Ferruccio Tagliavini

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerruccio Tagliavini
Ferruccio Tagliavini.jpg
Ferruccio Tagliavini
Biografia
Naixement 14 d'agost de 1913
Barco
Mort 28 de gener de 1995(1995-01-28) (als 81 anys)
Reggio de l'Emília,
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera, actor i cantant
Tipus de veu Tenor

IMDB: nm0846589
Modifica les dades a Wikidata

Ferruccio Tagliavini (Barco (Reggio de l'Emília), 14 d'agost de 1913 - Reggio de l'Emília, 28 de gener de 1995) fou un cantant d'òpera (tenor) italià.[1]

Essencialment fou un tenor líric lleuger, dotat de veu cálida i suau i d'un persuasiu fraseig, fou considerat com l'aparent hereu de Tito Schipa i Beniamino Gigli, encara que no confirmà aquesta prometedora trajectòria al llarg de la seva carrera artística.

Estudià amb I. Brancucci i A. Bassi, guanyant el concurs organitzat pel Teatro Comunale (Florència). El 1938 debutà en aquest teatre amb La bohème, aconseguint un gran èxit. A això li seguí una brillant carrera en els teatres italians i estrangers més importants: en el Metropolitan Opera House de Nova York (de 1947 a 1954 i en la temporada 1961/62), en Teatro Colón (Buenos Aires) (1946-47), en el Covent Garden de Londres (1950-55/i 56), en l'Òpera de París (951).

Amb òperes com L'elisir d'amore, El barber de Sevilla, La sonnambula, Rigoletto, La bohème, L'amico Fritz, Werther i Manon, va aconseguir gran èxit, mercès a una veu vellutada, delicada, tècnicament desperta: sobretot recordava a Beniamino Gigli, al principi de la seva carrera, per les seves típiques inflexions, unides a la frescor del timbre, a la capacitat de templa el so i de crear l'anomenada <veu mixta>.

En la post-guerra passà a un repertori de tenor líric avesat (Tosca, Mefistofele, Lucia di Lammermoor i Un ballo in maschera), amb resultats a vegades discutibles, i sense afegir res a la seva fama com a tenor.

El novembre de 1940, amb ocasió de L'amico Fritz en el Teatro Politeama de Palerm, conegué a la soprano Pia Tassinari, de la que s'enamorà. Ambdós es casaren el 30 d'abril de 1941.

Pels anys 1970 començà una relació amb la soprano Isabella Stramaglia, amb la que començà a viure, casant-se amb ella l'd'agost de 1992, després d'aconseguir el divorci de Pia Tassirani. El 1974 tingué una altra filla, Barbara.

Tagliavini passà una vellesa en solet i pobresa, vivint en la residència d'ancians Villa Ilva de Cavriago, on durant molts anys va rebre una assignació mensual de Luciano Pavarotti. Ferruccio Tagliavini morí el 1995 a Reggio de l'Emília, després d'una llarga estada hospitalària, a causa dels greus problemes respiratoris que l'afligien des de temps abans. Tenia 81 anys d'edat. Fou enterrat en el Cementiri Urbà de Reggio de l'Emília.

Referències[modifica]

  1. «Ferruccio Tagliavini». Personaggi storici Illustri del Territorio di Bibbiano - Ferruccio. Comune di Bibbiano. [Consulta: 10 abril 2017].

Bibliografia[modifica]