
220 Vissokogurni
240 Datta
261 Kenada
274 Djigdassi
288 Koto
303 Tulutxí
318 Akur
340 Tumnín
366 Khutu
376 Imbo
380 Ust-Órotxi
391 Txepsari
399 Mongokhto
403 Làndixi
412 Diuanka
424 Toki
434 Vànino
Tren-ferri a Kholmsk (Sakhalín)
442 Sovétskaia Gàvan Sortirovotxnaia
458 Desna
468 Sovétskaia Gàvan

La ruta comença a l'estació del transsiberià de Taixet i creua el riu Angarà a Bratsk i el riu Lena a Ust-Kut. Sobrepassa el llac Baikal pel nord, arribant a la seva costa a Severobaikalsk i arriba a Tinda, on finalitaza la meitat occidental de la línia. Des de Tinda, travessa l'embassament del Zeia a Verkhnezeisk, i el riu Amur a Komsomolsk de l'Amur. D'allà segueix en direcció est fins a Vànino, a la costa de l'oceà Pacífic, i té la seva terminal a Sovétskaia Gàvan.

Branques[modifica | modifica el codi]

A Tinda hi ha la connexió entre la línia Baikal-Amur i la línia Amur-Iakutsk que transcorre cap al nord fins a Nériungri i Tommot. Es preveu que en un futur, aquesta línia arribi a Iakutsk. Aquesta via també es pot agafar en direcció sud per retornar a la línia principal transsiberiana, en un trajecte de 180 km que es coneix com a "petita BAM".

La meitat oriental de la línia Baikal-Amur uneix Tinda amb Sovétskaia Gàvan, però molts trens es desvien abans, a Komsomolsk de l'Amur, on hi existeix una branca de 374 km en direcció a Khabàrovsk que permet reconnectar amb la línia transsiberiana principal que acaba a Vladivostok.

Existeix una tercera branca que connecta la BAM amb la línia transsiberiana situada enmig de les altres dues i que també és emprada per alguns trens que surten de Khabàrovsk. Sortint de l'estació transsiberiana d'Isvestkovi es dirigeix al nord fins a la de Novi Urgal recorrent una distància de 328 km. Precisament des de Novi Urgal també hi surt cap al nord una petita branca de 32 km que porta a Txegdomín.

Hi ha altres branques importants malgrat que no serveixin per a connectar amb altres línies ferroviàries: Per arribar a Ust-Ilimsk hi ha una branca de 214 km des de Khrebtóvaia i que també dóna servei a la Central Hidroelèctrica d'Ust-Ilimsk. S'està construint una branca d'uns 300 km des d'Ulak (Gorni) fins a les mines de carbó d'Elga. Hi ha una branca en desús de 122 km des de Selikhinó fins a Txorni Mis seguint el riu Amur, que es va començar a construir en direcció a la part més estreta de l'estret de Tartària com a aproximació a un futur túnel de Sakhalín.

Per últim, existeixen petites branques vinculades a vies fèrries locals d'algunes poblacions, especialment aquelles que tenen una àrea metropolitana extensa com ara Bratsk, Komsomolsk de l'Amur i Sovgavan-Vànino. També romanen com a branques en desús les antigues vies en aquells trams que han rebut una millora recent, com ara al túnel de Severomuisk o al túnel de Kuznetsovski.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha 21 túnels a la línia amb una longitud total de 47 km. També hi ha més de 4200 ponts, amb una longitud total de més de 400 km. De tota la ruta, només està electrificada la secció oest: un tram de 1469 km entre Taixet i Taksimo. La ruta és bàsicament de via única, per bé que amb espai suficient per convertir-la en doble via en cas d'un eventual desdoblament.

Història[modifica | modifica el codi]

Membres d'un equip del Komsomol per a la construcció de la БАМ

Inicialment es construí amb presoners dels camps de treball forçat del Gulag. Durant la dècada del 1930 aquests van construir el tram des de Taixet a Bratsk. El 1945 es van acabar els treballs per electrificar aquest primer tram.

El 1974, el secretari general del PCUS Leonid Bréjnev va proposar reprendre el projecte per al pla quinquennal 1976-1980. Aquest cop va anunciar que es faria «utilitzant només mans netes», és a dir, rebutjant l'ús de treballs forçats. Unes setmanes més tard, va encoratjar al Komsomol a unir-se al projecte. El 17è congrés del Komsomol (d'abril de 1974) va anunciar que la BAM seria un projecte de construcció de xoc del Komsomol.[1]

A finals del 1974 potser 50.000 dels 156.000 joves que s'havien involucrat al projecte, ja eren a l'àrea de la BAM. Entre 1975 i 1976 es van inaugurar 28 assentaments i es van construir 70 ponts incloent els de l'Amur el Lena. Encara que s'havien construït més de 180 km de vies, hauria estat necessari triplicar el ritme per a complir la data límit del 1983.

A setembre de 1984, es va anunciar que s'havia col·locat la darrera peça de la línia, connectant les seccions est i oest. Els mitjans de comunicació occidentals no van poder assistir a aquest esdeveniment històric perquè els oficials soviètics no volien comentaris sobre l'estat operacional real de la línia. En realitat, només una tercera part de la BAM estava completament operativa per a usos civils, en part per raons militars.[2] Es van atorgar 170.030 Medalles per la Construcció del Tren Baikal-Amur a tots aquells que hi havien col·laborat.

La línia Baikal-Amur es va tornar a declarar completada l'any 1991. Llavors, el cost total de la seva construcció va ser d'uns 14.000.000.000 dòlars estatunidencs.

Des de llavors, la major millora que ha rebut la línia va ser l'obertura, el 5 de desembre de 2003 del Túnel de Severomuisk, després de 27 anys de construcció. Aquest túnel de 15.343 metres de longitud, amb una profunditat de 1,5 quilòmetres, va permetre escurçar un tram de 54 quilòmetres amb fortes inclinacions que requerien l'ús de locomotores auxiliars.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Brown, Dale M.; Mann, Martin; (editors). Library of Nations: The Soviet Union (en anglès). Alexandria, Virgínia: Time Life Books, 1985. ISBN 0-8094-5327-4. 
  2. Ward, C.J. «Selling the "Project of the Century": Perceptions of the Baikal-Amur Mainline Railway (BAM) in the Soviet Press, 1974–1984». Canadian Slavonic Papers, 2001, pàg. 75-95.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarril Baikal-Amur Modifica l'enllaç a Wikidata