Ferrosilita
 Ferrosilita | |
|---|---|
 Cristalls aciculars de ferrosilita del llac Terawera (Rotorua, Nova Zelanda) | |
| Fórmula química | FeSiO₃ |
| Epònim | ferro i silici  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.02 |
| Dana | 65.1.2.2 |
| Heys | 14.19.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,43Å; b = 9,08Å; c = 5,23Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial 61 |
| Color | marró fosc a negre |
| Exfoliació | molt bona - {210} |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | gris clar a marró |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,60 a 4,00 g/cm³ (mesurada); 4,00 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,710 a 1,767 nβ = 1,723 a 1,770 nγ = 1,726 a 1,788 |
| Birefringència | δ = 0,016 a 0,021 |
| Pleocroisme | feble |
| Dispersió òptica | r > v moderada |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Ca, Na, K, Al, Co, Ni, Mn, Ti, Cr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1988 s.p. |
| Símbol | Fs |
| Referències | [1] |
La ferrosilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'ortopiroxè. Hipotèticament va ser anomenat per Henry Stevens Washington l'any 1903. El nom va ser emprat per a anomenar el material natural el 1935 per Norman L. Bowen. és un dimorf de la clinoferrosilita i forma part de la sèrie enstatita-ferrosilita. Alguns sinònims són eulita, eulisita, ferrohiperstena O-ferrosilita o ortoferrosilita.[1]
Classificació[modifica]
Tant en la classificació de Nickel-Strunz com en la de Dana apareix com a inosilicat, formant part dels grups 9.DA.05 i 65.1.2.2 respectivament.[1]
Característiques[modifica]
La ferrosilita és un silicat de fórmula química FeSiO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6. Pot presentar impureses de calci, sodi, potassi, alumini, cobalt, níquel, manganès, titani i/o crom.[1]
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bowen, N.L. (1935), Ferrosilite as a natural mineral: American Journal of Science, 5th. Series: 30: 481.
- Bass, J.D. ad Weidner, D.J. (1984) Elasticity of single-crystal orthoferrosilite. Journal of Geophysical Research: 89: 4359-4371.
- Hugh-Jones, D.A., Sharp, T., Angel, R.J., and Woodland, A. (1996) The transition of orthoferrosilite to high-pressure C2/c clinoferrosilite at ambient temperature. European Journal of Mineralogy: 8: 1337-1345.
- Tarantino, S.C., Domeneghetti, M.C., Carpenter, M.A., Shaw, C.J.S., and Tazzoli, V. (2002a) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
- Tarantino, S.C., Boffa Ballaran, T., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazzoli, V. (2002b) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrosilita |