Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFerrocarrils de la Generalitat Valenciana
FGV.svg
AlicanteTramLaIsleta4.jpg
Dades bàsiques
Tipus Organisme públic
Indústria Ferrocarril
Forma jurídica
Creació 10 de novembre de 1986
Activitat
Àrea d'operació País Valencià País Valencià
Produeix Metrovalencia, TRAM Metropolità d'Alacant
Serveis Transports de viatgers
Organització i govern
Seu 
Persona rellevant María José Salvador Rubert (Presidenta)
Josep Vicent Boira i Maiques (Vicepresident)
Empresa matriu Generalitat Valenciana

Lloc web ww.fgv.es
Modifica les dades a Wikidata

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) és l'operador ferroviari de la Generalitat Valenciana. Fou fundat el 10 de novembre de 1986 per explotar els servicis ferroviaris explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE) al País Valencià traspassats el 13 de juny del mateix any.

En l'actualitat FGV és l'operadora dels tramvies i metros del Metro de València sota el nom comercial Metrovalencia, el tren lleuger i tramvia de la Costa Blanca i Alacant anomenats TRAM.

Els ingressos provenen entre un 30 i un 50% de la venda de bitllets (uns 60 milions d'euros), mentre que la resta està cobert pels Pressupostos de la Generalitat. En total l'empresa costa uns 180 milions d'euros anuals i està subvencionada en dos terços.[1]

El 3 de juliol de 2006, a la línia 1 de metrovalencia es va produir un dels més greus accidents de ferrocarril a l'Estat Espanyol, que va terminar amb 43 persones mortes, i 47 ferits de diversa consideració. Vegeu Accident de metro a València del 2006.[2]

Xarxa[modifica]

Metrovalencia[modifica]

Article principal: Metrovalència

És la marca sota la qual FGV opera la xarxa de metro i tramvia a l'àrea metropolitana de València. Des 2017 està adherida a l'Autoritat de Transport Metropolità de València, que és una entitat pública encarregada de coordinar i planificar el transport públic en aquesta zona.[3]

Xarxa de Metrovalència.

Línies[modifica]

Línia Recorregut Tipus Estacions Longitud (km) Viatgers (2018)[4]
Bétera Castelló de la Ribera Metro 40 72,145 9.613.427
Llíria Torrent Avinguda Metro 33 39,445 8.903.775
Rafelbunyol Aeroport Metro 26 24,691 13.510.623
Mas del Rosari -
Lloma Llarga - Terramelar
Doctor Lluch Tranvía 33 16,999 6.395.055
Marítim-Serrería Aeroport Metro 18 13,293 10.449.041
Tossal del Rei Marítim-Serrería Tranvía 21 3,571 2.030.816
Marítim-Serrería Torrent Avinguda Metro 16 15,497 7.517.867
Marina Reial Joan Carles I Marítim-Serrería Tranvía 4 1,230 414.385
Alboraya-Peris Aragó Riba-roja de Túria Metro 23 24,859 8.434.113
TOTAL (9 línies de metro i tramvia)
Com que totes les línies comparteixen traçat,
la suma es fa en valors totals de tota la xarxa.
138 156,388 km 67.269.102

Viatgers[modifica]

Any Viatgers Evolució de la quantitat de viatgers de Metrovalència de 1995 a 2017 (en milions de persones).
2018 67.269.102
2017 63.843.233
2016 62.631.756
2015 60.686.598
2014 60.279.360

TRAM d'Alacant[modifica]

Article principal: TRAM Metropolità d'Alacant

A part de les sis línies existents, hi ha en projecte la construcció de quatre línies més. Són la Línia 6, la Línia 7 (que connectarà Alacant amb Elx), la Línia 8 (que connectarà terra Mítica amb Benidorm) i la Línia 10 (que enllaçarà Elx amb l'aeroport de l'Altet).

