Ferrosilita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralFerrosilita
Ferrosilite-111338.jpg
Cristalls aciculars de ferrosilita del llac Terawera (Rotorua, Nova Zelanda)
Fórmula químicaFeSiO3
Epònimferro i silici Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.2.2
Heys14.19.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 18,43Å; b = 9,08Å; c = 5,23Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialgrup espacial 61 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc a negre
Exfoliaciómolt bona - {210}
Fracturairregular, desigual, desagregable
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria, subvítria, grassa
Color de la ratllagris clar a marró
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,60 a 4,00 g/cm³ (mesurada); 4,00 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,710 a 1,767 nβ = 1,723 a 1,770 nγ = 1,726 a 1,788
Birefringènciaδ = 0,016 a 0,021
Pleocroismefeble
Dispersió òpticar > v moderada
Fluorescènciano fluorescent
Impureses comunesCa, Na, K, Al, Co, Ni, Mn, Ti, Cr
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferrosilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'ortopiroxè. Hipotèticament va ser anomenat per Henry Stevens Washington l'any 1903. El nom va ser emprat per a anomenar el material natural el 1935 per Norman L. Bowen. és un dimorf de la clinoferrosilita i forma part de la sèrie enstatita-ferrosilita. Alguns sinònims són eulita, eulisita, ferrohiperstena O-ferrosilita o ortoferrosilita.[1]

Classificació[modifica]

Tant en la classificació de Nickel-Strunz com en la de Dana apareix com a inosilicat, formant part dels grups 9.DA.05 i 65.1.2.2 respectivament.[1]

Característiques[modifica]

La ferrosilita és un silicat de fórmula química FeSiO3. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6. Pot presentar impureses de calci, sodi, potassi, alumini, cobalt, níquel, manganès, titani i/o crom.[1]

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ferrosilite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Bowen, N.L. (1935), Ferrosilite as a natural mineral: American Journal of Science, 5th. Series: 30: 481.
  • Bass, J.D. ad Weidner, D.J. (1984) Elasticity of single-crystal orthoferrosilite. Journal of Geophysical Research: 89: 4359-4371.
  • Hugh-Jones, D.A., Sharp, T., Angel, R.J., and Woodland, A. (1996) The transition of orthoferrosilite to high-pressure C2/c clinoferrosilite at ambient temperature. European Journal of Mineralogy: 8: 1337-1345.
  • Tarantino, S.C., Domeneghetti, M.C., Carpenter, M.A., Shaw, C.J.S., and Tazzoli, V. (2002a) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
  • Tarantino, S.C., Boffa Ballaran, T., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazzoli, V. (2002b) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrosilita