Ferruccio Tagliavini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerruccio Tagliavini
Ferruccio Tagliavini.jpg
Ferruccio Tagliavini
Biografia
Naixement 14 d'agost de 1913
Barco
Mort 28 de gener de 1995(1995-01-28) (als 81 anys)
Reggio de l'Emília,
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera, actor i cantant
Tipus de veu Tenor

IMDB: nm0846589
Modifica les dades a Wikidata

Ferruccio Tagliavini (Barco (Reggio de l'Emília), 14 d'agost de 1913 - Reggio de l'Emília, 28 de gener de 1995) fou un cantant d'òpera (tenor) italià.[1]

Essencialment fou un tenor líric lleuger, dotat de veu cálida i suau i d'un persuasiu fraseig, fou considerat com l'aparent hereu de Tito Schipa i Beniamino Gigli, encara que no confirmà aquesta prometedora trajectòria al llarg de la seva carrera artística.

Estudià amb I. Brancucci i A. Bassi, guanyant el concurs organitzat pel Teatro Comunale (Florència). El 1938 debutà en aquest teatre amb La bohème, aconseguint un gran èxit. A això li seguí una brillant carrera en els teatres italians i estrangers més importants: en el Metropolitan Opera House de Nova York (de 1947 a 1954 i en la temporada 1961/62), en Teatro Colón (Buenos Aires) (1946-47), en el Covent Garden de Londres (1950-55/i 56), en l'Òpera de París (951).

Amb òperes com L'elisir d'amore, El barber de Sevilla, La sonnambula, Rigoletto, La bohème, L'amico Fritz, Werther i Manon, va aconseguir gran èxit, mercès a una veu vellutada, delicada, tècnicament desperta: sobretot recordava a Beniamino Gigli, al principi de la seva carrera, per les seves típiques inflexions, unides a la frescor del timbre, a la capacitat de templa el so i de crear l'anomenada <veu mixta>.

En la post-guerra passà a un repertori de tenor líric avesat (Tosca, Mefistofele, Lucia di Lammermoor i Un ballo in maschera), amb resultats a vegades discutibles, i sense afegir res a la seva fama com a tenor.

El novembre de 1940, amb ocasió de L'amico Fritz en el Teatro Politeama de Palerm, conegué a la soprano Pia Tassinari, de la que s'enamorà. Ambdós es casaren el 30 d'abril de 1941.

Pels anys 1970 començà una relació amb la soprano Isabella Stramaglia, amb la que començà a viure, casant-se amb ella l'd'agost de 1992, després d'aconseguir el divorci de Pia Tassirani. El 1974 tingué una altra filla, Barbara.

Tagliavini passà una vellesa en solet i pobresa, vivint en la residència d'ancians Villa Ilva de Cavriago, on durant molts anys va rebre una assignació mensual de Luciano Pavarotti. Ferruccio Tagliavini morí el 1995 a Reggio de l'Emília, després d'una llarga estada hospitalària, a causa dels greus problemes respiratoris que l'afligien des de temps abans. Tenia 81 anys d'edat. Fou enterrat en el Cementiri Urbà de Reggio de l'Emília.

Referències[modifica]

  1. «Ferruccio Tagliavini». Personaggi storici Illustri del Territorio di Bibbiano - Ferruccio. Comune di Bibbiano. [Consulta: 10 abril 2017].

Bibliografia[modifica]