Línies[modifica]

Planol de la xarxa del TRAM d'alacant
Línia Recorregut Tipus Estacions Longitud (km) Andana (m) Viatgers (2016)
Luceros Benidorm Tren lleuger 20 43,21 80 2.232.091
Luceros Sant Vicent del Raspeig Tramvia 14 8,92 65 3.907.239
Luceros Campello Tramvia

Tren lleuger

17 14,09 80 2.131.635
Luceros Plaça de La Coruña Tramvia 18 10,03 65 1.544.899
TRAM - Alicante Logo-L5.svg
Puerta del Mar Plaça de La Coruña Tramvia 17 8,7 65
Benidorm Denia Automotor 18 50,83 80 616.624
TOTAL (6 línies operatives de tramvia tren lleuger)
Com que algunes línies comparteixen traçat,
la suma es fa en valors totals de tota la xarxa.
71 129,15 km - 10.432.487[5]

Ampliacions i projectes[modifica]

L1 Estels - Benidorm[modifica]

El 31 de juliol de 2018 es va ampliar la línia L1 1,4 quilòmetres, fins a la nova parada Benidorm-Intermodal, per prestar servei a l'estació d'autobusos, i es va tancar el baixador de Disc Benidorm.[6]

L9 Benidorm - Dénia[modifica]

Actualment s'estan duent a terme les obres de renovació i modernització de la línia, que permetran la circulació de trens duals i de pis baix així com la integració tramviària a Dénia, el pressupost total de l'actuació supera els 100 milions d'Euros i està prevista la seva finalització el 2019.[7]

Nous trens duals[modifica]

El 17 de juliol FGV va adjudicar a Stadler per 43 milions d'euros la construcció de 6 nous trens per a la línia 9.[8] Aquests trens seran de propulsió dual (dièsel i elèctrica), comptaran amb pis baix i una velocitat màxima de 100km / h. Es rebran entre 2019 i 2021.

estació Intermodal[modifica]

S'ha anunciat la prolongació del túnel pel qual circulen les línies 1, 2, 3 i 4 des de l'estació d'Estels fins a l'estació de Renfe. Aquest túnel i l'estació ja estan construïts des de 2010, havent-se projectat l'acabament de les obres per a unir l'estació del Tram amb la de Renfe durant el període 2020-2023.[9][10]

Viatgers[modifica]

Any Viatgers
2018 11.054.418
2017 10.505.637
2016 10.432.487
2015 10.288.512
2014 10.150.694
2013 7.334.633
2012 6.085.403
2011 6.132.716
2010 5.240.971
2009 4.696.779
2008 3.960.074
2007 2.726.882
2006 2.456.444
2005 2.510.122
2004 2.299.000
2003 1.741.048

Parc mòbil[modifica]

València[modifica]

Des de 1986 fins avui els FGV han tingut diverses sèries de tren que han donat servei a la xarxa. Aquests en són alguns exemples:

Sèrie 3900e[modifica]

FGV UTE 3900
3900 FGV.JPG
Numeració 3901 a 3918, totes retirades del servei i unitat 3907

en espera de restauració per a la seva preservació

Fabricant GEC-Alsthom
Composició Motor - Remolc - Motor (antigament)

Motor - Remolc - Remolc - Motor

Longitud 60 m
Pes 122,8 t
Tensió 1,5 kV
Potència 1.312 kW
Velocitat màxima 80 km/h

Sèrie 4300[modifica]

FGV UTE 4300
4300 FGV.JPG
Numeració 4301 a 4362
Unitats en servei Tortes
Fabricant Vossloh
Composició Motor - Remoc - Remoc - Motor

Motor - Remoc - Remoc Motriz - Remoc - Motor

Longitud 60,49 m
Pes 122,85 t
Tensió 1,5 kV
Potència 1.480 kW
Velocitat màxima 80 km/h

Sèrie 3800[modifica]

Sèrie 3800
Tram3811Empalme.jpg
Numeració 3801 a 3825
Fabricant CAF, Siemens i GEC-Alsthom
Composición Remolc - Motor
Longitud 23,78 m
Pes 29,7 t
Tensió 750 V
Potència 432 kW
Velocitat màxima 65 km/h

Sèrie 4200[modifica]

Bombardier 4200
Bombardier Flexity Outlook Cityrunner Valencia in Krefeld.jpg
Numeració 4201 a 4219
Fabricant Bombardier
Composició Motor - Remolque - Remolque - Motor
Longitud 32,366 m
Pes 41 t
Tensió 750 V
Potència 420 kW
Velocitat màxima 65 km/h

Alacant[modifica]

Sèrie 4100[modifica]

Tren-tram (sèrie 4100)
TRAM Alicante MARQ-C.jpg
Línia Línia 1 i puntualment a la línia 3.
Tensió 750 V
Potència 840 kW
Presa de corrent Pantògraf
Velocitat màxima 110 km/h
Pes 57 Tm
Longitud 37,01 metres
Núm. d'unitats del parc 9
Capacitat 315 passatgers

Els trens-tram de Vossloh, amb capacitat per a 303 passatgers i velocitat màxima de 100 km / h, estan capacitats per a poder realitzar trajectes mixtes, és a dir, de tramvia sobre un traçat urbà o de tren a un mitjà suburbà o metropolità (podent aconseguir en aquest últim cas els 100 km / h).

Per aquestes unitats, FGV haurà de pagar una multa a causa d'irregularitats en el contracte dels 9 Tren-Tram a Alstom (en l'actualitat Vossloh) denunciades pels aspirants a guanyar el concurs.[11]

Sèrie 4200[modifica]

Bombardier 4200
TranviaBombardier.JPG
Línia Línia 2, Línia 3 i Línia 4
Tensió 750 V
Potència 420 kW
Presa de corrent Pantògraf
Velocitat màxima 70 km/h
Pes 41 Tm
Longitud 32.366 metres
Núm. d'unitats del parc 11
Capacitat 277 passatgers

Sèrie 2500[modifica]

Automotor MAN (sèrie 2500)
Automotor.JPG
Línia Línia 9
Velocitat màxima 80 km/h
Velocitat mínima continua 16 km/h
Pes 54 Tm
Longitud entre acoblaments 15,6 metres
Núm. de motors tracció 2
Potència per motor 245 kW
Núm. d'unitats del parc 6
Capacitat 259 passatgers

Sèrie 2300[modifica]

Totes les unitats d'aquesta sèrie ja han estat retirades.

Automotor Man (sèrie 2300)
MAN 2300 Alicante.jpg
Velocitat màxima 80 km/h
Pes 23 Tm
Longitud entre acoblaments 34,920 metres
Núm. de motors tracció 2
Potència per motor 308 kW
Núm. d'unitats del parc 16
Capacitat 92 passatgers


Referències[modifica]

  1. «“Vamos a dar más servicio de metro por la noche pero con cabeza”». [Valencia], 15-04-2017 [Consulta: 16 abril 2017].
  2. Vázquez, Cristina «Les víctimes de l’accident de metro tanquen les seves ferides 10 anys després». El País, 03-06-2016 [Consulta: 30 octubre 2017].
  3. «Dades de la xarxa de Metrovalència» (en català). Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. [Consulta: 15 juliol 2019].
  4. https://www.metrovalencia.es/page.php?page=200&id=4007
  5. «El Tram de Alicante alcanza los 10,4 millones de usuarios en 2016» (en espanyol), 2017-1. [Consulta: 9 juny 2019].
  6. INFORMACION. «Una nueva intermodal unirá las estaciones de autobús y Tram en Benidorm en 2018» (en espanyol). [Consulta: 9 juny 2019].
  7. «Inversiones de màs de 100 millones de euros para la modernización de la Línea 9 del TRAM Alicante-Dénia» (en espanyol), 24-08-2017. [Consulta: 9 juny 2019].
  8. «El Consell adjudica a Stadler seis trenes por 43 millones tras la pérdida de su mayor contrato» (en espanyol), 16-08-2017. [Consulta: 9 juny 2019].
  9. S.L, EDICIONES PLAZA. «Puig exprime el tranvía de Alicante como balance y apuesta» (en espanyol). [Consulta: 9 juny 2019].
  10. S.L, EDICIONES PLAZA. «Puig anuncia un proyecto de 30 millones para conectar el tranvía y Renfe en cuatro años» (en espanyol). [Consulta: 9 juny 2019].
  11. País, Ediciones El «Una juez decreta nula la adjudicación de los trenes del Tram de Alicante» (en espanyol). , 05-01-2007 [Consulta: 9 juny 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana Modifica l'enllaç a Wikidata