Ferrovial
Seu de Ferrovial a Madrid | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa empresa cotitzada | ||||
| Indústria | transport | ||||
| Forma jurídica | Societas Europaea | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1952 | ||||
| Fundador | Rafael del Pino y Moreno | ||||
| Activitat | |||||
| Borsa de cotització | (BMAD FER) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Rafael del Pino Calvo-Sotelo (2000–) | ||||
| Executiu en cap | Ignacio Madridejos (2019–) | ||||
| Treballadors | 95.978 (2018) | ||||
| Propietat de | Rafael del Pino Calvo-Sotelo (20.1%). Maria Del Pino y Calvo-Sotelo (8.1%). | ||||
| Filial | |||||
| Part de | Ibex 35 | ||||
| Lloc web | ferrovial.com | ||||
Ferrovial és una empresa espanyola especialitzada en el transport que cotitza a l'Ibex 35. Fundada el 1952, opera en més de 40 països gestionant autopistes, línies de ferrocarril, suport a estacions i aeroports i altres activitats similars.
Algunes de les companyies que depenen de Ferrovial són Cintra (adquirida el 1998), BAA Limited (comprada el 2006)[1] i Cespa. Va tenir un paper destacat en la construcció del Museu Guggenheim (Bilbao).[2]
El 2017 va aparèixer en la sentència del Cas Palau de la Música com a proveïdora de fons que acabaven finançant irregularment a Convergència Democràtica de Catalunya. El partit, dirigents del Palau i dos directius de la companyia van pactar per endavant, entre 1999 i 2009, l'obra pública que se li adjudicaria anualment a canvi d'una comissió del 4% sobre l'import. La sentència ho va qualificar d'«interferència política que va influir en l'adjudicació de contractes»,[3] però els dos exdirectius en foren absolts en considerar que els seus delictes havien prescrit.[4]
El 2018, davant la perspectiva del Brexit, la companyia va traslladar uns 6.000 milions d'euros dels seus actius britànics a la seva seu dels Països Baixos. Al Regne Unit hi tenia, per exemple, el 25% de la propietat de l'aeroport de Londres-Heathrow. El 2023 va anunciar que també hi traslladaria la seva seu social corporativa des de Madrid,[5] fet que va provocar una reacció fortament irada per part del govern espanyol i certs mitjans i opinió pública d'aquest estat.[6][2] Es van apuntar diferents motius i avantatges, d'entrada alguns de fiscals en tenir la repatriació de dividends un millor tractament, però també l'estabilitat política i econòmica i la facilitat d'accés als mercats borsaris dels EUA des d'allí. Ferrovial tenia previst localitzar a Amèrica del Nord el 92% de les seves inversions internacionals fins al 2027.[5]
El 13 d'abril de 2023 el 93,3% de l'accionariat de l'empresa va aprovar el trasllat de la seu social als Països Baixos.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Oppenheimer, Walter «Ferrovial acuerda comprar BAA para ser el mayor gestor de aeropuertos del mundo» (en castellà). El País [Madrid], 06-06-2006. ISSN: 1134-6582.
- 1 2 «Radiografía de la huella de Ferrovial en Euskadi tras anunciar que trasladará su sede a Países Bajos» (en castellà). EiTB, 02-03-2023. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Condemna a CDC per finançar-se il·legalment a través del Palau». Ara, 16-01-2018. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Sentència cas Palau: 9 anys i 8 mesos de presó per a Millet i 7 anys i 6 mesos per a Montull». 324cat, 15-01-2018. [Consulta: 3 març 2023].
- 1 2 «Ferrovial al·lega millor finançament i l'estabilitat dels Països Baixos per anar-se’n». La Vanguardia, 02-03-2023. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «El Govern central surt en bloc contra Ferrovial pel trasllat als Països Baixos». La Vanguardia, 02-03-2023. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «El trasllat als Països Baixos de Ferrovial es tanca amb el 93,3% de suports dels accionistes». El Nacional, 13-04-2023. [Consulta: 13 abril 2023].